Joan Sanmartí

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

"De gran, voldria ser una bona persona i un músic excel·lent."

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

Guitarrista, compositor i músic polifacètic, en Joan Sanmartí es divideix entre l’àrea de Sonologia, on imparteix diverses assignatures relacionades amb l’edició de partitures i la tecnologia musical, i la de Jazz, on és professor de guitarra. “De gran, voldria ser...”, diu en Joan. I afegeix que el sobta veure’s a les fotos, perquè la imatge no es correspon amb el noi de vint anys que ell en realitat és. Serà que la música manté jove l’esperit? De fet, en altres idiomes es “juguen” els instruments, i les guitarres –no ens enganyem- sempre han estat la millor de les joguines.

El principal tret del meu caràcter? La noblesa. Dit així possiblement sona una mica pedant, però els que em coneixen m’ho han comentat més d’un cop.

La qualitat que més valoro en una persona? La sinceritat.

El meu principal defecte? El mal geni.

La meva ocupació preferida? Fumar cigars havans, els steak tartar (el meu amic Raúl en fa uns de por...) i els entrecots de bou, molt poc fets. Abans feia kilòmetres per la muntanya en bici, però ho vaig canviar pel llaüt barroc. Són coses de la vida...

El meu somni de benestar? Els vaig complint mica en mica...

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? No vull ni pensar-hi.

Què voldria ser? De gran, voldria ser una bona persona i un músic excel·lent.

On desitjaria viure? Sempre en un lloc orientat al sol.

Quin animal prefereixo? El gos.

Algun so o música que avorreixo? El so de qualsevol música a través dels altaveus d’un mòbil. El Julio Iglesias, Enrique Iglesias i tots els similars, i això que en diuen bachata.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Un d’en Carlos Santana.

Els meus escriptors preferits? De joventut, recordo molt Jules Verne i Frank Herbert. Després els meus gustos de lectura han anat en moltes direccions diferents. Ficció, biografies, història de la música, etc.. Em va agradar molt A life in music, del Daniel Baremboin.

Els meus personatges de ficció? Lisbeth Salander (Stieg Larsson), Guillermo de Baskerville (Umberto Eco), Capitan Haddok (Herge).

La pel·lícula de la meva vida? Cast Away (Nàufrag).

Els meus intèrprets preferits? Tom Hanks (cine). Intèrprets musicals son molts. Alguns? Wes Montgomery, John Coltrane, Toots Thielemans, Michael Brecker, Lage Lund, Nir Felder, Paco de Lucía, Glen Gould, Brian Blade, Bill Stewart, Hopkinson Smith, Tygran Hamasyan, Charlie Haden...

Els meus compositors predilectes? Joni Mitchell, Igor Stravinsky, Ennio Morricone, Silvius L. Weiss.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? La del meu despertador.

Els meus pintors predilectes? Una mica de Dalí. Molt, m’embafa. Paul Klee.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Els sons els relaciono més amb les textures i formes: rugós, aspre, metal·litzat, porós, oval, rectangle, terrós, translúcid...

Els meus herois de la vida real? Els meus fills.

Els meus herois històrics? Cap ni un.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Teather de Trigran Hamasyan.

Un concert inoblidable? Pat Metheny, L´Aliança del Poble Nou, 1983. Miles Davis, Palau d’Esports Montjuic, 1984.

Un paisatge preferit? Els Pirineus.

Els noms que prefereixo? Isabel, Joan i Lia.

Què detesto més que res? Les musiques d’ambient. Tota aquesta porqueria dels canals de comunicació. Se’n salven ben pocs...

Quins dons naturals voldria tenir? El do de l'elocüència.

Estat present del meu esperit? Incrèdul.

Fets que m’inspiren més indulgència? El desordre.

Amb quina cançó m’identifico? Both Sides Now de Joni Mitchell.

El meu lema? “Tot costa molt”.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.