La Missa del polifonista portuguès Pedro de Escobar (ca. 1465 – després de 1535), cantor de la reina Isabel la Catòlica, posteriorment mestre de capella de la catedral de Sevilla i que probablement va acabar els seus dies a Évora, s’interpretarà alternant-la amb una capella de cant pla, segons la pràctica habitual de l’època. En polifonia (la música composta per Escobar) s’interpreten les parts de l’“ordinari” de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, etc.), comunes a totes les celebracions, mentre que, en la part de cant pla, es canta la litúrgia específica de cada dia. En aquest cas, Juan Carlos Asensio ha escollit música per a la litúrgia de Pentecosta.

La necessitat que tenien els cantants de dir bé la paraula durant el cant polifònic els obligava a una gran complexitat rítmica, per tal d’adaptar l’accent de la música al de la paraula. Com que, en aquest projecte, hem insistit força en aquest aspecte difícil, aquest concert, més per motius pedagògics que litúrgics, acaba amb dues breus obres del Cancionero de Palacio. Una d’elles, que nosaltres hem “catalanitzat” emprant el flabiol, és un zorcico, dansa popular basca en un ritme irregular de cinc temps, que forma part del que el musicòleg Pepe Rey va anomenar “danses cantades”, mentre que l’altra és una composició de Juan del Encina en què la dicció de la paraula admet un ritme musical força regular, a diferència del que passa en la polifonia d’Escobar, si es canta evitant el vici que els antics anomenaven “barbarisme” (la mala accentuació de la paraula durant el cant). Tot plegat ens permet abastar els diferents aspectes de la complexitat rítmica de la polifonia.