En el Temazcal, un somni fet realitat

Yolanda Moreno
Yolanda Moreno Eddowes

Graduada en Producció i Gestió per l'Esmuc

Posa't en contacte

"Produir el CD m'ha fet adonar que sóc capaç de fer tot allò que em proposi"

0
Share

Què sents quan estàs a un concert a l'Auditori, on cada cançó està triada i el repertori cuidat; quan l'estètica i les sonoritats narren una història i creen un context comú?

I què sents quan estàs a casa amb la família o els amics, cantant i tocant música sense pensar en res més que passar-t'ho bé i deixar-te endur per les emocions?

Quan em vaig decidir pel tema del meu Treball Fi de Grau volia unir dos mons aparentment distants: el temazcal i l'activitat musical professional. 

Fa set anys que practico un ritual originari dels indis mesoamericans, el temazcal. És un ritual de purificació que simbolitza que renaixem lliures d'aquelles emocions i pensaments que ja no volem més amb nosaltres. En el temazcal, els cants són el fil conductor, expliquen una història. Aquests cants són ancestrals, porten l'energia de totes aquelles persones que els han cantat, i fer-ho ajuda a aconseguir calmar la ment i connectar amb les emocions. Quan ets músic i escoltes cants no gaire entonats o tambors descompassats costa no jutjar, però si ets capaç d'aïllar aquest judici de la ment descobreixes la medicina que s'amaga dins cada cant, i és aquí on esta la màgia.

Foguera

Foc que escalfa les pedres volcàniques usades en el ritual del Temazcal

Sabent que per fer un bon TFG cal molta dedicació i energia, vaig plantejar la idea de fer la producció executiva d'un disc que recreés un temazcal.

Ja existeixen discos de cants medicina, alguns de qualitat, però el que jo pretenia era una altra cosa: que qualsevol persona que escoltés el disc connectés amb els cants sense necessitat de conèixer el context. Crec fermament en el poder sanador de cada cant, i també tinc la certesa que quantes més persones cantem, recordarem d'on venim, i donarem importància a l'essencial. Com un molt bon amic diu, es tracta de "netejar de soroll la nostra ment per connectar amb el nostre cor".

Ja tenia la idea i el punt de partida clars: si volia fugir de l'estètica dels cants medicina, calia començar de zero, buscar un equip de persones disposades a treballar de valent i que no coneguessin aquest món; l'objectiu era crear uns arranjaments que transformessin el cant però que mantinguessin l'essència, des del respecte a aquesta tradició mil·lenària. Amb aquesta intenció em vaig posar en marxa.

Paral·lelament calia fer una recerca de la tradició, entrevistar-me amb persones practicants del ritual i extreure els criteris comuns per a la tria dels cants, què saben de la tradició, conèixer més repertori, com entenen el cant dins el ritual, i més preguntes van definir un guió per a entrevistar-los al llarg d'hora i mitja. Vaig triar a quatre persones que tenen una llarga trajectòria conduint temazcals i vaig comptar amb el suport de la musicòloga i tutora del meu TFG: Anna Costal.

Produir un disc

Molt bé, ja tenia la idea del que volia produir, ara tocava començar pel principi. Buscar l'equip de treball. Qui estaria disposat a invertir el seu temps en una idea tan esbojarrada com aquesta? Calien músics amb idees de producció i composició, amb accés a l'estudi d'enregistrament de l'ESMUC. La màgia es va posar en marxa. Una trobada casual al metro amb en David González (llavors estudiant de tercer curs de l'especialitat en sonologia) va ser l'espurna que va encendre el foc. Vam quedar per dinar amb els estudiants de tercer i quart de la mateixa especialitat i els vaig explicar l'aventura. Es van engrescar i vaig sentir que allò anava endavant. Ja tenia també a l'Adrià Serrano, en Daniel Val, en Josep Aymí, l'Arnau Abadal i la Mar Llopis a l'equip.

