Publicat el 28 de enero de 2022

Comparteix a:

Jornadas de investigación artística en música

Image-for-WEB-esmuc

La investigación artística se ha convertido en un área de trabajo estratégica en los centros superiores de educación musical en todo el mundo. La ESMUC ha colaborado, formando parte de comisiones europeas que han establecido las líneas del desarrollo dentro de los conservatorios del espacio educativo europeo, y también promoviendo la investigación artística entre su alumnado (recientemente se han desarrollado un total de 50 trabajos finales de grado y máster en este ámbito) y entre los miembros del profesorado, algunos de los cuales han desarrollado proyectos propios y han producido recursos teóricos y metodológicos que son objeto de consulta y referencia en una gran cantidad de países.

Las jornadas que ahora organiza la ESMUC son una nueva iniciativa en esta dirección y parten de la necesidad de desarrollar estrategias y herramientas que permitan consolidar la transición de la actividad artística a la investigación artística.

Jornadas de investigación artística en música

Jueves 24 y viernes 25 de febrero de 2022, de 15:00 a 19:30h (ambos días).
Sala de Coro (ESMUC)

Las jornadas se enmarcan dentro de la celebración de los 20 años de la ESMUC, son gratuitas y se desarrollarán de manera presencial. También se retransmitirán en directo de forma sincrónica por YouTube.

Todas las presentaciones se basan en 20 minutos de presentación + 10 minutos de preguntas (a menos que se indique lo contrario).

Programa

Programa día 1: jueves 24 de febrer

15:00-15:15. Bienvenida.
Nuria Sempere, directora de la Esmuc.
Marc Heilbron, jefe del departamento de estudios culturales y musicales, Esmuc.
Joaquim Rabaseda, jefe de investigación y másters de la Esmuc.

15:15- 16:45. Introducción a la investigación artística en música.
Horacio Curti / Rubén López-Cano / Luca Chiantore.

16:45-17:00. Preguntas y debate

17:00-17:15. Pausa

17:15-17:45. Investigación artística formativa. Los Trabajos Finales en la Esmuc.
Rubén López-Cano.

17:45-19:15. Entrevistas a autor@s de TFG, TFM y PhD de investigación artística.
17:45-18:15. Música i text: Nova creació i projectes interdisiciplinars.
Carmen Kleynes.
18:15-18:45. Percussió i cinema experimental d’animació.
Ramón Torramilans.
18:45-19:15. Tangencias: una investigación a través de la performance musical y la composición multimedia.
Pedro González.

19:15-19:30. Turno abierto de preguntas y discusión final.

Programa día 2: viernes 25 de febrero

15:00-15:30. La investigación artística transdisciplinar y colaborativa.
Horacio Curti.

15:30-16:00. Música clásica e investigación artística: Cabalgando la tradición.
Luca Chiantore.

16:00-17:00. Entrevistas a autor@s de TFG, TFM y PhD de investigación artística.
16:00-16:30. Polièdric. Les facetes d’un músic. Recerca artística en forma d’autoretrat.
Pol Aumedes.
16:30-17:00. Improvisació lliure en la música contemporània.
Nuria Andorrà.

17:00- 17:15. Pausa.

17:15- 17:45. Experiencias en investigación artística I.
La interdisciplinarietat i la pràctica artística com a recerca: entre les fantasies i els reptes.
Susana Egea.

17:45- 18:15. Experiencias en investigación artística II.
Investigación artística, musicología y tecnología: Confluencias en un proyecto interdisciplinar.
Áurea Domínguez

18:15- 18:45. Experiencias en investigación artística III.
Feminismos, ansiedad y depresión. Algunos desafíos para la investigación artística en enseñanzas de grado.
Úrsula San Cristóbal.

18:45-19:30. Panel de cierre e interacción libre.

