Clara Sorolla

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

"La meva pitjor desgràcia seria no poder lluitar pel que crec."

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

A segon curs, els estudiants de Producció i Gestió comencen a fer pràctiques internes focalitzades en algun dels projectes de l’escola. Aquí hem trobat la Clara, ocupant-se sobretot del cicle "Dimarts toca Esmuc", una cita setmanal que ens ofereix concerts de diversos formats i estils, des de gralles amplificades fins a Couperin. Les pràctiques són un primer pas per, més endavant, poder moure's de manera autònoma en l'entorn de la indústria musical. I aquí és on trobarem la Clara d'aquí a pocs anys. Qui sap si produint un concert com el d'Oques Grasses sota la pluja a la platja de Bogatell!

El principal tret del meu caràcter? Vitalista.

La qualitat que més valoro en una persona? La comunicació.

El meu principal defecte? L’exigència.

La meva ocupació preferida? Escoltar música, dormir i parlar.

El meu somni de benestar? Un cel clar i de sol, que em porti pensaments i gent amb qui compartir-ho.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Ser impotent, no poder lluitar pel que crec.

Què voldria ser? “Què” com a cosa? Un arbre.

On desitjaria viure? Probablement aquí a Catalunya, però qui sap!

Quin animal prefereixo? El gat.

Algun so o música que avorreixo? Quan tren i vies grinyolen dins d’un túnel.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Miquel Serra (2009-2010) de Miquel Serra.

Els meus escriptors preferits? Marina Garcés, Josep Maria de Segarra, Joan Vinyoli, Ajo.

Els meus personatges de ficció? Legolas i Hermione Granger.

La pel·lícula de la meva vida? Tarzan.

Els meus intèrprets preferits? Maria Arnal, Jimmy Scott, Daniel Zamir, Lola Membrillo, Alice Coltrane.

Els meus compositors predilectes? Beethoven i Ravel.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Natural Woman, d’Aretha Franklin.

Els meus pintors predilectes? Impressionistes, cubistes i Anselm Kiefer.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? No en tinc cap.

Els meus herois de la vida real? La gent que m’acompanya i que se’n surt dia rere dia.

Els meus herois històrics? “Pues la verdad es que nunca me había preguntado eso”.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Fernando Rogelio Estévez, de Nyandú.

Un concert inoblidable? Oques Grasses sota la pluja a la platja de Bogatell.

Un paisatge preferit? El pont vell i el riu Cardener des del Parc de la Seu de Manresa.

Els noms que prefereixo? Noms amb una sonoritat bonica.

Què detesto més que res? Que se m’obri el tupper del dinar.

Quins dons naturals voldria tenir? Més regularitat i disciplina.

Estat present del meu esperit? Líquid, m’estic reconciliant.

Fets que m’inspiren més indulgència? Entendre i pair quina és la situació.

Amb quina cançó m’identifico? Amiga de ningú, d’Oques Grasses. 

El meu lema? Panta rei (“Tot flueix, tot canvia”), d’Heràclit

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.