Diferents moments i persones que van col·laborar en el projecte

Diferents moments i persones que van col·laborar en el projecte

 

Després de seleccionar els cants que volia que estiguessin al disc vam quedar per trobar-nos a l'estudi i jugar amb ells, a veure què en sortia. Aquella tarda de divendres va ser pura màgia. Jo desconeixia l'instrument que tocava cadascú, i tampoc tenia clar qui vindria a la sessió. Van venir quatre persones: pianista, guitarrista, baixista i en David, que és d'aquelles persones que ho toca tot, però amb una bateria a l'ànima. Un quartet base! I vam fer així: jo explicava en quin moment del ritual estàvem, les sensacions dins l'inipi (cabana on ens fiquem a fer el ritual, dins la cabana hi ha un forat, l'úter, on s'introdueixen pedres calentes i s'hi tira aigua per a elevar la temperatura amb el vapor d'aigua, és semblant a l'efecte d'una sauna), la intenció del cant, l'element al qual feia referència, etc. Després el cantava en loop i ells anaven jugant cadascú amb el seu instrument. El cant s'anava transformant i quan ens agradava el resultat l'enregistràvem en cru. En quatre tardes com aquesta va quedar llesta la maqueta. Com el foc que crema i dóna caliu, els cants anaven desprenent la seva medecina.

Altar i inipi cobert amb mantes

Altar i inipi cobert amb mantes

A mesura que avançaven les sessions i el projecte anava agafant forma, ens anàvem coneixent i compartint les nostres vides. Cadascuna de les persones implicades en el projecte se'l sentia seu, fent que cada cop s'allunyés més del que jo havia pensat inicialment, i això era genial. Un dia vaig rebre un missatge d'en Marc Urrutia (llavors estudiant de tercer curs de Sonologia que just tornava d'Erasmus) i em preguntava què podia fer ell en el meu projecte. Jo no li havia dit res i gairebé no ens coneixíem, li van dir els seus companys de curs. Òbviament es va sumar a l'equip i va fer una gran feina d'enregistrament i mescla. Aquest fet per mi va ser molt rellevant, feia evident que ja no era el meu projecte, era el nostre projecte. El foc ja havia escalfat les pedres, i les àvies (nom que reben les pedres volcàniques que introduïm a l'inipi) estaven llestes. Només calia treure-les del foc per introduir-les a l'inipi i començar el ritual del temazcal.

L'enregistrament va ser el més semblant a sessió possible, perquè quedés també aquesta complicitat al disc. La majoria es van enregistrar primer la base: piano baix i guitarra, després bateria, percussions, instruments solistes i per acabar les veus. Altres cops es van ser tot d'una, com els dos temes de flamenc que van arranjar i interpretar María José Llergo i Marc López. O el reggae que va cantar, interpretar i arranjar Anahi Acuña, que va començar per instrument solista acompanyat del teclat, les veus i després s'hi va afegir la banda. En total van ser 41 hores d'estudi distribuïdes en onze sessions, entre els mesos de març i abril de 2018. Us imagineu el que va costar fer quadrar horaris de disset estudiants de l'escola amb la disponibilitat de l'estudi?! Doncs aquesta és una de les tasques del productor executiu ;)

