Els lèxics musicals

Albert Romaní
Albert Romaní

Filòleg i professor de l'Esmuc

Posa't en contacte

Tret de sortida?

La música té la paraula
Altres publicacions
0
Share
El Noi de Blanes
 

El Noi de Blanes, un flabiolaire tradicional de mitjans del segle XX

El passat 27 d’octubre es va celebrar a Arbúcies un col·loqui sobre “Els lèxics especialitzats de la música”, coincidint amb la 28a edició dela Festadel Flabiol, circumstància que hi va fer coincidir molts especialistes en instruments tradicionals. La convocatòria ja era una repercussió de la sessió sobre lèxic musical que s’havia fet el 24 de maig anterior a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb participació activa de l’Esmuc (de gent de l’Esmuc, per ser més exactes), ressenyada al núm. 9 d’aquesta revista, i responia a la iniciativa d’una colla de músics i investigadors amb sensibilitat per la llengua que, amb els seus coneixements de primera mà, hi podien fer aportacions molt valuoses, com era el cas de paraules de l’argot oral de la música recollides de viva veu i que ni tan sols figuren als diccionaris.

Carles Mas, especialista en dansa històrica catalana, ens aclarí el significat de termes coreogràfics com floreta, trencat, seguit, o la distinció entre ball i dansa i entre pas i punt. El lutier Xavier Orriols ens recordava la pervivència de mots populars com inxa, grall o broquet i la intersecció semàntica entre els termes ‘cornamusa’ i ‘sac de gemecs’. Rafel Mitjans, especialista de flabiol i tamborí, que ha recollit desenes de variants dels noms d’aquests instruments, posava objeccions a les definicions dels diccionaris generals. La presència d’alguns filòlegs i de tota una autoritat com Jaume Ayats, que no té temps per ajeure’s als llorers de tants nomenaments i guardons, hi donà el toc “professional”, però el pes de la sessió recaigué en l’aportació desinteressada i entusiasta de tanta gent normal disposada a posar el seu gra de sorra a una tasca que és de tots.

Perquè, si algú ha de revisar per al català els lèxics especialitzats de la música, o ha de fer el primer pas, aquests som els especialistes en música (qui, si no?). El col·loqui d’Arbúcies s’acabà amb unes conclusions, gens protocol·làries i que irònicament vem batejar com a “deures”: 

  • recollir i classificar dades documentals interessants per al lèxic musical català
  • començar a elaborar uns glossaris de les nostres respectives especialitats
  • propostes de canvis (de forma o de definició) en els diccionaris generals
  • canalitzar aquestes propostes de manera conjunta per fer-les operatives.

Es va coincidir unànimement a fer extensius aquests “deures” a tothom que hi estigui interessat i que hi vulgui contribuir, ni que sigui amb un suggeriment o una troballa interessant. No cal dir que la invitació està oberta a tothom i a totes les especialitats musicals.

Comentaris (0)

Log in or create a user account to comment.