Egmont, símbol de llibertat

Ginebra Olives
Ginebra Olives

Estudiant de Musicologia de l'ESMUC

Posa't en contacte

Dels Països Baixos de Felip II a la Catalunya actual

Gent Esmuc
Altres publicacions
0
Share

El passat 24 de febrer, l’Egmont de Goethe i Beethoven sonà a Girona en un concert solidari per la llibertat i contra la repressió organitzat per la Comissió de la Dignitat a benefici de la Caixa de Resistència. L’Orquestra Simfònica de Girona, dirigida per Daniel Mestre, interpretà l’obertura i la música incidental mentre es desenvolupava la lectura dramatitzada de l’obra. Joaquim Rabaseda, coordinador del projecte teatral, també participà en la reedició del llibre en català. El concert va coincidir amb els 80 anys de l’afusellament pels franquistes de Carles Rahola (25 de març del 1939), intel·lectual gironí a qui s’atribueix un escrit al diari republicà L’Autonomista sobre la representació musical d’Egmont a la Girona del 1937, que s’ha inclòs a mode d’epíleg.

Com explica Rabaseda a la introducció, Johann Wolfgang Goethe acabà d’escriure el text teatral el 1787 ja amb la intenció de portar-lo a un compositor perquè, seguint les seves indicacions, la música en completés el significat. Així, per exemple, “un cop mort l’heroi havia de sonar una simfonia de la victòria, un significat concret aportat per la música que ni era anecdòtic ni era ornamental, sinó el marc que assenyalava una direcció clara: el triomf de la justícia i les llibertats nacionals enfront de l’autoritat despòtica” (Rabaseda 2019: 6). Després de les composicions de Philipp Christoph Kayser (1789) i Johann Friedrich Reichardt, el Teatre Imperial de Viena n’encarregà una nova versió a Beethoven, que s’estrenà el 15 de juny del 1810. La música de Beethoven comprèn l’obertura, els quatre entreactes, les dues cançons de Clara, el lament per la mort de Clara, la melodia que acompanya les paraules d’Egmont la nit abans de la seva execució i la simfonia triomfal final.

La tragèdia se situa a Brussel·les durant la regència dels Països Baixos de Margarida de Parma (1559-1567), sota el domini de la monarquia hispànica. Goethe ens mostra una ciutat socialment estratificada, en què el poble discuteix sobre la seva autonomia en un moment d’expansió del calvinisme que vol ser reprimit pel rei catòlic. Els prínceps locals, entre els quals Lamoral d’Egmont i Guillem d’Orange, exerceixen la sobirania en equilibri amb el poder espanyol fins que Felip II hi envia les tropes repressores del duc d’Alba. L’empresonament i execució injusta del comte d’Egmont com a demostració de força davant els drets històrics dels neerlandesos, que els espanyols volen limitar, el converteixen en un heroi sacrificat per la llibertat dels ciutadans, els quals no s’han mobilitzat, tot i els intents d’agitació de l’amant del protagonista, per la por que plana sobre el país.

La traducció catalana d’Egmont feta per Joaquim Pena, fou publicada el juny del 1937 per la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya, en el context de la Guerra Civil Espanyola. El 13 de setembre del 1936 l’Orquestra Pau Casals havia interpretat la música per catorzena vegada a mode de poema simfònic, en un concert al Gran Teatre del Liceu “a honor dels caiguts per la llibertat i per a ajudar els que lluiten” (Rabaseda 2019: 15). El 2019, tant els organitzadors del concert com l’edició de Joaquim Rabaseda han sabut aprofitar bé el contingut simbòlic de l’obra, fent-ne un paral·lelisme amb la situació política catalana actual, de tal manera que la inclusió de l’epíleg de Carles Rahola es justifica “pel moment actual de repressió, amb persones empresonades, exiliades, detingudes, denunciades, amenaçades. Totes són ben presents en el pensament i les emocions que acompanyen l’edició d’un text que té en l’horitzó un únic anhel: la llibertat” (Rabaseda 2019: 16).

Egmont 

Johann Wolfgang Goethe. Traducció catalana de Joaquim Pena. Introducció i edició, Joaquim Rabaseda

Curbet Edicions, 2019

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.