4a edició de la setmana TECSMUC: música amb tecnologies
TECSMUC.
La setmana TECSMUC és una iniciativa del departament de Creació musical de l’ESMUC, que vol potenciar la projecció en creació i recerca amb tecnologies aplicades a la innovació i creació musical, visual i sonora en totes les seves vessants. L’edició d’enguany és la quarta i se celebra del 30 de juny al 4 de juliol, a la Sala d’Orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
30 de juny – Nunca se voló tan bajo de Carlos de Castellarnau
Les localitats pel concert del 30 de juny s’han exhaurit.
Instal·lació/concert, a partir d’una historia de Samuel Beckett.
Inspirat en la novel·la Malone meurt de Samuel Beckett, el compositor Carlos de Castellarnau
crea un espai visual i sonor on el públic hi juga un paper clau, a mig camí entre una exposició
d’art contemporani, un concert i una obra teatral.
15:00 h: Conferència de Carlos de Castellarnau al voltant de la seva producció i perspectiva estètica.
16:30 h: Concert a càrrec de CrossingLines Ensemble, dirigit per Lorenzo Ferrándiz.
Intèrprets:
Flauta: Jaume Darbra
Clarinets: Víctor de la Rosa
Saxos: Tere Gómez
Trombó: Emilio Almenar
Percussió i electrònica: Vicente Martínez Valero
Acordió: Olga Morral
1 de juliol – Recerca musical
15:00 h: Presentació de treballs de recerca:
· Javier Sánchez – MusaDSL i Nota.
· Cédric Cazorla. – The Sound of the Magic Angle: A Sonification Framework for Twisted Bilayer Graphene Moiré Superlattices.
16:30 h: Concert
1a part: obres demostratives de Javier Sánchez i Cédric Cazorla.
2a part: concert de Jeremy Friedman amb assistència de IA.
Tindran lloc un parell de presentacions de treballs de recerca, per part de Javier Sánchez i Cédric Cazorla. A continuació hi haurà un concert format i separat per dues parts; en la primera tenen el protagonisme les obres demostratives dels autors de les respectives investigacions. En la segona part participa Jeremy Friedman amb una novetat: serà assistit per la IA.
Nascut a Nova York i resident a Barcelona, Jeremy Friedman és percussionista multigènere, productor i tecnòleg musical. Ha actuat en escenaris com Primavera Sound, TEDxMarvila, XJazz Berlin i el Palau de la Música Catalana. Actualment és professor d’IA aplicada a la producció musical i la performance a la SRH School of Popular Arts de Berlín i a ENTI–Universitat de Barcelona.
Jeremy explora la interpretació en directe i la improvització assistida per IA, en què el so, el gest i la resposta algorítmica formen part del mateix procés musical. A través de tècniques d’escolta automàtica, anàlisi del so en temps real, síntesi concatenativa i transferència tímbrica neuronal, la performance construeix un diàleg continu entre l’intèrpret i la màquina.
2 de juliol – Projectes finals del Màster en Composició amb tecnologies
El Màster en composició amb tecnologies, dirigit des del departament de Creació musical de
l’ESMUC, presenta en aquesta sessió els treballs creatius finals de màster del curs 2025-2026. En un primer instant l’alumnat gaudirà de l’oportunitat de detallar les seves obres i treballs realitzats, per posar en context el concert que tindrà lloc seguidament.
15:00 h. Presentació de les obres/treballs per part de l’alumnat
16:30 h. Concert amb obres de:
· Plugging (1) i Automaton (2) d’Erli Lila.
Erli Lila: piano, Jan Alvarez, electronic tape.
· Del cielo a tu infierno, de Juan Sebastian Rueda.
Juan Sebastián Rueda: veu i controlador MIDI; Jordi Morcego: piano; Sebastián García: guitarra elèctrica; Alejandro Viveros. Baix elèctric.
· Live Poptec: tres peces d’Antonio Gomes.
Antonio Gomes: veu i guitarra, Erli Lila: piano midi, Jaume Rosselló: guitarra, Arturo: percussió.
· Muéstramelo de Marita Semjonova
Marita Semjonova: voice, live coding
· The Voice of the System de Sacha Nijntjes
Sacha Nijntjes: vocalist/storyteller
· Memory as a Process de Diana Lutfrakhmanova
Diana Lutfrakhmanova: violí elèctric, Alexander Hippert: suport tècnic
· Larohc de Jorge Guarín
Dimitri Kindynis: viola da gamba, Jorge Guarin Nuñez: electrónica
3 de juliol – La música d’Alexander Schubert
Alexander Schubert és un reconegut compositor alemany amb forta projecció internacional. Gran part de la seva música és experimental, amb elements multimèdia, improvisadors i interactius, basats sovint en estils de jazz lliure, techno i pop.
15:00 h: Conferència en línia d’Alexander Schubert
16:30 h: Concert a càrrec de l’ensemble Klexos, que interpretarà l’obra Hello, d’Alexander Schubert, a més d’obres d’altres autors.
· Alexander Schubert, Hello.
· Marisol Jiménez, Sed Libera.
· Alexander Schubert, Av3ry 1 (vídeo d’interludi).
· Jessie Marino, Odd Sparrow.
· Alexander Schubert, Av3ry 2 (vídeo d’interludi).
· Pedro González, Fluid Engine.
