Música i retallades

Xavier Fina
Xavier Fina

Cap del Departament de Producció i Gestió de l'Esmuc

Posa't en contacte

Com afecta la crisi a l'educació musical superior

0
Share

Les dues paraules que més cops hem sentit i llegit en els últims mesos són, sense cap mena de dubte, crisi i retallades. En la mesura que la comunitat educativa de l’ESMUC no és aliena a res del que succeeix en el seu entorn, estem preocupats i sensibilitzats per les víctimes de la crisi que, a més a més, són els menys responsables de la situació en què ens trobem.

Però més enllà dels sentiments de solidaritat i de les idees de cadascú sobre les causes que ens han fet arribar en el punt on estem, i les possibles solucions, la crisi afecta l’ESMUC des del moment que formem part del sistema públic i les retallades ens afecten de manera molt directa.

En primer lloc, hem de reivindicar la importància de la despesa pública en educació i, en concret, en educació musical superior. Òbviament els responsables polítics tenen tota la legitimitat per definir la seves prioritats. No obstant això, ara més que mai és necessari fugir de falsos dilemes. No s’ha de triar entre la importància de les llistes d’espera per les operacions de maluc i la de la formació en l’excel·lència musical. La resposta demagògica i simple és massa fàcil. El país ha de donar resposta a les necessitats dels seus ciutadants en matèria de salut sense que això suposi oblidar el compromís amb l’excel·lència i la creativitat. Això no implica, òbviament, caure en l’excès contrari: nosaltres estem tan interpel·lats i afectats per la crisi com la resta del país. No més, però tampoc menys.

Des d’aquesta consciència, el nostre compromís més important ha de ser amb fer bé la nostra feina. Professorat, personal d’administració i serveis i estudiants som els principals responsables del que és i serà l’Escola. Des de la generositat, l’austeritat i l’amplitud de mires. Perquè ens agrada l’Escola i ens agrada la nosta feina. I els estudiants, perquè han de viure la seva estada aquí com un autèntic privilegi. Un privilegi merescut, producte del seu talent i del seu treball; però un privilegi que, com a tal, han d’aprofitar al màxim.

D’altra banda, hem de posar la nostra creativitat al servei d’una realitat que ha canviat. Lamentar i enyorar els temps de bonança és una resposta estèril. Cal innovar, augmentar l’eficiència, potenciar la cooperació interna i externa i cercar nous recursos. En definitiva, aprofitar la crisi per millorar: convertir aquell tòpic que diu que tota crisi és una oportunitat en una realitat tangible.

Finalment, però no menys important, hem d’estar disposats a fer determinats sacrificis. Tan disposats, que ja n’hem fet. Però aquests sacrificis només seran valuosos des de la corresponsabilitat. Per a fer-la possible, és imprescindible transparència, pedagogia, participació i pacte.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.

Números anteriors
Veure tots els números de L'ESMUC digital