Josep Pujol

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

"Mira de pensar com Aristòtil, somiar com Plató i viure com Epicur."

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share
Josep Pujol
 

Fotografia: Sara Guasteví

Fer classes d’una assignatura troncal a l’ESMUC, i des del primer dia, té dues conseqüències: una, la d’haver vist passar per l’aula tota una generació de músics i poder ser testimoni de la seva evolució; l’altra, que milers d'estudiants i graduats et coneguin i t’associïn amb algun record, sigui bo o dolent.

L'empremta que en Josep Pujol ha deixat en tots ells, però, és sempre positiva. Gràcies al seu entusiasme i dedicació (i, de propina, al seu tarannà i paciència), fins i tot els que van entrar decidits a només tocar música van acabar el curs apreciant el valor de la cultura i fent d’aquests dos conceptes un binomi indissociable. No em negareu que això té mèrit!

 

El principal tret del meu caràcter? L'adaptabilitat.

La qualitat que més valoro en una persona? L'honestedat.

El meu principal defecte? L'adaptabilitat de vegades em fa ser acomodatici. 

La meva ocupació preferida? A la feina, fer classe; en el lleure, cuidar el jardí.

El meu somni de benestar? Sopar amb amics una nit d'estiu.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? La degradació progressiva per una malaltia física o mental.

Què voldria ser? El que sóc, però sense presbícia, escoliosi lumbar ni sobrepès. Amb vint anys menys, vaja.

On desitjaria viure? On visc, a Girona, però abans del canvi climàtic.

Quin animal prefereixo? Sóc de gossos, tot i que el meu egoisme mandrós només em permet amanyagar els dels altres.

Algun so o música que avorreixo? Un mosquit rondant al dormitori. I hi ha un gos que borda a les nits prop de casa. Es deu sentir desemparat. Odio els seus amos.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Un vinil de la novena de Beethoven.

Els meus escriptors preferits? Som-hi: Kavafis, Carner, Pessoa, Gabriel Ferrater, Gil de Biedma, Màrius Torres, Michel Tournier, Flaubert, Marguerite Yourcenar, Michel Houellebecq, Juan Goytisolo, Mujica Lainez, Josep Pla, Shakespeare, Sagarra, Llorenç Villalonga, Víctor Català, Allan Hollinghurst, Prudenci Bertrana, ...

Els meus personatges de ficció? L'Ulisses de l'Odissea, la Viola de la Nit de Reis, la Mariscala de El cavaller de la rosa i la Bess de Breaking the waves.

La pel·lícula de la meva vida? Zelig, de Woody Allen, per allò de l'adaptabilitat.

Els meus intèrprets preferits? Jacques Brel i altres de la chanson francesa. Quins monstres.

Els meus compositors predilectes? Tiro cap a dos pols, els barrocs (Monteverdi, Bach) i els postromàntics (Wagner, Mahler, Richard Strauss). I després, tota una sèrie de plaers culpables que no confessaré aquí.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Vaig escoltar els Kebyart Ensemble l'altre dia, i ara em sona el Golliwogg's Cakewalk de Debussy a la impensada.

Els meus pintors predilectes? Els barrocs del XVII, els simbolistes del XIX i el meu amic Ignasi Esteve.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Per fer-me l'interessant, m'agradaria afirmar que Bach és blau, però per a mi la música és com l'aigua potable: incolora, insípida i necessària.

Els meus herois de la vida real? Els d'Open Arms, la meva mare i els nostres presos polítics.

Els meus herois històrics? Juan Latino, Artemisia Gentileschi, Henry Thoreau, els utopistes del XIX, Francesc Macià, Rosa Parks, Pier Paolo Pasolini.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Des d'Spotify ençà, cada vegada em costa més pensar en el concepte "disc". Ravel's dreams, de Marco Mezquida, per exemple.

Un concert inoblidable? Els que vàrem organitzar amb l'Orquestra Athenea, especialment el Rèquiem de Mozart.

Un paisatge preferit? Les vinyes vora el mar des de Cala Borró, una tarda clara de setembre.

Els noms que prefereixo? Hi ha dos noms rars que m'estimo, Florenci i Hermínia. Són els dels meus pares.

Què detesto més que res? La prepotència.

Quins dons naturals voldria tenir? Ser menys mediocre a l'hora de tocar el piano.

Estat present del meu esperit? Replegat.

Fets que m’inspiren més indulgència? Molts, els que no són fets des de la mala fe. Pateixo d'hiperindulgència, altrament dit sang d'orxata.

Amb quina cançó m’identifico? Arrossego per l'ADN el "Si arribeu" d'en Llach, interpreto a la meva manera "El gran salt" de Manel i m'emociona el subtext del trio final de El cavaller de la rosa.

El meu lema? Mira de pensar com Aristòtil, somiar com Plató i viure com Epicur.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.