Un cop fet l'enregistrament encara no acaba la feina, cal editar i mesclar els temes. Unes quantes hores més d'estudi i de postproducció, i en aquest cas amb una peculiaritat: set sonòlegs al projecte, alguns embolicats amb el seu projecte final, enfilant fi de curs... Com ho faríem perquè tingués una coherència i respectar els terminis? Doncs com fins ara: confiant en la màgia. Vaig preguntar qui volia participar d'aquesta part del procés i quins temes els agradaria més mesclar. Va resultar fàcil, quatre persones van dir que podien dedicar el temps i vaig decidir que cadascú faria una porta (el ritual passa per quatre fases, o quatre portes, cadascuna es relaciona amb un element: terra, aigua, foc i aire) on a més hi havia aquell tema que més els agradava a cadascú. Vam quedar que ningú ensenyaria els temes als demés fins el dia que havíem quedat per a fer l'escolta. Aquell dia, a l'estudi, vaig fer agafar paper i boli a tothom i vam escoltar en ordre tots els temes sense parlar. Recordo que les llàgrimes corrien per les galtes i encara ara m'emociono quan hi penso. Després vam fer un “kebab-reunió” on cadascú va dir cosetes i vam tenir un feedback molt productiu entre riures. Quan surts del temazcal agraeixes a totes les persones que t'han acompanyat en el teu renéixer, i per mi aquell kebab va ser això.

Per posar la cirereta al disc ja havia xerrat prèviament amb en Ferran Conangla, docent del departament de sonologia de l'ESMUC, qui va accedir a fer la masterització del disc, així que vam fer una sessió conjunta on tots vam tenir l'oportunitat d'aprendre del gran mestre. El moment de rebre el CD amb el màster va ser un altre d'aquells moments únics en la vida.

 

Foto Màster

D'esquerra a dreta: Marc Urrutia, Daniel Val, Adrià Serrano, Ferran Conangla, David González i Yolanda Moreno

 

El disc estava llest, quina il·lusió! La part musical estava enllestida, però mancava la imatge. Per això havia parlat una gran amiga il·lustradora que es diu Anne Decís, qui va estar uns mesos dibuixant per a entregar-me una llibreta plena d'il·lustracions precioses que em vaig encarregar de maquetar per crear el disseny del disc i del llibret, ja que tenia clar que si el projecte volia expandir la medicina del cant, era necessari fer-ne còpies i deixar escrit el gran equip humà que l'havia fet possible. Ningú havia cobrat res per la seva col·laboració, però podrien tenir tants discos com volguessin per regalar als seus. Vaig decidir fer 500 còpies, de les quals en vaig repartir 200 entre totes les persones que havien pres part del procés de creació. De la venda a preu simbòlic de 5€ esperava recuperar la inversió de la impressió.

 

algunes de les imatges de la il·lustradora Anne Decís

Algunes de les imatges de la il·lustradora Anne Decís

 

Per últim només faltava polir els últims detalls, el tema legal! Com els cants són tradicionals no tenen copyright, però volia protegir la feina feta per totes, així que vaig enregistrar els arranjaments a la propietat intel·lectual i amb llicència Creative Commons. L'objectiu és que els cants viatgin lluny, i per pujar els temes a les principals plataformes i no tenir sorpreses calia tenir això lligat. El disc està a Spotify, el podeu escoltar aquí:

 

 

Tot plegat ha sigut una aventura que m'ha permès aplicar i integrar els coneixements apresos al llarg dels quatre anys a l'Esmuc, descobrir la meva capacitat per liderar un equip i dur a terme un projecte d'aquesta magnitud. He entès la figura del productor executiu, imprescindible per a dur a terme l'enregistrament d'un disc. Al meu parer, les seves funcions principals són aquestes:

 

  • Tenir molt clara la idea i estructurar el procediment per poder-la fer realitat
  • Motivar l'equip: fer-lo partícip del procés i deixar l'espai perquè cadascú aporti el millor en el seu àmbit
  • Crear espais informals on les relacions personals puguin créixer
  • Observar totes les persones de l'equip, en quin moment estan i quina és l'emoció col·lectiva de la sessió
  • Portar el pes de la totalitat del projecte sense traspassar-lo a l'equip, és a dir, donar la informació necessària a les persones adequades al moment precís
  • Establir un calendari i adequar-lo a la realitat en cas de desviacions
  • Controlar totes les àrees i elaborar els respectius documents
  • Resoldre imprevistos, òbviament!

