En plenitud harmònica

Carles Ill
Carles Ill

Professor de l'Esmuc

Posa't en contacte

Hans Castorp i el Til·ler de Schubert

La música té la paraula
Altres publicacions
0
Share
Thomas Mann amb un gramòfon
 

Thomas Mann amb un gramòfon (Bundesarchiv, 1932)

Hi ha personatges literaris que al llarg de la seva existència troben o retroben alguna música que els acompanya, els defineix, els contradiu, els commou. Hans Castorp, protagonista de La muntanya màgica de Thomas Mann, al final de la seva estada al Berghof, el sanatori per a tuberculosos dels Alps, s'ocupa d'un aparell especial:

"

Ah, amics meus! Això no era la pobra capsa de maneta que, en altres temps, tenia el seu plat i el burí al damunt, l'apèndix d'una deforme trompeta de llautó com a altaveu, i que, des d'una simple taula de bar, amb mugits nasals, omplia les orelles de la gent sense pretensions. L'arqueta envernissada de negre mat, una mica més ampla que profunda, que reposava amb distinció sobre unes senzilles potes i es connectava amb un cable de seda a l'endoll elèctric de la paret, ja no s'assemblava gens a aquells artefactes rudes i antediluvians. S'obria la tapadora elegantment estretida endalt, amb un suport de metall que la fixava automàticament a mitja alçada, i en un fons pla de dins es veia el plat folrat de feltre verd, amb el marge de níquel i el piu del centre també niquelat, on encaixava el forat del disc de cautxú dur. A més a més, al costat frontal de la dreta tenia un accessori xifrat com un rellotge, per a la regulació de les revolucions i del to, i, a l'esquerra, la palanca amb què s'engegava o s'aturava el plat; del fons de l'esquerra sortia el braç mòbil de níquel buit, en forma suaument articulada, amb el captador del so, una peça rodona i plana a l'extrem, on s'agafava l'agulla mitjançant un cargol. També s'obrien les dues portes de sota del moble i es veia una mena de gelosia de llistons encreuats, de fusta també negra, res més. [1]

"

En aquest gramòfon, Hans Castorp escoltarà, entre altres peces, el lied Der Lindenbaum (El Til.ler) del cicle Die Winterreise (Viatge d'hivern) de Franz Schubert amb poemes de Wilhelm Müller. Miquel Desclot el tradueix així: "Al pou, davant el porxo, / es dreça un gran til·ler; / hi he fet, a la seva ombra, / molts somnis exquisits. // Hi he inscrit, damunt l’escorça, / tantes raons d’amor! / En dol o en alegria, / tothora l’he buscat. // M’ha convingut passar-hi / quan era negra nit, / i fins en la tenebra / he clos encara els ulls. // Les branques fressejaven / com si em volguessin dir: / 'Vine, company, acosta’t, / aquí hi ha el teu repòs.' // El vent glaçat bufava / de dret contra el meu front, / i el cap em desguarnia / i jo ni m’he girat. // Sóc ara a moltes hores / enllà d’aquell indret, / però jo el sento encara: / 'Ençà hi ha el teu repòs.' " [2]

Quan ja estarem lluny d'aquest capítol de “plenitud harmònica” i deixarem de seguir el rastre del protagonista, el Til.ler haurà reunit l'amor i la mort: “Quina ximpleria! Un lied tan magnífic! Pura obra mestra, dels orígens més pregons i sagrats de l'ànima popular; el màxim tresor, la imatge de l'efusió per excel.lència, l'afabilitat pròpia! Quines calúmnies! Sí, sí, sí sí, tot això és molt bonic, així ha de parlar tota persona íntegra. I tanmateix, rera aquest benvolgut lied, hi havia la mort.” [3]

 

[1] Thomas Mann (2005). La muntanya màgica (traducció de Carme Gala). Barcelona: Proa, p. 702.

[2] Miquel Desclot (2014) “Viatge d'hivern”. A: Brossa Quartet de Corda; Judit Neddermann. Viatge d'hivern de Schubert [Enregistrament sonor]. Montoliu de la Segarra: La mà de Guido [Consulta: febrer 2015] Fullet disponible a <http://www.lamadeguido.com/book2129.pdf>, p. 12.

[3] Mann (2005, p. 718)  

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.