Participantes

Núria Andorrà

Percussionista, improvisadora i compositora de formació clàssica i contemporània però sempre bevent d’altres fonts d’inspiració. Núria proposa un univers on les imatges, el so i el cos s’uneixen per transmetre en igualtat les mateixes emocions i crear des de la interdisciplinarietat.
Premi Alícia 2021 a la Inter-disciplina de l’Acadèmia Catalana de la Música, Premi
especial Zirkòlika 2020, Premi Puig Porret 2019 del Mercat de Música Viva de Vic.
Ha tocat amb Agustín Fernández, Fred Frith, Lê Quan Nihn, Ingar Zach, Joëlle Léandre, Mats Gustafsson, Pablo Ledesma, Nate Wooley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Ramon Prats, Tom Chant, Joachim Badenhorst, Yasmine Azaiez, Anne-Liis Poll, Nuno Rebelo, Marc Vilanova, Alessandra Rombolá, Christiane Bopp. I amb els ballarins Julyen Hamilton, Manel Salas, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Iris Heitzinger. També ha treballat amb Carles Santos, Hèctor Parra, Matmos i en diferents espectacles interdisciplinaris.
És directora artística de MontMusic Festival.
Com a docent és professora d’improvisació a l’Esmuc i juntament amb Agustí Fernández en dirigeix el màster en improvisació lliure, imparteix workshops a diferents conservatoris superiors d’europa. És professora de percussió al conservatori de Reus.

Luca Chiantore

Pianista y musicólogo italiano, profesor a tiempo completo de la Esmuc desde su fundación en 2001, es un referente internacional en el estudio de la teoría y la historia de la interpretación. Sus libros Historia de la técnica pianística (2001), Beethoven al piano (2010), Escribir sobre
música
(junto a Áurea Domínguez y Sílvia Martínez, 2016) y Tone Moves (2019) son conocidos en las principales universidades europeas y americanas y sus provocadores proyectos concertísticos —junto al compositor y productor David Ortolà como Tropos Ensemble y sus In-Versions a piano solo— han sido aclamados en el Carnegie Hall (Nueva York), el Teatro Colón (Buenos Aires), el Museo de Arte (São Paulo) y el Palacio de Bellas Artes (Ciudad de México). En el campo de la investigación artística colabora desde 2014 con el doctorado de la Universidade de Aveiro; en 2020 ha coeditado con Elena Torres Clemente para la Revista Quodlibet el monográfico “Investigación, creación, acción: actualidad y perspectivas de la investigación artística en música” y de su actual proyecto de investigación artística han surgido el libro Malditas palabras (2021), el doble álbum inVersions (2021) y Dethroning the Emperor, versión experimental del Concierto nº 5 de Beethoven presentada en México el pasado mes de diciembre junto a la Orquesta del Tzintzuni.

Anna Costal

Nascuda el 1981 a Girona, és musicòloga, llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004) i doctora per la mateixa universitat amb una tesi sobre Pep Ventura que va merèixer el reconeixement de premi extraordinari (2014). Actualment i des del 2010 és professora a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Ha participat en projectes d’investigació sobre cants de tradició oral al Mediterrani i s’ha especialitzat temes relacionats amb la música catalana dels segles XIX i XX, la música popular i la recuperació del patrimoni musical català.
Ha publicat articles en revistes científiques i una dotzena de llibres. Va ser comissària de l’exposició Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda (Museu de l’Empordà, 2009) i va coordinar l’exposició Les músiques dels 1714s (Museu de la Música de Barcelona, 2014). Col·labora habitualment amb el Museu de la Música i L’Auditori de Barcelona. També en dos programes de Catalunya Música, Tots els matins del món amb la secció “De
primera mà” i El taller del Lutier amb “Navegants de cadira”.

Horacio Curti

Etnomusicólogo y músico. Estudia el shakuhachi en Japón, donde recibe su titulo de maestro. Su tesis doctoral se desarrolla entre la etnomusicología y la investigación artística resultando en la creación de un manuscrito, un documental audiovisual y una pieza escénica junto a danza y audiovisual. Sus temas de investigación incluyen la estética sonora japonesa, la creación transdiciplinar, las prácticas de investigación colaborativas y la etnomusicología audiovisual. Ha editado el libro Eolssigu! The sounds of Korea, y publicado dos álbumes en solitario. Ha tocado y enseñado en Norte y sud América, Japón y varios países de Europa. Ha creado obras junto a danza y poesía y estrenado piezas a solo, en ensambles o junto a orquestas sinfónicas. En 2019 actúa como solista junto a la orquesta nacional de España para el estreno del Desert, concierto para shakuhachi y orquesta de Ramon Humet.

