Ferran Miàs

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

Tenora de La Principal de la Bisbal

L'entrevista
Altres publicacions
0
Share

Ferran Miàs (La Bisbal d’Empordà, 1986) és un graduat de l’ESMUC que, amb només 25 anys, acaba de substituir el tenora de la cobla La Principal de la Bisbal, Josep Gispert, que ha estat gairebé trenta anys com a titular de l’instrument que porta la veu cantant d’aquestes formacions. 

Al Ferran no li ha tremolat el pols, i des de la primavera exerceix la seva responsabilitat amb la visió d’un jove de tarannà ferm, de completa formació, i amb una trajectòria que ben segur que el portarà més enllà de possibles fronteres preestablertes. 

Comença a estudiar música als 5 anys. Per influència paterna o perquè ja li agradava la música?

No ho recordo amb claredat, però puc pensar que va ser per iniciativa dels meus pares. Ara bé, si ho van fer perquè jo els ho demanava, o perquè el meu pare també estava relacionat amb la música o, senzillament, perquè els va semblar que m’agradaria, no t’ho puc assegurar. Potser va ser per influència d’alguns dels meus amics que feien música, no ho sé. En tot cas, els estic agraït per haver-me introduït en aquest àmbit.

Per què va escollir la tenora?

L’instrument que primer volia tocar era la trompeta, simplement perquè era el que tenia més vist i suposo que em feia més gràcia. L’Escola de Cobla Comarcal Conrad Saló disposa d’un servei de préstec d’instruments per què els alumnes primerencs puguin escollir un instrument sense haver-lo de comprar. Quan va arribar el moment, sembla que no quedava cap trompeta disponible. Em van aconsellar que agafés la tenora i posteriorment ja em farien el canvi. Ara penso que vaig tenir molta sort, no canviaria la tenora per res del món, per tot el que representa aquest instrument. M’apassiona ser la veu cantant, la que fa la melodia principal amb l’acompanyament de la resta d’instruments.

Un músic neix o es fa?

Jo crec que una mica totes dues coses. Segurament hi ha músics que tindran més facilitat, però una bona formació és bàsica. I amb el temps, i a mesura que et vas fent gran i vas adquirint experiència, tu mateix et vas creant com a music i constantment vas evolucionant.

Es va graduar el 2011 amb el projecte final La tenora concertant. Quina era la seva proposta?

L’objectiu principal era aportar nou repertori per a tenora solista i cobla. D’aquesta manera, aprofitava per fer un recull de tot el que s’havia fet fins aleshores i així donar a conèixer una part de repertori menys reconegut. Per altra banda, també volia potenciar la tenora com a instrument solista.

La tenora és un instrument propi de la cobla, però quin pot ser el seu futur?

Crec que el futur de la tenora és dins la cobla i també fora d’aquest àmbit. Perquè no? Actualment amb la tenora s’estan fent moltes coses diverses i de diferents gèneres musicals, tot i que costa que tinguin continuïtat. Necessitem mentalitzar-nos que la tenora no és un instrument limitat a un àmbit, sinó que té moltes possibilitats i molta versatilitat.

Què en penses de la teva formació a l’ESMUC?

Estic molt satisfet del meu pas per l’ESMUC. Crec que era fonamental per a la meva formació. Penso que, tot i ser un centre relativament jove, està fent molt bona feina i amb el temps millorarà encara més. Considero que s'hi fa una gran tasca i per això hi ha tants alumnes molt ben preparats. Crec que és una escola de referència.

Amb només 25 anys ja ha passat per diferents cobles i ara és el primer tenora a La Principal de la Bisbal. Això és el que es denominaria una carrera meteòrica, o és fruït del treball, o de tenir un talent especial per tocar aquest instrument?

Sens dubte és fruit del treball, la constància i la dedicació, com és el meu cas; sobretot al començament, quan passava moltes hores al dia practicant. Ara no puc passar-hi tot el temps que voldria, tot i que el fet de fer diferents activitats, com la docència o tocar amb la cobla, ja et va mantenint en forma. Hi ha un altre factor important, que és estar en el lloc adequat en el moment adequat. Sempre que he canviat una cobla per una altra era perquè jo ho creia necessari per a la meva evolució personal, per millorar. I també s’ha de comptar amb la sort, perquè actualment hi ha molt bon nivell i qualsevol instrumentista de tenora amb bones facultats podria estar en el meu lloc.

Què suposa ser primer tenora de La Principal de la Bisbal, substituint el Josep Gispert, que ho ha estat durant 28 anys?

D’entrada, un repte enorme, perquè això suposa substituir al que va ser el meu mestre durant molt de temps. Això no és gens fàcil. Moltes vegades caus en comparacions, la qual cosa no és del tot favorable per a un instrumentista. La gent sempre pensa que per aquella cadira hi han passat alguns dels millors tenores de la història, i això és una gran responsabilitat. Alhora m’omple d’orgull poder tocar en aquesta formació.

Què pot aportar Ferran Miàs a la seva orquestra?

Musicalment parlant, posaré tot de la meva part per seguir mantenint el nivell que sempre ha tingut aquesta cobla centenària. I pel que fa la convivència, vull aportar el màxim de serietat a l’hora de treballar i també molt bon rotllo en els moments que calgui. Des de la meva entrada, tots els companys m’han posat les coses molt fàcils i tenim molt bona relació.

Amb 25 anys pertanys a una orquestra professional, imparteixes classes d’instrument a diferents escoles de músiques. Què més t’agradaria fer amb la música?

El meu futur el veig com el present, dedicant-me a l’orquestra i a la docència, perquè les dues coses m’agraden. El que sí que tinc molt clar és que mai descarto res. La composició, de moment no, però qui sap d’aquí a un temps. Si em diuen de col·laborar en altres projectes diferents de la cobla, i si el projecte és atractiu, no em tanco les portes.

Com veus el futur de la música tradicional, de la música de cobla?

Avui té molta salut: cada cop hi ha cobles de més categoria i les noves fornades de musics joves arriben a un nivell molt alt, molt més ben preparats que uns anys enrere. S’està component música de cobla excel·lent. Malauradament, els resulta difícil obrir-se camí. Quan es contracta una cobla s’acostuma a demanar un repertori clàssic de tota la vida, i és complicat fer lloc a la nova música que escriuen els compositors actuals. S’hauria de poder trobar un equilibri entre tradició i renovació.

Quin paper pot tenir l’ESMUC, o les escoles de música, en la formació dels músics de cobla o de música tradicional catalana?

L’ESMUC hi té un paper molt important, ja que gràcies a la oficialització dels estudis dels instruments de la cobla tenim el bon nivell que hem assolit i, de retruc, les cobles sonen millor. També ha ajudat a difondre la idea que la música de cobla no es limita a les sardanes -que n’hi ha moltes i de molt bona qualitat-, sinó que la cobla és una formació musical molt versàtil que pot afrontar tot tipus de repertori.

I un altre plaer, a part de la música?

El poc temps lliure que tinc m’agrada poder compartir-lo amb la Carla, la família i els amics. Sóc molt d’estar envoltat pels meus i fer coses junts, com anar a menjar bé, anar a la platja, o a fer excursions.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.

Números anteriors
Veure tots els números de L'ESMUC digital