Rosa Tamarit

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

Detesto la combinació letal d’estupidesa i mala llet.

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

Per les seves obres la coneixereu. Des de la seva discreta ubicació, prop de la biblioteca de l'Escola, de les mans feineres i creatives de la Rosa Tamarit sorgeix l'edició d'aquesta mateixa revista, el disseny gràfic de molts targetons i cartells de l'Esmuc, i gairebé la totalitat de fotografies d'aquesta secció. De més a més, comparteix els seus secrets de bona cuinera al seu blog Sopars de duro, ple de receptes senzilles, originals i barates. I, des d'ara, també la podreu conèixer per les seves opinions.

El principal tret del meu caràcter? La creativitat.

La qualitat que més valoro en una persona? M'agrada la gent noble.

El meu principal defecte? La timidesa, precisament quan no convindria que aparegués.

La meva ocupació preferida? Llegir, dibuixar, cuinar...

El meu somni de benestar? Vacances perpètues.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Haver de fugir en patera, o viure drames humans igualment extrems.

Què voldria ser? Útil.

On desitjaria viure? Passaria temporades en llocs diferents, per anar coneixent món.

Quin animal prefereixo? L'elefant.

Algun so o música que avorreixo? Reggaeton i similars. També les músiques que suposadament són "per relaxar-se".

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? The Sound of Philadelphia, volums I i II.

Els meus escriptors preferits? Tolstoi, Thomas Mann i Jaume Cabré, entre molts altres.

Els meus personatges de ficció? El Capitan Trueno i Pippi Calzaslargas són referents de la meva infantesa. Ara em quedo amb Tony Soprano i Walter White.

La pel·lícula de la meva vida? The Servant, de Joseph Losey.

Els meus intèrprets preferits? Ella Fitzgerald, James Taylor, Andreas Scholl, per citar estils ben diferents.

Els meus compositors predilectes? Bach, Händel, Satie.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Depèn del que assagin a l’aula 201, la més propera al meu despatx. De vegades, són escales i duren hores...

Els meus pintors predilectes? Goya, Rembrandt, Otto Dix, Lucien Freud.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Cap ni una.

Els meus herois de la vida real? Els metges sense fronteres i tots aquells que sacrifiquen la seva comoditat per al bé dels altres.

Els meus herois històrics? Hipatia, Galileu... En general, els savis que planten cara a l’estupidesa de l’Església o del poder establert. L’”eppur si muove” em sembla un gran moto per la insubordinació.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Ara només escolto llistes de Spotify!

Un concert inoblidable? L’Orfeo que va fer Jordi Savall al Liceu, el 2002.

Un paisatge preferit? El de les pel·lícules de John Ford.

Els noms que prefereixo? Els de tota la vida, que no cal lletrejar.

Què detesto més que res? La combinació letal d’estupidesa i mala llet.

Quins dons naturals voldria tenir? Salut de ferro. I ara mateix, també predir el futur.

Estat present del meu esperit? Actualment estic abduïda pel torrent de l’actualitat política.

Fets que m’inspiren més indulgència? Les badades sense mala intenció. Però reconec que no sóc gaire indulgent.

Amb quina cançó m’identifico? Perfect Day de Lou Reed.

El meu lema? Puc fer això i molt més.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.