Más información en www.shakuhachi.es

Áurea Domínguez

Áurea Domínguez es fagotista y musicóloga combinando su faceta de investigadora con la de intérprete especializada en instrumentos históricos. Su tesis doctoral realizada en la Universidad de Helsinki (2013) es premiada en 2018 por la prestigiosa Internationale Gesellschaft zur Erforschung und Förderung der Blasmusik. Es autora de numerosas publicaciones en revistas
científicas y, monografías como Bassoon Playing in Perspective (2013). Junto a Luca Chiantore y Silvia Martínez, es coautora del primer manual de estilo en lengua castellana dedicado íntegramente a temáticas musicales, Escribir sobre música (2016). Ha trabajado en la Universidad de Helsinki impartiendo clases sobre filosofía de la interpretación, centrando su actividad postdoctoral en diversos proyectos sobre interpretación histórica (2014-2016). Desde 2017 Áurea trabaja en la Schola Cantorum Basiliensis (Basilea, Suiza) en diversos proyectos de investigación sobre organología, historia, y usos de fagotes transpositores, mediante técnicas de estudio como la tomografía computarizada, y reconstrucción de instrumentos con impresoras 3D.

Susana Egea

Doctora en Arts Escèniques (UAB, Institut del Teatre),actriu i directora escènica. Darrers treballs dirigits: O pazzo desire! (Cice Opera Glam, Teatre Eolia, 2018-20); La danza de Céfalo i Procris (Festival de Teatro Clásico de Almagro, 2018).
Especialitzada en entrenament actoral de cantants. Al 2012 rep el Premi Internacional Artez Blai d’investigació en arts escèniques pel treball La interpretació actoral en òpera: bases pel desenvolupament d’una tècnica actoral per a l’escena operística. Autora dels llibres La interpretación actoral en ópera. Análisis en torno a una especificidad (Artez Blai, 2012) i Stanislavski, Meyerhold y Chaliapin: la interpretación operística (2017).
Professora d’Escena Lírica a Escola Superior de Música de Catalunya i de l’Institut del teatre de Barcelona. Ha estat professora convidada a la Academia de Música Gdansk (Polonia, 2015), Gnesin Academia de Música de Moscú (2013,2014), Guildhall School of Music and Drama (2010), entre d’altres.

Pedro González

Compositor y violinista especializado en multimedia. En su obra compagina la performance con la video-instalación, la danza, y el uso de nuevas tecnologías aplicadas a la creación escénica. Sus trabajos se han presentado en diversos festivales internacionales, como International Computer Music Conference, Sound & Music Computing Conference, GRAME- centre national de création musicale, Zither auf Zeche, Next generation-ZKM, Anachronisms, Impuls
Festival Akademie, o Manifeste- Ircam. Completa sus estudios de bachelor (Bmus) en la Escuela Superior de Música de Catalunya. Posteriormente realiza estudios de master (Mmus) en “Contemporary Performance and Composition” KMH (Stockholm), CNSPL (Lyon), HfMT(Hamburg) y EMTA (Tallinn), desarrollando sus ideas sobre la composición interdisciplinar de la mano de compositores como Philippe Hurel, Alexander Schubert, o Helena Tulve.
Actualmente, es profesor adjunto en la Universidad de Música y Drama de Hamburgo (HfMT), donde además cursa estudios de doctorado en composición. También es el responsable del estudio de música electroacústica de la universidad de Lübeck (MHL), imparte clases de “Live Electronics”, y ejerce como compositor y violinista freelance.

