'Requiem' de Bernat Vivancos

Jordi Orell
Jordi Orell Villalonga

Estudiant de Musicologia de l'Esmuc

Posa't en contacte

La llum del més enllà

Gent Esmuc
Altres publicacions
0
Share

El compositor i professor de l’Esmuc Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), molt lligat a la producció coral i amb un profund sentit espiritual, va donar a conèixer fa dos anys el seu rèquiem que ara arriba a la biblioteca de l’Esmuc en format de CD doble i un extens llibret. Requiem (Neu Records, 2015) està dedicat a la memòria del seu pare —viu en el moment de publicació. Concebut per a cor mixt i solistes, s’hi afegeixen puntualment alguns instruments —violoncel solista, quartet de violoncels, acordió i percussió— que ofereixen pinzellades tímbriques de color en algun dels moviments.

BernatVivancos5

És important dir que els textos escollits no són els habituals de la litúrgia catòlica i l’obra s’impregna d’influències extralitúrgiques per, segons ell, “ser un cant a la contemplació de la vida, de la mort i de la transcendència”, el qual “respon a una visió aconfessional de la fi de l’existència humana”.

El llibret inclou una introducció del conegut Jordi Savall —la qual donaria peu a fer una altra ressenya—, un text explicatiu de Vivancos i els textos musicats complementats amb un altre text cadascun. És remarcable que també hi trobem un codi per descarregar-nos en línia l’obra en altres formats d’àudio. A més, la web de l’enregistrament és molt completa i hi trobem tots els textos del llibret, un petit tall sonor de cada moviment i fins i tot ens hi podem descarregar la partitura —fet a celebrar.

Pel que fa al resultat sonor, l’estil compositiu de Vivancos s’articula al voltant del que ell anomena “espectralisme modal”. És una barreja de l’espectralisme* d’escola parisenca —on ell va estudiar— i el treball amb escales modals —integrades tant en el seu univers sonor montserratí i en la influència del seu mestre Lasse Thoresen. Un estil que permet conjugar la novetat amb un sonoritat molt plàcida.

La interpretació del Latvian Radio Choir sota la direcció de Sigvards Klava, un dels seus titulars, és deliciosa. Aquest cor de cambra tan versàtil, el qual ja havia enregistrat Blanc—l’anterior treball discogràfic del compositor—, executa a la perfecció el temple construït per Vivancos. Amb unes articulacions, fraseig i afinació calculades al mil·límetre, són capaços d’executar brillantment cadascun dels moviments que conformen el rèquiem, amb la dificultat que suposa la temporalitat extremadament dilatada de l’obra.

És, sense dubte, una obra magna de Bernat Vivancos. La qual ha rebut infinitat de bones impressions [1, 2, 3 i 4], tant nacionals com estrangeres i que de ben segur esdevindrà un dels emblemes del compositor. És un delit per aquells melòmans que gaudeixen amb la capacitat lluminosa de Vivancos per transportar-nos a altres dimensions i obrir-nos interrogants existencials.

 

* [Animo a crear l’entrada d’espectralisme a la Viquipèdia en català, encara no existeix]

Requiem 

Bernat Vivancos, Latvian Radio Choir, Sigvards Klava

Neu Records, 2015

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.