Adrián Ferrer

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

"Sóc massa directe, a vegades"

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

L'Adrián Ferrer López, estudiant de segon de piano a l'Escola, apunta maneres. Format al Conservatori de Catarroja, a l'Horta valenciana, va culminar els seus estudis amb el premi d'honor del conservatori i, seguidament, el Premi Nacional d'Educació en la categoria de Rendiment Acadèmic de l'Alumnat, en la Modalitat d'Ensenyaments Artístics Professionals en l'àmbit de Música. Ara bé, la seva formació clàssica i el seu gust per Rakhmàninov i Liszt no li impedeix, tal com ens explica, identificar-se amb Sun is Shining, d’Axwell & Ingrosso. Tota una caixa de sorpreses.

El principal tret del meu caràcter? Sóc molt sociable i d’humor irònic.

La qualitat que més valoro en una persona? Sinceritat.

El meu principal defecte? Sóc massa directe, a vegades.

La meva ocupació preferida? Menjar espaguetis carbonara.

El meu somni de benestar? Viure al camp amb qui més m’importa.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Patir alguna lesió que m’impedisca dedicar-me al piano.

Què voldria ser? Pianista concertista.

On desitjaria viure? València.

Quin animal prefereixo? Lleó

Algun so o música que avorreixo? La Sonata facile de Mozart.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? SJK.

Els meus escriptors preferits? Una gran amiga, Marisol Sales.

Els meus personatges de ficció? Flash.

La pel·lícula de la meva vida? El triunfo de un sueño.

Els meus intèrprets preferits? Andras Schiff, Grigory Sokolov, Daniil Trifonov.

Els meus compositors predilectes? Rakhmàninov i Liszt.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Rapsòdia sobre un tema de Paganini, de Rachmaninoff.

Els meus pintors predilectes? Picasso i Van Gogh.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Re b M és blau cel.

Els meus herois de la vida real? Els meus pares.

Els meus herois històrics? Liszt.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Weissenberg tocant el 2n concert de Rakhmàninov amb la Filharmònica de Berlín i Karajan de director.

Un concert inoblidable? El que vaig compartir amb Lang Lang, Herbie Hancock, Jahja Ling i altres 49 joves pianistes de molts països del món a Berlín en 2012.

Un paisatge preferit? La platja.

Els noms que prefereixo? Els femenins.

Què detesto més que res? L'arròs amb coses (intents de paella).

Quins dons naturals voldria tenir? Paciència.

Estat present del meu esperit? Distret.

Fets que m’inspiren més indulgència? Gràcies a l’ajuda d’amics: sóc una persona que no jutja, sinó que dóna suport.

Amb quina cançó m’identifico? Sun is Shining, d’Axwell & Ingrosso.

El meu lema? Carpe diem.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.