Carmen Kleykens

Carmen Kleykens Vidal va completar la seva llicenciatura en violoncel clàssic i contemporani a l’ESMUC (Barcelona) amb el professor Cristoforo Pestalozzi.
Actualment està completant el Màster CoPeCo (2020-22) estudiant en quatre institucions europees: KMH (Estocolm, Suècia), EAMT (Tallinn, Estònia), CNSMDL (Lió, França) i HfMT (Hamburg, Alemanya) on desenvolupa un projecte multimedia amb improvisació simultànea de text i música. En aquest programa, té classes de composició e interpretació amb artistes com Jean Geoffroy, Helena Tulve, Taavi Kerikmäe, Mattias Sköld, Michele Tadini, George Kentros, Hara Alonso o Alexander Schubert entre d’altres. Algunes invitacions la van portar al Sound Plasma Festival, Impro test, Festival de Teatre El Grec, Sampler, Journées de Matriomoine, Tartu Interdistiplinaar, Fort de Vaise, Klexos lab o ser akademist de Lux:NM ensemble a Hamburg.
Treballa com a violoncel·lista al Barcelona Modern Ensemble.
El desembre de 2021 va publicar un disc d’Improvisació lliure amb Camilla Nebbia, Axel Filip i Paul Pignon amb ears&eyes Records anomenat Giravoltant els espais lliures.

Rubén López-Cano

Es profesor a tiempo completo en la Esmuc donde ha dirigido más de una veintena de trabajos finales de grado y máster en Investigación artística. Su libro (en coautoría con Úrsula San Cristóbal) y artículos sobre el tema son usados como bibliografía básica en diferentes
centros y programas de esta especialidad en diversos países. Imparte regularmente cursos, conferencias y asesorías sobre investigación artística en música tanto en Europa como en Latinoamérica. En sus libros y artículos también se ha ocupado de la cultura musical digital, el remix, las versiones y otro tipo de reciclaje musical, la retórica, semiótica y narratividad musicales, la música y el audiovisual, la epistemología de la investigación musical y el grupo
Abba.
Más información en www.lopezcano.net

Pol Aumedes

Nascut el 1978 a Barcelona, viu a Cardedeu i té el seu estudi a Granollers com a artista associat a Roca Umbert, Fàbrica de les arts. És llicenciat en Belles Arts per la UB (2005) i graduat amb Títol Superior de Música, especialitat Interpretació d’Acordió diatònic per l’ESMUC (2015).
Treballa en projectes d’investigació artística basats en la hipòtesi que la festa tradicional i la performance contemporània són dos actes que poden confluir en molts aspectes. Aquests defineixen molt bé la seva trajectòria artística, des de la música tradicional i les festes majors viscudes fins a la creació plàstica contemporània. El resultats de la seva recerca els materialitza en espectacles, performances i exposicions on fa dialogar aquestes disciplines i les converteix
en actes performatius amb uns rituals propis envoltats de l’imaginari creat durant els mesos d’investigació.
Els darrers anys ha combinat a nivell professional l’activitat artística contemporània amb la musical i d’actor. Ha col·laborat amb més de 40 companyies tant musicals com teatrals i ha col·laborat amb diferents artistes plàstics arreu de territori català i diversos països d’Europa.

Úrsula San Cristóbal

Úrsula San Cristóbal es artista interdisciplinaria, investigadora y docente. Tras formarse en la música antigua (Scuola Civica di Milano, Università degli Studi di Milano), luego se especializa en la cultura audiovisual contemporánea. Es Doctora en musicología e historia del arte por la Universidad Autónoma de Barcelona y sus líneas de trabajo se centran en la investigación artística, y en el uso de lo sonoro en el cine, el videoarte y la performance. Imparte asignaturas humanísticas en la Escuela Superior de música Taller de Músics y ha sido profesora de Historia de la música en el audiovisual en la Esmuc.

Ramon Torramilans

Estudia percussió amb el professor Xavier Joaquin al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha estat membre dels principals grups de música contemporània del país, Vol ad libitum, Orquestra Barcelona 216, Companyia Carles Santos, amb els quals ha realitzat diversos
enregistraments discogràfics i gires de concerts.
Col.laborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
Membre del grup de percussió Percussions de Barcelona, la formació d’aquest gènere més antiga de l’estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb el que han enregistrat una col·lecció de discos amb obres per a grup de percussió de compositors catalans.
Ha realitzat una important tasca pedagògica en diferents centres així com en cursos i seminaris. En l’actualitat és professor de percussió del Conservatori Municipal de Música de Manresa i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).