Diego Flores

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

El primer disc que vaig comprar va ser una col·lecció de simfonies de Haydn, quan ni sabia què volia dir simfonia.

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

Comencem nou curs, i a l'Esmuc digital ens agrada encetar-lo bo i presentant algú de la nova fornada d'estudiants de l'Escola, com el Diego Flores, de Tordera, que ha començat enguany l'especialitat de Pedagogia del violoncel. Ha estat arribar i moldre, perquè ja ha representat l'Esmuc, mitjançant la seva actuació al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, en els actes de celebració de l'Onze de Setembre. Gràcies i per molts anys!

El principal tret del meu caràcter? Apassionat.

La qualitat que més valoro en una persona? Humilitat.

El meu principal defecte? Actuo en contra de la lògica en certes situacions.

La meva ocupació preferida? Llegir, sobretot lectures que et facin pensar i ampliar el meu coneixement, sigui sobre música o bé de temes de fisiologia, anatomia i altres de vessant científica.

El meu somni de benestar? Fer quelcom amb què pugui ajudar a millorar i ajudar en la vida i la dignitat dels altres.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? No fer el que m'apassiona, o si més no, que no m'apassioni el que faig.

Què voldria ser? Metge, per poder ajudar a que vides individuals facin un global més feliç/digne.

On desitjaria viure? En algun país nòrdic (Dinamarca, Suècia...), admiro molt la seva disciplina i implicació en la feina.

Quin animal prefereixo? El conill, n'havia tingut molts de petit.

Algun so o música que avorreixo? Reggaeton, en ocasions tolerable, però mai l'escoltaria per gust.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Una col·lecció de les simfonies de Haydn, sense saber ni què volia dir simfonia.

Els meus escriptors preferits? Becquer i Quevedo. (Ah, i Joanot Martorell! Rius molt amb el Tirant lo Blanc!).

Els meus personatges de ficció? Crec que tot sovint la realitat és molt més meravellant i apostuflant.

La pel·lícula de la meva vida? La vida en sí és una pel·lícula, no?

Els meus intèrprets preferits? Jacqueline du Pré, E. Kissin i Anne-Sophie Mutter.

Els meus compositors predilectes? Chopin, Brahms, Schumann i Bach, però és molt difícil quedar-me només amb aquests.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? La música dels carnavals de la meva ciutat natal (Santa Cruz de la Sierra, Bolívia), et convida a ballar com cap altra!

Els meus pintors predilectes? Miquel Àngel, Rembrandt i Sorolla.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Poques, acostumo a relacionar els sons més aviat amb sensacions emocionals.

Els meus herois de la vida real? Tots aquells que amb la seva tasca ajuden a que el món vagi en una direcció més humana, que tinguem una societat per tots. Ah, i és clar: la meva mare, la meva àvia, la meva besàvia... I la meva família en general també, gent molt lluitadora. Una cosa que comporta provenir d'una societat bàsicament maternal! 

Els meus herois històrics? Les moltes ànimes que moriren defensant la llibertat, la democràcia, la veritat... En guerres com la Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial, i en general tots aquells que han lluitat per un ideal social i per la dignitat humana, ja sigui físicament o amb actes i amb PARAULA.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? La integral de les suites de Bach de l'Arnau Tomàs, un nou punt de vista de Bach! Sensacional!

Un concert inoblidable? El recital de cambra del Trio Hyagnis, on toca la meva professora d'elemental, em van emocionar amb el trio de Txaikovsky.

Un paisatge preferit? El passeig de Nyhavn, a Copenhague.

Els noms que prefereixo? Søren, Marco i Elena (pronunciat en italià, canvia la tonicitat).

Què detesto més que res? La mentida, la injustícia i el desistiment.

Quins dons naturals voldria tenir? Poder dormir només 6h i una memòria fotogràfica impecable.

Estat present del meu esperit? Confús i espantat; sóc molt poruc en començar noves etapes, mai me les miro amb seguretat, però amb cautela.

Fets que m’inspiren més indulgència? La humilitat i l'ajuda, en situacions complicades, de persones cap a persones.

Amb quina cançó m’identifico? Ara mateix, no en trobo cap amb què identificar-me.

El meu lema? Apunta a les estrelles i aconseguiràs la lluna.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.