Vika Kleiman

Redacció ED
Redacció ED
Posa't en contacte

M'encanta el que faig: el cos, el moviment i la docència són la meva passió

La tònica dominant
Altres publicacions
0
Share

La Vika ha estudiat tècniques de moviment i estils de ioga de noms impronunciables arreu del món i, des de l'any 2003, aplica els seus coneixements en les classes de Formació Corporal que imparteix a l'Esmuc. Involucrada en la dansa i el moviment, tant artísticament com pedagògica, la seva inquietud la porta a compartir espais de recerca i creació amb altres ballarins, pensadors, cineastes i improvisadors. 

El principal tret del meu caràcter? Em comprometo molt amb el que faig. I que, en situacions realment difícils, tinc una força que no sé d'on surt.

La qualitat que més valoro en una persona? Honradesa i confiança.

El meu principal defecte? L'exigència.

La meva ocupació preferida? M'encanta el que faig: el cos, el moviment i la docència són la meva passió. Però fer pa i enterrar les mans a la terra de les plantes m'entusiasma.

El meu somni de benestar? Ioga, mate, llibres, els meus fills feliços, amics, el meu company i molt de verd al nostre voltant.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Que els passi alguna cosa als meus fills.

Què voldria ser? Quan tenia quasi 30 anys vaig pensar que als 70 m'animaria a fer allò que realment volia, ballarina. Aquell dia vaig decidir no esperar ni un segon més. Faig el que sempre he desitjat.

On desitjaria viure? En una platja verge?

Quin animal prefereixo? Soc molt de gats. Afectuosos, però també necessiten el seu espai.

Algun so o música que avorreixo? El soroll dels mòbils, el “pipipip” del tren i metro, i la del Mercadona!

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Un cassette de King Crimson.

Els meus escriptors preferits? J. L. Borges, S.Rushdie, Murakami, Alejandra Pizarnik.

Els meus personatges de ficció? El petit príncep, el Miguelito de Mafalda (jo tampoc entenc el món)

La pel·lícula de la meva vida? Uf, de nena: Flashdance i Viatge al·lucinant; d'adolescent: The Wall; de jove: Brazil... Va canviant com la meva vida.

Els meus intèrprets preferits? Caetano Veloso, Leonard Cohen, L. A. Spinetta, Glenn Gould, Joni Mitchell, Elis Regina, The Beatles, Chet Baker i podria seguir.

Els meus compositors predilectes? Vinicius de Moraes, J. S. Bach, Caetano Veloso, Atahualpa Yupanqui, Tom Jobim.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Totes i qualsevol que els meus fills taral·legin pel matí; One Direction, M. Jackson...

Els meus pintors predilectes? Paul Klee, Botticelli, Frida Kahlo, L. F. Noé.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Em decanto més entre la sensació del tacte i les olors. El pa, la terra, una roba, un tronc...

Els meus herois de la vida real? Els que són capaços de construir més enllà del benefici personal.

Els meus herois històrics? Gandhi, José Mujica, Joana d'Arc, Tin Tin...

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Últimament i sempre; You must believe in spring de Bill Evans.

Un concert inoblidable? El de Laurie Anderson als noranta a Buenos Aires. En vaig sortir tan entusiasmada que hi vaig tornar cada dia que hi va haver funció.

Un paisatge preferit? Un record. Trindade, una platja verge al Brasil on vaig viure el 1993.

Els noms que prefereixo? Naima, Leda, Leila...

Què detesto més que res? La hipocresia i l'abús de poder.

Quins dons naturals voldria tenir? Sens dubte, la memòria que no tinc.

Estat present del meu esperit? Presente i procés.

Fets que m’inspiren més indulgència? El tema de les culpes no em va gaire; la responsabilitat sobre els nostres actes, aquí ja comencem a parlar. Però jo no soc qui per concedir perdons. Demanar perdó en canvi, sí, sovint. Que cadascú consulti amb el seu coixí, però sense vels.

Amb quina cançó m’identifico? El aromo, d'Atahualpa Yupanqui.

El meu lema? Som els artesans de la nostra vida.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.