Amb motiu del 25è aniversari d’ESMUC, la programació proposa fer un viatge que passa per la monumentalitat romana i la teatralitat circense. El concert posa en diàleg dues obres que, malgrat pertànyer a contextos i llenguatges estètics diferents, comparteixen una mateixa voluntat d’explorar els límits expressius i tímbrics de la gran formació simfònica. Aquestes maneres d’entendre el simfonisme espectacular s’uneixen per la mateixa voluntat d’impacte i expressivitat.

Simfonia n. 3 “Circus Maximus” de John Corigliano.

Es tracta d’una composició, en vuit moviments, per a conjunt de vents del nord-americà John Corigliano i és la primera obra escrita específicament per a banda del compositor. Va ser encarregada per la Universitat de Texas a Austin (EUA) i estrenada per University of Texas Wind Ensemble, el febrer del 2005. Actualment, és considerada una de les obres fonamentals del repertori contemporani per a banda simfònica, on s’experimenta al màxim amb potencial dinàmic i tímbric d’aquest conjunt musical. 

 
El poema simfònic Festes romanes d’Ottorino Respighi.

Aquesta obra del compositor italià Ottorino Respighi es va estrenar a l’any 1928 i representa un dels cims del poema simfònic europeu. Originalment, l’obra és escrita per a gran orquestra i el compositor la considerava la culminació de la seva exploració de les possibilitats sonores de l’orquestra simfònica. De mode que l’adaptació al format de banda permet una relectura basada en l’explicitació del color i la superposició de capes sonores.