Presentació de l'últim llibre de Jaume Ayats

Gina Quatrecases
Gina Quatrecases

Estudiant de Musicologia de l'Esmuc

Posa't en contacte

Coneixent la història d’Els Segadors

0
Share

Dimecres 26 d’octubre va tenir lloc, a la Sala de Cambra del Palau de la Música, la presentació d’Els Segadors: de cançó eròtica a himne nacional, l’últim llibre de l’etnomusicòleg, professor de la UAB i de l’ESMUC, Jaume Ayats.

Inaugurà l’acte Marcel Casellas, tot cantant primer una glosa de benvinguda i després Els Segadors, amb bases electròniques combinades amb la lletra recollida per J. Verdaguer (“Catalunya comtat gran, qui t’ha vista rica i plena, [...]”).

Víctor Sunyol, poeta i amic d’Ayats, ens explicà posteriorment les reflexions que li havien sorgit al llarg de la lectura del llibre, fent una molt bona crítica tant del mateix com de l’autor, enaltint la feina feta i concloent amb la reflexió “el conèixer ens fa respectar”, comentant que és aquest un llibre on un es troba amb molt més que la història de l’himne de Catalunya: també la d’una societat, d’una època i d’un país.

A continuació prengué la paraula l’autor del text i, després dels necessaris agraïments, es disposà a oferir-nos una visió global del que hi trobem. El llibre va acompanyat d’un CD on estan recopilades 15 versions diferents de l’himne, que és, com digué Ayats, “la part més emotiva i directa del llibre”. Vam poder sentir alguns dels enregistraments, des de les versions més actuals fins a d’altres enregistrades als anys 30. “Hem de tenir Els Segadors de cada època!”, comentà Ayats.

Tot i que va expressar la seva voluntat de no “destapar la trama” del llibre en la presentació, si que ens va avançar un petit resum de la història de l'himne. L’origen el trobem en una cançó de joves segadors, que cantaven per animar la feina i exhibir-se. La lletra narra l'aventura d’una dama de classe alta i un segador, amb un text carregat de metàfores. El quartet de veus La Nova Euterpe ens interpretà aquesta versió eròtica d’Els Segadors.

Ayats resumí que l’origen del “crit” de la Guerra dels Segadors de 1640 és, doncs, una cançó eròtica. A finals del s. XIX Francesc Alió publicà, al seu recull de Cansons populars catalanas, la versió que actualment coneixem, que combina la lletra de la guerra amb la melodia de la cançó eròtica.

L’acte va concloure després de la interpretació de Els Segadors d’Alió, per la mezzosoprano Anna Alàs i el pianista Joaquim Rabaseda, entre aplaudiments i felicitacions del públic.

Números anteriors
Veure tots els números de L'ESMUC digital