Relació docent
Dades generals
| Nom de l'assignatura | Relació docent | ||
|---|---|---|---|
| Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
| Impartició | 2n semestre | ||
| crèdits ECTS | 4 | ||
| Valor total en hores | 120h |
Hores presencials lectives: 45h Altres hores presencials: 5h Hores per treballs dirigits (no presencials): 25h Hores per estudi i aprenentatge autònom: 45h |
|
| Professor/a | Ignasi Gómez Margarit | ||
| Departament | Pedagogia | ||
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Prerequisits:
No hi ha prerequisits.
Prientacions prèvies:
No hi ha orientacions prèvies.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
| CT1 | Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora. |
| CT2 | Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament. |
| CT3 | Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza. |
| CT6 | Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal. |
| CT7 | Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip. |
| CT8 | Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments. |
| CT9 | Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos. |
| CT10 | Liderar i gestionar grups de treball. |
| CT11 | Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat. |
| CT13 | Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. |
| CT15 | Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l’esperit emprenedor en l’exercici professional. |
| CG8 | Aplicar els mètodes de treball més apropiats per a superar els reptes que es presentin en el terreny de l‘estudi personal i en la pràctica musical col·lectiva. |
| CG10 | Argumentar i expressar verbalment els seus punts de vista sobre conceptes musicals diversos. |
| CG18 | Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un ús adequat del vocabulari tècnic i general. |
| CG24 | Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional. |
| CG25 | Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera. |
| CG26 | Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar. |
| PE1 | Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena. |
| PE6 | Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat. |
| PE7 | Saber aprofitar les oportunitats de formació i especialització que cada lloc de treball ofereix, incorporant-les al desenvolupament del propi perfil professional. |
Objectius concrets de l’assignatura
- Observar i analitzar les situacions i les persones, des dels punts de vista pedagògic i psicològic, i mostrar rapidesa en la presa de decisions que agilitin i recondueixin les situacions vers els objectius fixats.
- Desenvolupar les estratègies del treball en equip i el gust per la valoració, la discussió i la presa consensuada de decisions.
- Mostrar domini de les dinàmiques més apropiades per al treball docent, col·legiat i amb l’alumnat.
- Mostrar una actitud professional reflexiva, fonamentada en l’avaluació de la pròpia pràctica, la recerca i la innovació com a elements de transformació pedagògica.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- L’educació com a relació humana. Persona i personalitat.
- La comunicació.
- Dinàmica i psicologia de grups. Doctrina, manipulació i neutralitat educativa.
- Autoritat i llibertat en la relació educativa. Filosofia i pedagogia dels valors.
- Treball en equip: tècniques i recursos.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Classe d’impartició col·lectiva. Desprès de la introducció inicial de cada tema per part del professor, es dedicaran algunes sessions a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions que es donen en l’activitat professional del docent i que requereixen competències comunicatives i assertives, entre d’altres: reunions amb companys (claustres, departaments), amb estudiants, amb pares i mares, amb responsables institucionals; presentacions públiques, presa de decisions estratègiques, etc. mitjançant exercicis escrits i tècniques de rol-playing.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
- Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant i, de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.
- Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, especialment el d’elaboració de la Carpeta d’aprenentatges de l’assignatura. Es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració la solució dels exercicis pràctics presentats a classe (25%), així com l’assistència i participació a les classes (25%).
- Una avaluació sumativa al final del quadrimestre que es realitzarà a partir de la correcció de la Carpeta d’aprenentatge (50%). Per aquesta correcció, es valoraran les evidències d’organització personal de la CA, les evidències d’adquisició de continguts i de desenvolupament de processos d’aprenentatge relacionats amb els continguts de l’assignatura, les evidències d’ampliació o aprofundiment, així com l’hetero i l’autoavaluació
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
| Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
|---|---|---|
| Avaluació inicial | Primeres sessions | Orientatiu |
| Avaluació continuada | Totes les sessions | 50% |
| Revisió portafoli personal | Sessió 10 aproximadament | Orientatiu per a l'avaluació final |
| Portafoli personal | Últimes sessions | 50% |
Fonts d'informació bàsica
Bibliografia bàsica:
- CASTANYER, O.: La asertividad: expresión de una sana autoestima. Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer, 1997.
- DE BONO, E.: Seis sombreros para pensar. Barcelona: Granica ediciones, 1988.