Estic profundament agraïda a tothom que ha col·laborat i ha fet possible que el projecte creixi, més enllà del que podia imaginar. El meu company Héctor Gonzalez em va proposar animar les il·lustracions de l'Anne, i el resultat va ser aquest magnífic vídeo, que està penjat a Youtube i té prop de 3000 vistes.

 

 

Per celebrar l'èxit del disc i tancar la feina tan maca que havíem estat fent durant 9 mesos, no se'm va acudir millor idea que organitzar un temazcal perquè les persones que havien fet possible el disc provessin l'experiència. Era complicat que tothom estigués disponible, però el nucli dur del projecte va venir i el que més em va sorprendre és que tots van entrar en plena confiança per a descobrir i sentir l'energia que es mou dins l'inipi. Més màgia, i més màgia,..

 

Temazcal fi de festa

Temazcal fi de festa: La unió de dos mons aparentment distants

 

Potser us preguntareu,.. Quina va ser la reacció de la gent practicant del ritual? Doncs només dir-vos que el dia que es va publicar no vaig poder sortir de casa de l'emoció. Vaig rebre una allau de missatges que deien per a mi el més important: que els cants s'havien transformat, però l'essència estava allà. En escoltar el disc es rebia tot l'amor, la cura i el respecte amb què l'havíem fet. A més, al tenir el web on explico tot aquest procés i on es pot demanar el link per a la descàrrega gratuïta a través d'un formulari, hi ha un degoteig constant de persones que descobreixen l'enregistrament i envien missatges que arriben al cor.

Buff! Quantes emocions ara que vaig recordant cada fase.. I encara n'hi ha més. Els músics implicats al projecte preguntaven.. i quan farem un concert?, així que vaig posar-me en contacte amb l'Imma Grimalt, cap del Departament de Producció i Gestió de l'Esmuc i coordinadora del cicle Dimarts toca Esmuc, i li vaig demanar formar part de la programació. Vam fer el concert de presentació del disc el dia 13 de novembre de 2018 a la sala 4 de l'Auditori amb un èxit aclaparador: la sala estava plena, i l'escenari també!, en total 19 músics van fer possible aquella hora d'emoció i màgia que només recordar-ho em posa la pell de gallina. Aquí en teniu una petita mostra:

 

Concert

D'esquerra a dreta: Gustau Garcia, Marc Urrutia, Daniel Val, Iranzu García, Yolanda Bretó, Anna Herrero, Anahi Acuña, Violeta Diez, Anna Casado, Yolanda Moreno, Alexiss Bass, Arnau Abadal, María José Llergo, Marc López, Francesc Minguella, Adrià Serrano, David González i Mallko

 

 

L'Esmuc ha sigut el context idoni per la realització d'aquest treball, tant per trobar-hi l'equip humà, com el material de primera qualitat i la disposició d'un estudi completament equipat. A més també ha facilitat fer un concert de presentació del disc i tenir a disposició la sala 4 de l'Auditori amb el millor equip tècnic i humà.

Les assignatures i l'espai curricular de l'Esmuc et donen els continguts i coneixements, que són les eines necessàries per a dur a terme projectes com aquest. És cosa nostra saber fer-les servir, connectar amb els estudiants d'altres departaments i ser capaços de crear projectes interdisciplinaris. El fet de passar tantes hores al centre durant els quatre anys que dura el grau superior, compartint espais fora de les aules com la cantina o el bar, fa possible les connexions necessàries per a dur a terme un projecte com aquest, que fomenta el desenvolupament col·lectiu.

Miro enrere i dos sentiments es troben: agraïment per tots els aprenentatges d'aquests quatre anys, i nostàlgia en tornar al centre i recordar les bones estones que allà he viscut.

Us ha interessat l'article? 

Al Recercat trobareu el Treball Fi de Grau de la Yolanda Moreno Eddowes en què s'ha basat aquest article: https://www.recercat.cat/handle/2072/337991

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.