L’Alessandro amante

Enrique Padilla
Enrique Padilla

Estudiant de Cant Històric

Posa't en contacte

Nou disc del contratenor Xavier Sabata, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí

Gent Esmuc
Altres publicacions
0
Share

L’Alessandro amante representa un nou disc en la carrera del contratenor català Xavier Sabata, antic estudiant de l’ESMUC, aquesta ocasió en col·laboració amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, amb Dani Espasa (antic alumne i actual professor de l’ESMUC) com a director i clavecinista.

Dins del corrent actual que prefereix donar sentit als discos i els recitals mitjançant un fil conductor que els organitzi, la temàtica triada per L’Alessandro amante és la figura històrica d’Alexandre el Gran vista a través de l’òpera des de finals del segle XVII fins a mitjan XVIII. Concretament, Xavier Sabata especifica, al llibret que acompanya el disc, que les peces que en formen part són les que mostren l’Alexandre més humà i fràgil, no el guerrer: són àries on el mateix Alexandre parla dels seus sentiments o on els qui van estar al seu costat el lloen amorosament. Així mateix, com és costum en aquest tipus de discs, també s’hi inclouen algunes peces instrumentals, relacionades amb la resta ja sigui per la temàtica o per l’època de composició.

Xavier Sabata també ens parla dins del petit llibre del «doble viatge d’Alexandre», ja que no només recorrem la vida d’aquest rei sinó també les transformacions que l’òpera va viure en un període de tanta evolució com el que va des dels últims anys del segle XVII fins a gairebé la meitat del següent. Així, les peces més antigues són unes ariette de La Vittoria della Fortezza (1687) d’Antonio Draghi i la més moderna, en un estil molt proper al galant, procedeix d’Alessandro in Persia (1741) de Leonardo Leo, passant per, entre d’altres, les grans arie da capo de Händel. Tota aquesta varietat permet tant a Xavier Sabata com a Vespres d’Arnadí mostrar la seva capacitat d’adaptar-se a tots els requeriments tècnics i interpretatius de cada peça. D’aquesta manera, aconsegueixen transmetre la introspecció i el sentiment profund de Chiara faci de Bononcini, però també l’energia de la coloratura de Vano amore de Händel. Per últim, cal destacar la peça que tanca el disc, que potser és la més impactant per la seva altíssima dificultat tècnica: Destrier ch’all’armi usato, composta per Porpora perquè Farinelli pogués desplegar el seu domini de la coloratura i el fiato, així com fer gala de la seva àmplia tessitura.

L'Alessandro amante 

Xavier Sabata, contratenor; Vespres d'Arnadí; Dani Espasa, clavicèmbal i direcció

Llittle Tribeca, 2018

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.