- PALMER, H.: El enneagrama. Barcelona: Los libros de la liebre de marzo, 1999.
- SERRAT, A.: PNL para docentes. Mejora tu conocimiento y tus relaciones. Barcelona: Graó, 2005.
- SERRAT, A.: Resolución de conflictos. Una perspectiva globalizadora. Barcelona: Ed. Praxis, 2002.
Bibliografia complementària:
Enneagrama
- CARRIÓN, S. A. (1997). Enneagrama. Madrid: Ed. Mandala.
- GALLEN, M. A. i NEIDHARDT, H. (1997). El enneagrama de nuestras relaciones. Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer.
- MELENDO, M. (1997). En tu centro: el enneagrama. Santander: Ed. Sal Terrae.
- PANGRAZZI, A.(1998). El enneagrama: un viaje hacia la libertad. Santander: Ed. Sal Terrae.
- RISO, D. R. (1999). Descubre tu perfil de personalidad en el enneagrama. Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer.
- SALMON, E. (1997). El ABC del enneagrama. Barcelona: Ed. Robin Book.
- WAGELE, E. (2004). Eneagrama para padres y educadores: nueve tipos de niños y cómo educarlos satisfactoriamente. Madrid: Narcea.
Assertivitat
- BISHOP, S. (2000). Desarrolle su asertividad. Barcelona: Nuevos emprendedores.
- CASTANYER, O. (2001). ¿Por qué no logro ser asertivo? Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer.
- GÜELL, M. (2005). ¿Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i els formadors. Barcelona: Ed. Graó.
- SCHULER, E. (1998). Asertividad. Madrid: Ed. Gaia.
- SMITH, M. J. (1977). Cuando digo no, me siento culpable. Barcelona: Ed. Grijalbo.
- VELASCO, M. J.(1998). Ser asertivo. Barcelona: Ed. Obelisco.
Resolució de conflictes
- BORISOFF, D. (1989). Gestión de conflictos. Madrid: Ed. Díaz de Santos.
- CHALVIN, D.(1987). Cómo resolver los pequeños conflictos en el trabajo. Ed. Deusto.
- FISCHER, R. i BROWN, S. (1991). Cómo reunirse creando una relación que lleve al sí. Ed. Deusto.
- FOURNIES, F. (1990). Técnicas de dirección de personal. Barcelona: McGraw-Hill.
- GROVE, A. (1989). Las relaciones interpersonales en el trabajo. Ed. Deusto.
- LIKERT, R. (1973). Nuevas formas para solucionar conflictos. Fondo educativo interamericano.
- RIVERA, D. i SERRAT, A. (1993). Conflictes i escola. Generalitat de Catalunya.
- WYLIE, P. i GROTHE, M. (1991). Cómo dirigir empleados con problemas. Barcelona: Granica Ediciones.
Lideratge i Reunions de treball
- DEMORY, B. (1985). Cómo dirigir y animar las reuniones de trabajo. Ed. Deusto.
- IZQUIERDO, C. (1996). La reunión de profesores. Barcelona: Ed. Paidós.
- MILO, F. (1990). Cómo organizar reuniones eficaces en la mitad de tiempo. Barcelona: Ed. Grijalbo.
- THOMSETT, M. C. (1989). Las reuniones de trabajo. Ed. Norma.
- VROOM, V. H. (1990). El nuevo liderazgo. Madrid: Ed. Díaz de Santos.
Dinàmica de grups
- ARNAIZ, P. (1988). Qui és qui. Les relacions humanes al grup-classe. Barcelona: Graó.
- CANTO ORTIZ, J. M. (2000). Dinàmica de grupos. Aspectos técnicos, àmbitos de intervención y fundamentos teóricos. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- GUTIÉRREZ PÉREZ, E. (1990). Análisis grupal del aula. Oviedo: Universidad de Oviedo.
- IBÁÑEZ, T., MUÑOZ, J., VAYREDA, A., i VAZQUEZ, F. (1997). Psicologia social de l’ensenyament. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
- MAILHIOT, B. (1975). Dinámica y génesis de grupos. Madrid: Ediciones Marova.
Estils d’ensenyament-aprenentatge
- CLARIANA, M. (1988). Els estils d’ensenyament-aprenentatge. Barcelona: UAB.
