Vicent Minguet

Minguet, Vicent

Va estudiar Interpretació, Composició, Filologia i Musicologia a Espanya, França, Suïssa i Alemanya. Es va doctorar en Musicologia per la Universitat de València amb la tesi «La construcció del significant en l’obra d’Olivier Messiaen».

Com a intèrpret ha estat membre de l'Acadèmia Internacional de l'Ensemble Modern (Frankfurt) i va treballar personalment amb Karlheinz Stockhausen i amb Pierre Boulez, realitzant nombroses estrenes nacionals i internacionals i col·laborant amb formacions com ara el Klangforum Wien, la musikFabrik o l'Ensemble Modern de Frankfurt, amb els quals ha fet gravacions i concerts a Europa i Àsia sota la direcció de Pierre Boulez, Peter Eötvös, Enno Poppe, Johannes Kalitzke, Lucas Vis o Beat Furrer. Fou becari del Kulturfonds Rhein-Main, de l'Internationales Musikinstitut de Darmstadt i de la Fundació Federal Alemanya per a la Cultura, entre d'altres.

Com a musicòleg ha estat convidat a fer conferències i cursos a universitats com la Sorbona de París, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo o la Wolfgang Goethe Universität de Frankfurt. Ha publicat articles a revistes especialitzades sobre història, literatura, estètica, semiòtica i anàlisi musical, i ha traduït al català i al castellà diversos volums d'assaig musical per a les editorials Quaderns Crema - Acantilado i Riurau Editors. Ha estat professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i actualment ho és de l'IEA Oriol Martorell de Barcelona. Des del curs 2019-2020 forma part del professorat del Departament de Musicologia de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Últimes publicacions

Llibres (com a co-traductor):

  • Walsh, Peter, Claude Debussy. Barcelona, Acantilado, 2020. En col·laboració amb Francisco López Martín.
  • Beer, Anna, Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clásica. Barcelona, Acantilado, 2019. En col·laboració amb Francisco López Martín.
  • Debussy, Claude, Monsieur Croche, antidiletant. Barcelona, Riurau, 2019. En col·laboració amb Sebastià Moranta. 
  • McDonald, Hugh, La música en 1853. Barcelona, Acantilado, 2019. En col·laboració amb Francisco López Martín. 

Capítols de llibre:

  • «A la recerca de la disciplina en la llibertat: la crítica musical de Claude Debussy», a Debussy, Claude, Monsieur Croche, antidiletant, Riurau Editors, Barcelona, 2018, p. 7-17. 
  • «Entre Surrealismo, “Renouveau Catholique” y no conformismo. La crítica musical de Olivier Messiaen (1936-1939)», a Ballester, J. i Gan, G. (eds.), Music Criticism 1900-1950, Turnhout, Brepols Publishers, 2018, p. 199-216. 
  • «Pierre Boulez: del temps de les utopies», a Boulez, Pierre, Per voluntat i per atzar. Converses amb Célestin Deliège, Barcelona, Riurau Editors, 2014, p. 7-19. 
  • «Memoria y erosión: la herencia de la revolución espectral y su vigencia en la música de hoy», a Marín, J., et al. (eds.), Musicología global. Musicología local, Madrid, SEDeM, 2013, p. 279-289. 

Articles:

  • «La crítica estética y social de Adorno al determinismo serial: la forma musical, el material y su función social». Journal of Music Criticism, 2, 2018, p. 1-19. 
  • «Las reglas de la música y las leyes del Estado: la Entartete Musik y el Tercer Reich». Quodlibet: revista de especialización musical, 69, 2018, p. 9-29. 
  • «La práctica de la cita y la paráfrasis en Olivier Messiaen: Saint François d’Assise, la forma que revela lo indecible». Liceo Franciscano, 209, 2017, p. 109-140. 
  • «El Journal du voleur de Jean Genet. Una experiencia literaria sin voluntad de recepción». La Torre del Virrey. Revista de Estudios Culturales, 21, 2017.