'Mondegreens' i 'Pingüinos Rodríguez'

Rosa Tamarit
Rosa Tamarit Latorre

Tècnica de Publicacions de l'Esmuc

Posa't en contacte

Quan les cançons són mal interpretades pels oients

La música té la paraula
Altres publicacions
0
Share

No és casual que cada cop sigui més freqüent la presència de subtítols a l’òpera. Perquè, no ens enganyem, el text cantat o recitat quasi mai s’entén. El volum de la música, la concurrència d’accents estrangers o d’inflexions poc naturals, i el fet que des del galliner no podem distingir les cares dels cantants, dificulta la comprensió i requereix un esforç suplementari per part dels oients.

El nostre cervell ha de completar una informació que ens arriba de manera precària, processar-la i atribuir-li un significat. I, quan l’input sonor que rebem és defectuós o insuficient, aquest procés pot evolucionar de manera inesperada, substituint paraules i alterant el significat original del text.

L’autora nord-americana Sylvia Wright va descriure per primer cop aquest fenomen(1) a partir d’una vivència que es remunta a la infantesa, quan la seva mare li recitava la balada tradicional escocesa The Bonny Earl of Murray:

Ye Highlands and ye Lowlands, 
Oh, where hae ye been? 
They hae slain the Earl o' Moray, 
And laid him on the green”

De manera inconscient, Wright interpretava l’últim vers com: “And Lady Mondegreen”. Així, al cap d’uns anys, la similitud fonètica que va propiciar un nou desenllaç a la balada del comte de Murray també va donar lloc al terme que descriu aquesta alteració: mondegreen.

Mondegreen s’aplica generalment a les lletres de cançons mal interpretades (per l’oient, no pas pel cantant!) que, sense voler fer paròdia, deriven en altres versions, sovint absurdes i sense sentit. Escolteu per exemple la lletra de Bad Moon Rising, I trieu entre l’original “There's a bad moon on the rise” o la versió  mondegreen “There's a bathroom on the right”. I què creieu que canta Jimi Hendrix al minut 0:46 de Purple Haze? “I kiss the sky”, o “I kiss this guy”? És lògic que un concepte tan abstracte com besar el cel es converteixi, per obra i gràcia de l’homonímia, en quelcom molt més plausible i terrenal.

Els mondegreens abunden però no són exclusius de l’anglès. Els alemanys els anomenen Agathe Bauer, per la semblança que té aquest nom amb l’estrofa de la cançó de Snap!, que proclama “I’ve got the power”. Ara bé, quan més efectes còmics poden tenir aquests jocs de paraules (de vegades un xic forçats, també cal dir-ho...) és en situacions plurilingües, quan l’oient no domina –o desconeix del tot– l’idioma original de la cançó.

En aquest cas, es tendeix a fer traduccions purament homofòniques de la lletra, sense tenir en compte el significat. I puntualment apareixen (claríssimes!) paraules en el nostre idioma, amb resultats força hilarants. Aquests jocs de paraules han protagonitzat espais televisius i recopilacions dignes de veure. Això sí: un cop hagueu conegut el “Pingüino Rodríguez”, costa molt desprendre-se’n i tornar a sentir el tema original, esteu avisats!

 

(1)    Wright, Sylvia (1954) The Death of Lady Mondegreen, a Harper's Magazine, 209 (1254), 48–51.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.