Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències transversals: 

CT3: Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza.  

CT13: Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.  

CT15: Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l’esperit emprenedor en l’exercici professional.  

CT17: Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits i la seva capacitat de generar valors significatius. 

Competències generals: 

CG1: Conèixer els principis teòrics de la música i haver desenvolupat adequadament aptituds per al reconeixement, la comprensió i la memorització del material musical.  

CG8: Aplicar els mètodes de treball més apropiats per a superar els reptes que es presentin en el terreny de l‘estudi personal i en la pràctica musical col·lectiva.  

CG9: Conèixer les característiques pròpies del seu instrument principal, en relació a la seva construcció i acústica, evolució històrica i influències mútues amb altres disciplines.  

CG17: Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo.  

CG24: Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional.  

CG25: Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera.  

CG26: Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinària. 

Competències específiques: 

IN4: Expressar-se musicalment amb el seu Instrument/Veu de manera fonamentada en el coneixement i domini en la tècnica instrumental i corporal, així com en les característiques acústiques, organològiques i en les variants estilístiques.  

IN5: Comunicar, com a intèrpret, les estructures, idees i materials musicals amb rigor.  

IN6: Argumentar i expressar verbalment els seus punts de vista sobre la interpretació, així com respondre al repte que suposa facilitar la comprensió de l’obra musical. 

Resultats de l’aprenentatge (objectius generals)

1. Eixamplar l’horitzó musical i professional i complementar la pròpia formació global mitjançant la familiarització amb un instrument.
2. Desenvolupar la versatilitat i capacitat d’adaptació a situacions diverses i la possibilitatd’autoformaciópermanent. 
3. Assimilar i aplicar de manera pràctica tota mena d’elements conceptuals, teòrics i metodològics específics de la música pròpia a l’instrument triat i aprofundir en els seus elements interpretatius específics.
4. En cas que sigui harmònic, fer-ne una eina d’estudi formal, estètic i harmònic, i d’elaboració d’arranjaments i composicions pròpies.
5. Disposar de la improvisació, lliure o en estils històrics, com a mitjà d’expressió de gran valor en situacions musicals diverses.
6. Aprofundir la comprensió dels estils històrics i desenvolupar la versatilitat instrumental i musical, per mitjà de la improvisació.
7. Aplicar els coneixements d’harmonia a la pràctica de la improvisació i de l’acompanyament, amb una enriquidora interacció de tots aquests elements.
8. Realitzar acompanyaments improvisats de baix continu en conjunts de dimensions i configuracions diverses, amb repertoris d’estils i períodes diferents, aplicant criteris històrics adequats.
9. Desenvolupar la versatilitat i l’espontaneïtat sobre l’instrument així com les habilitats de coordinació amb altres intèrprets, per mitjà de la improvisació.
10. Explicar les problemàtiques d’afinació de la música antiga i les diferències entre els sistemes de temperament històrics.
11. Afinar convenientment els instruments que ho requereixen abans de cada interpretació.
12. Entonar correctament amb la veu i els instruments d’afinació variable.
13. Ampliar el coneixement sobre el període històric en qüestió, i en especial sobre les obres més importants del seu repertori, sigui en edicions antigues o modernes.
14. Ubicar una obra dins d’un estil o una època, per mitjà del reconeixement dels elements compositius, estilístics i formal que hi conflueixen, i treure’n conclusions pertinents.
15. Dotar-se de criteris i d’una visió àmplia per programar repertoris diversos en funció dels elements que conflueixin en una determinada situació.

Continguts

Particularitats i repertori de l’instrument, adaptat a les necessitats de cada estudiant. Criteris d’interpretació aplicats al repertori de l’instrument. Elements conceptuals variables segons modalitat o context d’estudis. Elements constructius i principis bàsics de la tècnica. Tècniques interpretatives i comunicatives pròpies de l’instrument en l’àmbit en qüestió, d’acord amb un tractament curricular individualitzat. Aplicacions del binomi especialitat instrumental-àmbit musical a l’estudi principal propi. Tècniques instrumentals aplicades a la comprensió global de l’àmbit musical específic. Lectura a vista. Criteris d’improvisació basats en estils històrics. Sistemes de xifrat i tècniques de realització de baix continu adaptades a èpoques, estils i escoles diverses. Fonts històriques del baix continu. Aplicació de criteris adequats a la natura de l’instrument i a situacions concretes diverses a la improvisació. Improvisació lliure sobre patrons històrics de basso ostinato. Realització improvisada del baix continu amb instrument harmònic o baix (clavicèmbal, orgue, arpa, instruments de corda polsada), aplicant criteris històrics i estilístics adequats. Teoria dels temperaments. Bases acústiques, històriques i documentals dels temperaments. Temperaments mesotònics. Temperaments de cicle tancat. Afinació dels instruments de teclat i de corda polsada en qualsevol dels temperaments històrics, tant mesotònics com de cicle tancat, sense fer ús d’un afinador programable. Panoràmica històric-estilística del repertori general del període, en els diversos gèneres i formacions instrumentals i vocals. Periodització d’aquest repertori. Paràmetres per a la diferenciació històric-estilística. Audició crítica, anàlisi i lectura, des d’un punt de vista global, d’obres i versions del repertori del període en qüestió. Ubicació en estils, períodes, escoles i tendències. 

Metodologia d’impartició

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes individual comporta un treball de seguiment del progrés de l’estudiant. El treball autònom comporta l’estudi i la preparació de les obres a treballar a classe. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes semicol·lectives comporta treball bàsicament de pràctica musical en grup o individual. El treball autònom comporta l’estudi i la pràctica personal. 

Sistemes d’avaluació

El sistema d’avaluació és l’avaluació contínua, fonamentada en una avaluació diagnòstica i concretada en una avaluació sumativa que dona lloc a la qualificació final. L’avaluació contínua es realitza a través de diferents registres d’avaluació derivats d’activitats concretes d’avaluació com el progrés a classe i la realització d’audicions o concerts.