L’ESMUC acull l’acte inaugural dels Ensenyaments Artístics Superiors del curs 2026 – 2027
Fotografia amb els responsables institucionals del departament d’Educació i Formació Professional i els centres que imparteixen els Ensenyaments Artístics Superiors.
L’ESMUC a la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori va acollir el 15 d’octubre la inauguració del curs acadèmic dels Ensenyaments Artístics Superiors del Departament d’Educació i Formació Profesional de la Generalitat amb un acte que va reunir representants institucionals, professorat, alumnat i membres de la comunitat educativa. L’acte va començar a les 12:00 hores, conduït pel tècnic especialista del departament Lluís Burillo, qui primerament va agrair a l’Escola l’acollida de la cerimònia i va reconèixer la tasca de totes les institucions implicades.
Ecosistema cultural
La primera intervenció institucional va anar a càrrec de Núria Sempere, directora general de l’ESMUC, que va donar la benvinguda als assistents i va reivindicar la singularitat de l’ecosistema cultural i educatiu que conformen les institucions integrades al consorci de L’Auditori: el Museu de la Música, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Banda Municipal de Barcelona, el Centre Robert Gerhard i l’Escola Superior de Música de Catalunya. Juntament amb la proximitat del Teatre Nacional de Catalunya, va destacar que totes elles contribueixen a configurar una autèntica “plaça de les arts” al districte.
En la seva intervenció, Sempere va posar l’accent en la particularitat dels ensenyaments artístics superiors dins del sistema educatiu català. Va recordar que, mentre la major part de l’educació superior està formada per universitats, els estudis artístics constitueixen un àmbit minoritari però amb característiques pròpies. En el cas de l’ESMUC, aquesta singularitat permet comptar amb un professorat altament especialitzat que combina la docència amb la recerca i l’activitat artística professional, fet que contribueix a l’excel·lència de la formació de l’alumnat.
Reptes
Al mateix temps, Núria Sempere va assenyalar alguns dels reptes que afronten les institucions educatives artístiques superiors. Com ara la limitació de places públiques en comparació amb l’oferta privada, els costos que han d’assumir els estudiants i les dificultats de reconeixement que encara troben aquests estudis en determinats àmbits acadèmics, especialment a l’hora d’accedir als estudis de doctorat. També va remarcar la manca de recursos humans amb què sovint han de fer front aquests centres, tot i la responsabilitat i la gran càrrega de treball que assumeixen.
Malgrat aquestes dificultats, Sempere va reivindicar els ensenyaments artístics superiors com un sector “viu” i compromès amb el seu alumnat, destacant la importància de donar-li agència i capacitat d’iniciativa. Va recordar, a més, que l’ESMUC és l’única institució no universitària que forma part d’una Aliança Europea, una fita que evidencia el seu reconeixement internacional. Finalment, va afegir que aquests estudis desenvolupen una funció essencial per al futur cultural del país ja que connecten formació, recerca i cultura, i formen artistes capaços de respondre a les necessitats de la comunitat.
Llicó inaugural
Després d’aquesta intervenció, Lluís Burillo va tornar a l’escenari per presentar l’assagista i investigadora cultural Ingrid Guardiola, encarregada de pronunciar la lliçó inaugural, titulada “Quin fràgil equilibri dona vida a allò que dura”.
En la seva conferència, Guardiola va plantejar una reflexió al voltant de la pregunta: què és una imatge? A partir d’aquest interrogant, va desplegar un recorregut abordant conceptes com la memòria, la nostàlgia i la construcció del relat visual. La investigadora va dialogar amb les aportacions de referents del pensament contemporani com Roland Barthes, Susan Sontag, Hannah Arendt i John Berger per explorar la manera com les imatges condicionen la nostra relació amb el món i el passat. La conferència va concloure amb una reivindicació del paper de l’artista i de la seva mirada singular. Guardiola va defensar la necessitat de preservar espais de reflexió i creació des d’on generar noves formes d’interpretar la realitat, posant l’accent en el paper fonamental de les institucions d’ensenyaments artístics superiors.
Cloenda institucional
La cloenda va anar a càrrec de secretari de Formació Professional del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Francesc Roca. En la seva intervenció final va valorar la contribució dels ensenyaments artístics superiors al conjunt del sistema educatiu. Roca es va adreçar especialment a l’alumnat, al professorat i a tota la comunitat educativa per reconèixer la seva tasca i encoratjar-los a continuar impulsant un sector que considera fonamental per al desenvolupament cultural i social del país.
Amb aquesta combinació de reflexió acadèmica, reivindicació institucional i celebració de la creació artística, l’acte va donar el tret de sortida al nou curs 2026 – 2027 dels ensenyaments artístics superiors.
Ensenyaments artístics superiors
Aquests ensenyaments imparteixen el Títol superior de grau en les diferents especialitats artístiques i màsters artístics oficials reconeguts dins el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Permeten desenvolupar les capacitats per a exercir professionalment en els àmbits artístics següents: art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny i música.
El Títol superior de grau té una durada de quatre cursos i els màsters artístics poden ser d’un o dos anys acadèmics.
