Josep Maria Mestres Quadreny, la pèrdua d’un referent de la composició

Publicat el 19/01/2021

El passat 18 de gener ens va deixar, als 91 anys, Josep Maria Mestres Quadreny, compositor manresà, i una referència de l’avantguarda musical del segle XX.

A Josep Mestres Quadreny el recordarem com a compositor, escriptor, activista cultural i editor musical, i un dels renovadors i divulgadors més destacats de la música contemporània de l’Estat. La seva música és una renovació constant de la sonoritat i la incorporació de tècniques innovadores, en la composició i en la instrumentació.

Josep Maria Mestres Quadreny (Viquipèdia)

Josep Maria Mestres Quadreny (Viquipèdia)

Alumne de Cristòfor Taltabull, Mestres Quadreny va ser un gran impulsor, creador i col·laborador de projectes musicals com el cicle de concerts Música Oberta, que van comptar amb la presència de compositors com John Cage, Stockhausen o Ligeti; el Conjunt Català de Música Contemporània, amb el suport de Joventuts Musicals de Barcelona; el Laboratori de Música Electroacústica Phonos, amb Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter; el Grup Instrumental Català amb Carles Santos; l’Associació Catalana de Compositors, de la qual va ser president del 1977 al 1979; i el Centre Robert Gerhard, que havia de ser el centre de promoció i difusió del patrimoni musical català.

El nom de Josep Maria Mestres Quadreny, quedarà unit per sempre a personalitats com ara Josep Soler, Josep Cercós, Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Carles Santos i Joan Guinjoan. De la seva obra destaquen, com a fets únics en la història de la composició, obres com Peça per a serra mecànica (1965) que va ser la primera creació de música electrònica realitzada a Espanya; o Cop de poma, obra pludisciplinària creada amb la col·laboració de Joan Miró, Brossa, Tàpies i Moisès Villèlia. Amb Brossa va crear ballets, com Roba i Ossos (1961), Petit Diumenge (1962) i Vegetació submergida. L’acció musical Suite Bufa (1966) va ser considerada com la principal fusió artística entre els mons de tots dos artistes i es va estrenar al II Festival SIGMA de Bourdeus (França).

La llibertat creativa de l’època l’impulsà a crear obres d’un alt valor plàstic, amb elements propis de la recerca artística, com ara L’estro aleatorio (1973-1978), composta a partir de taules de nombres aleatoris; Homenatge a Robert Gerhard (1976); o Self service (1973), on la seva interpretació només és possible gràcies a la participació del públic.

La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Música l’any 2000 i la Creu de Sant Jordi el 2006. També l’any 2007 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.

Una mostra del seu llegat com a compositor, escriptor i editor es pot consultar a la Biblioteca-CRAI de l’Escola.