Els seus principals professors han estat Carme Flexas, Miquel Farré i Maria Curcio. Artista dotat d’una marcada capacitat de comunicació i claredat en l’exposició artística, la crítica especialitzada sempre li ha reconegut un so transparent I brillant amb una variada gamma de colors.
La seva constant inquietud per obrir-se als nous repertoris l’han portat a participar en concerts per tot Europa amb els conjunts de música contemporània Barcelona 216, Solistes d’Ibercàmera i l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. El 1992 es va presentar dins la temporada Ibercamera de Barcelona amb un recital amb obres de Haydn, Debussy, Brahms, Prokofiev obtenint el reconeixement unànime de la crítica. Al 2014 va interpretar en recital al Palau de la Música Catalana de Barcelona la imponent Sonata en fa menor de Brahms per a piano. També ha actuat com a solista amb l’OBC de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Filharmonia de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc- Roselló, la Orquesta Ciudad de Granada, la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona etc., interpretant concerts per a piano i orquestra de C. Schumann, Mozart, Shostakovich, Poulenc, Gershwin, Albéniz, Brahms, Grieg, etc. Ha estat dirigit, entre d’altres, per Bernhard Güeller, Salvador Brotons, Ernest Martínez-Izquierdo i Josep Pons.
Músic despert i obert a tots els estils, ha col·laborat estretament amb Vicky Peña (monogràfic Kurt Weill) en una gira per tot l’estat espanyol amb més de quaranta actuacions fetes, amb Cesc Gelabert (en l’espectacle Preludis) acompanyant-lo en un solo en directe amb obres de Bach, Chopin, Debussy, Mompou i Carles Santos que va estar de gira Durant tres anys per Espanya, Europa i els EEUU d’Amèrica, amb Mario Gas (recital Miguel Hernández), etc. També ha presentat el primer espectacle pensat i interpretat per ell mateix, X-Ray, Radiografia d’un paisatge interior, amb obres de Bach, Poulenc, Schostakovich, Mompou, Stravinsky i Camell, acompanyat d’un vídeo creat per a l’ocasió per Mònica Sans. Darrerament ha actuat amb la soprano Ofèlia Sala oferint un programa Schumann/Granados amb una gran acollida del públic i la crítica.
Ha editat en World Premiere Recording la Integral per a piano de Pau Casals (Ed. Columna Música, 2012), “Chopin Variations” per encàrrec del Consolat de Polònia a Barcelona (un CD amb obres dels compositors catalans Mompou, Balada, Brotons, Amargós i Camell que han escrit peces per a piano sobre temes de Chopin, Columna Música, 2013), Abans i després d’Iberia d’Isaac Albéniz (Ed. Columna Música, 2009), la integral per a piano de Robert Gerhard i diverses Goyescas d’E. Granados (Ed. Moraleda, 1994), duo clarinet i piano amb Josep Fuster (Anacrusi, 1998), obres de Ricard Viñes, Francis Poulenc i els Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski (Ed. Discmedi, 1999), Binomis amb la Cobla Sant Jordi (ed. Columna Música, 2008)…
Guardonat en diferents concursos, el 1984 obtingué el Diplôme Supérieur d’Exécution com a premier nommé a l’École Normale de Musique de París.
Jordi Camell desenvolupa en paral·lel una intensa activitat pedagògica i és convidat sovint a formar part del jurat en concursos de piano. Aquests darrers anys ha donat concerts i màster classes al Central Conservatory of Music, Piano Academy at Gulangyu, Xiamen (Xina), a la Frederic Chopin University of Music de Varsòvia (Polònia), a la Faculty of Arts de Nis (Sèrbia), a la Gnessin Russian Academy of Music (Moscou), a la West Virginia University (West Virgínia, EEUU), a la University of Kentucky School of Music (EEUU) i a la Academy of Music in Krakow. Actualment és professor de piano i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).