Hello (2014) – Alexander Schubert.
A Hello, Alexander Schubert proposa una obra audiovisual en què la projecció funciona com una
partitura. Els gestos del compositor, filmats en un espai domèstic, són llegits i interpretats per
l’ensemble, establint una relació directa entre imatge, acció i so. La peça converteix la pantalla en
un sistema d’instruccions, però també en una mena d’autoretrat fragmentat: una invitació a
l’univers personal de Schubert, on es confonen allò quotidià, performatiu i tecnològic.
Sed Libera (2022) – Marisol Jimenez.
Sed Libera, de Marisol Jiménez, situa el quartet de saxòfons i l’electrònica en un territori més físic i
visceral. Sed Libera sorgeix d’una imatge poètica inspirada en un poema del poeta mexicà Octavio
Paz, el qual descriu una set pel mar com un moviment infinit. Jiménez interpreta aquesta “Sed” (de
ser) o set com una metàfora de l’anhel de llibertat. Per alliberar-se d’inhibicions, ignorància o por,
cal embarcar-se en un viatge intern d’autodescobriment i autoalliberament, i això comença amb la
urgència o set que se sent.
Av3ry (2019) – Alexander Schubert.
Els interludis de Av3ry, també d’Alexander Schubert, introdueixen una altra capa dins del
programa: la de la intel·ligència artificial com a identitat artística fictícia o expandida. Av3ry es
presenta com a “AI musician”, una entitat capaç de crear cançons, poemes i imatges, i de dialogar
amb l’usuari. En el context del concert, aquests vídeos funcionen com a petites interrupcions o
finestres: aparicions breus d’una subjectivitat artificial que desplaça la pregunta sobre qui
compon, qui interpreta i qui parla.
Odd Sparrow (2025) – Jessie Marino.
A Odd Sparrow, Jessie Marino parteix d’una experiència d’escolta profundament personal del
tema Even The Sparrow, de James Brandon Lewis. A partir d’aquesta empremta, l’obra desplega
un espai de repeticions, d’abstracció i de comportament escènic on la música sembla oscil·lar
entre la insistència i el refugi, entre la fragilitat i la resistència. En aquesta obra allò musical no
resideix únicament en alçades, ritmes o timbres, sinó també en la fisicalitat de la interpretació i en
la capacitat de transformar una referència íntima en una experiència escènica compartida.
Fluid Engine (2018) – Pedro González.
Un fluid és un gas o líquid pressuritzat que acciona una màquina o un motor tèrmic. Com a
exemples, el vapor en una màquina de vapor, l’aire al motor tèrmic o el fluid hidràulic en un
motor o cilindre hidràulic. Més generalment, en un sistema termodinàmic, el fluid operant és un
gas o un líquid que absorbeix o transmet energia. La constipació pot ser un problema en persones
amb insuficiència cardíaca.
Fundat el 2016, Klexos és un dels ensembles emergents amb més projecció del panorama nacional i internacional dins l’àmbit de la nova creació musical contemporània. Compromesos amb la innovació i el treball mà a mà amb compositors joves, són una mostra de la nova generació d’intèrprets involucrats amb el pensament contemporani, en contacte amb les innovacions sorgides fruit dels moviments d’avantguarda de llarg a llarg de la geografia europea.
Aquest nou model d’intèrpret representa i defensa una revisió del cànon de la pràctica interpretativa tradicional, i personifica, a través de la seva tasca, una obertura cap a terrenys fins ara poc transitats en les pràctiques musicals establertes. Als seus espectacles combinen performance, videoinstal·lació i recursos interdisciplinaris, derivats de la dansa o el teatre, amb l’ús de les noves tecnologies aplicades a la creació escènica.
Gràcies al seu esperit experimental i la recerca i renovació contínua de l’agrupació han portat la seva proposta a sales d’Europa i Amèrica (Espanya, Alemanya, Suïssa, França, Mèxic, Xile, Perú). Buscant sempre un perfil similar en la manera d’entendre la creació musical treballen amb diversos compositors de l’escena internacional com ara Andreas Eduardo Frank, Mark Ciciliani, Marisol Jiménez, Alessando Perini, David Moliner, Jessie Marino o Jorge Sánchez-Chiong.
4 de juliol – Asférico – Sonidos del Subconsciente, d’Alex Gámez
Sonidos del Subconsciente és una sèrie de composicions creades arran d’innombrables
manipulacions d’enregistraments sonors, capturats amb múltiples tècniques a diferents llocs
del món des del 2007 i combinats amb un disseny sonor desenvolupat de forma específica
amb sintetitzadors analògics. Una banda sonora imaginària d’un món infinit, profund, fosc,
confús i ruidoso en milions d’arxius, connexions desconegudes i processos en constant circulació transportin l’oient a una experiència sensitiva irreproduïble.
Asférico és el projecte artístic d’Alex Gámez, compositor, enginyer de so i creador de Störung, que aquest any compleix 20 anys de la primera edició de l’Störung Festival. Alex Gámez (Barcelona, 1981), farà una presentació del procés creatiu amb un concert posterior en directe de la peça multicanal.
11:00 h: Conferència d’Alex Gámez.
12:30 h: Concert Sonidos del Subconsciente.
Accés lliure amb l’aforament limitat a la capacitat de la sala.