L’objectiu d’aquest acte és fer valdre el llegat de Garreta a través de la seva música vocal. La sessió començarà amb una introducció a càrrec de Josep Moliner, cap del Departament de Música Clàssica i Contemporània de l’ESMUC, i continuarà amb la presentació de l’edició de les partitures, revisades per Josep Maria Serracant i publicades per Clivis Editorial. Un dels moments més esperats de la proposta serà la interpretació d’una selecció de cançons de Juli Garreta, que anirà a càrrec dels intèrprets Judith Muñoz (soprano) i Joan Espuny (pianista), estudiants del Màster de Lied de l’ESMUC, així com de la mezzosoprano Marta Valero i el pianista Francisco Poyato. 

Judith Muñoz, i Joan Espuny, interpretaran No et sàpiga greu, Cançó de l’aire, En l’enterro d’un nin, Primaveral i L’enamorat a l’enamorada. D’altra banda, Marta Valero, mezzosoprano, i Francisco Poyato, interpretaran Records i somnis, Lo reliquiari, Capvespre i Scherzo. 

L’ESMUC i els col·laboradors d’aquest projecte han posat il·lusió i dedicació per fer possible aquest acte i reivindicar la importància de Juli Garreta en el repertori vocal català. 

Juli Garreta

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 – 2 de desembre de 1925) va ser un compositor català. Fill del compositor Esteve Garreta Roig i d’Inés Arboix Costart, també va treballar com a rellotger. Es va formar a l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols i va ser deixeble d’Antoni Urgellès Granell. Va ser instrumentista de fiscorn a la cobla La Vella de Sant Feliu i al Quintet Garreta, i tocava el violí i el piano.

Garreta va ser autor d’obres simfòniques amb influència germànica, com el Preludi mediterrani (1918) i la Suite Empordanesa (1921). També va destacar en el camp de la sardana, amb obres com Juny, La pubilla i La pedregada, aquesta última estrenada per Pau Casals. En total, va compondre unes vuitanta sardanes. La seva obra inicial tenia un to romàntic, evolucionant cap a un estil més expressionista, influenciat per Strauss.

Més informació