Hem sortit de la crisi?

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

Les xifres i la realitat dels nostres músics

0
Share

Diuen que la música catalana ha sortit de la crisi. Les dades recollides a l'Anuari de la Música, que el Grup Enderrock i l'ARC (Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya) han fet públic aquest juliol, mostren un notable creixement de la música en directe. Gràcies a la gran afluència de públic als festivals, la facturació d’aquest sector s’ha incrementat de 100 a 167 milions d’euros en l’últim any, recuperant així una situació similar a la que teníem abans de la crisi.

Aquesta remuntada contrasta amb l’estancament de la indústria discogràfica, que ha vist caure sobretot les produccions de música clàssica, jazz i discos en català. Aquests últims han baixat un 14%, trencant amb una tendència fins ara positiva.

El fet que el català també hagi disminuït un 9% la seva presència en la programació de concerts, i que la facturació de l’ARC hagi passat dels 126 milions d'euros el 2008 a 84,5 milions d'euros el 2017, posa en evidència una realitat no tan optimista com els titulars dels darrers dies, i fa sospitar que el gruix de la facturació se l’emporten els artistes comercials internacionals, i no els músics locals. Amb raó, doncs, molts dels nostres intèrprets es pregunten on són aquestes anunciades millores i enyoren els preus que cobraven fa quinze anys pels seus bolos. Per les dones, la situació encara és més alarmant, ja que als festivals només hi ha un 17% d’intèrprets femenines i bandes mixtes, un greuge que es repeteix a l’Estat Espanyol i que reclama esmenes urgents.

La novetat és que aquest any, per primer cop, l’Anuari recull dades relatives a l’educació musical. Gràcies a això hem sabut que a la Unió Europea un 16% de joves menors de 25 anys han estudiat música, mentre que a Catalunya la xifra es redueix a un 3,5%. Les dades són encara descoratjadores, però també posen de manifest la tasca feta per l’ESMUC i els altres centres d’ensenyament superior per equiparar-nos a la mitjana europea. És feina d’anys, potser poc visible però indispensable. L’educació és a la base de la societat que hem d'ajudar a construir: avançada, culta, paritària, i on la professió de músic deixi de ser sinònim de precarietat.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.