Xavier Barbeta

Jordi Orell
Jordi Orell Villalonga

Estudiant de Musicologia de l'Esmuc

Posa't en contacte

Els professors de piano de l'Esmuc tenim diferents procedències i enfocaments pedagògics, però ens entenem molt bé.

L'entrevista
Altres publicacions
0
Share

Xavier Barbeta és professor de piano al Departament de Música Clàssica i Contemporània. Juntament amb la resta de companys pianistes prepara la tercera edició de l’Esmuc Piano Forum pels dies 23, 24 i 25 de febrer; un punt de trobada entre docents de piano de tots els nivells d’ensenyaments musicals, però especialment amb els de grau professional. Quedem amb ell perquè ens en desveli alguns detalls.

Com i quan sorgeix l’Esmuc Piano Forum?

Neix fa tres anys per crear un espai on establir nexes d’unió amb tots els professors de piano de Catalunya. Els professors de l’ESMUC sempre hem cregut que aquest diàleg entre els tres nivells de formació pianística és molt necessari.

A què és deguda aquesta necessitat?

El treball que fem amb l’alumnat al grau superior és una continuació del que es fa  grau professional. I el que es fa al professional, una continuació del que s’ha fet a l’elemental. Cada etapa té una importància en sí mateixa, però tenir una visió de conjunt és imprescindible. Per altra banda, ens havíem trobat que molts professors  tenien un gran desconeixement de les característiques dels Ensenyaments Superiors de piano aquí a l’ESMUC (programes, funcionament intern, criteris d’avaluació), així com del funcionament de les proves d’accés.

Com ha estat la resposta?

Molt bona, els assistents agraeixen molt poder preguntar, resoldre dubtes, compartir coneixements o senzillament posar en comú inquietuds pedagògiques que com a professors ens afecten a tots.

Quin format tindrà el Forum aquest any?

Durarà tres dies, del 23 al 25 de febrer. El primer dia tindrem una conferència i taula rodona amb els exprofessors de l’Escola Eulàlia Solé, Maria Jesús Crespo i Ramon Coll. També comptem amb una conferència a càrrec del pianista Miquel Jorba, autor del llibre “Rosa Sabater, una sonata inacabada”, publicat recentment per l’editorial Pagès. A més, el dia 24 comptarem amb la professora anglesa Vanessa Latarche, pianista i cap del departament d’instruments de tecla del Royal Collage de Londres, que farà una xerrada sobre la tècnica pianística.

S’aglutina al voltant d’algun eix temàtic?

Sí, aquest any hem decidit centrar-nos sota el títol: L’art de la tècnica. A més, aprofitant que estem en el centenari de la mort de Claude Debussy, farem un concert monogràfic amb alumnes de l’ESMUC i una xerrada del professor Jean-François Dichamp sobre el pianisme d’aquest compositor.

També fareu tallers, veritat?

Sí, cada professor de piano de l’Esmuc n’impartirà un de diferent. No seran ben bé tallers, seran petits grups de treball al voltant d’un eix temàtic més específic, sempre relacionat amb la tècnica. Cada professor exposarà breument el tema i a partir d’aquí es debatrà, es posaran idees en comú i  s’extreuran conclusions o línies d’acció concretes. Hem organitzat les sessions de manera que cada participant podrà assistir-ne a dues de diferents.

Alguna activitat més?

Oi tant! Concerts dels professors de l’Esmuc Pierre Réach i Vladislav Bronevetzky, presentació de projectes d’investigació (TFG) d’estudiants o alumni de piano de l’Escola i un concert de cloenda d’alumnes de grau Professional de diferents centres de Catalunya. A la pàgina web de l’ESMUC hi ha el programa detallat. Es necessita realitzar una inscripció prèvia i està obert a tothom.

Quin paper té l’Esmuc en el món del piano?

És un centre de referència a escala estatal i europeu, on molts alumnes volen venir estudiar. D’aquí surten molt ben preparats a nivell professional i amb moltes eines per després poder especialitzar-se o trobar el seu camí. La progressió entre el nivell que tenen quan entren i el que mostren als seus recitals finals és molt bona, de vegades costa creure que són els mateixos estudiants. Deixa'm-ho dir: a l’ESMUC tenim un grup de professors de piano excel·lent en tots els sentits, amb una varietat d’escoles, procedències, caràcters i enfocaments pedagògics molt enriquidora. Malgrat això ens entenem molt bé i procurem treballar sempre de manera conjunta, com a equip. El Fòrum n’és un exemple.

Com és l’ambient en un departament tan divers?

Hi regna sempre el respecte mutu i les ganes que tots els alumnes millorin dia a dia. Parlem sempre després de les audicions sobre el que hem sentit i anem sempre a buscar l’opinió del company. Cal tenir en compte que el programa de curs és el mateix per tothom, però cadascú te llibertat per decidir sobre l’alumne en les obres concretes a triar i les estratègies a seguir.  

Com són els alumnes que entren a l’Escola?

Hi ha molta varietat en els nivells: n’hi ha que entren molt motivats i molt ben preparats, d’altres als que s’ha d’empènyer una mica més un cop dins... Per cert, molts professors que els preparen per les proves pensen que si els aspirants presenten obres més complicades a les proves d’accés ho valorem més, però el cert és que depèn de com les toquin: és preferible que no es sobrepassi el nivell tècnic de l’alumne però que l’obra estigui ben interpretada i l'entengui.

Què els costa més als que ja han entrat?

Polir una obra fins poder presentar-la en públic amb un nivell professional costa bastant. El pla d’estudis tendeix a dispersar-los una mica, i profunditzar és complicat. Educar una oïda professional que controli el que realment està sonant també és bastant difícil, potser el més important. El procés de formació d’un pianista és molt llarg i, no ens enganyem, dificultós. Es necessita molta paciència i constantància.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.