Repertori i tècniques de la música electroacústica
Dades generals
Nom de l'assignatura | Repertori i tècniques de la música electroacústica | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 2n quadrimestre | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 5 Hores per treballs dirigits (no presencials): 30 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 40 |
|
Professor/a | Fèlix Pastor | ||
Departament | Teoria, Composició i Direcció |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Coneixements de programari d'edició d'audio (Audacity, etc.) i de DAW (Cubase, Logic, Protools, Live, etc.). Coneixements bàsics de PD o Max/MSP recomanats.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Proporcionar a l’alumne una visió històrica de l’origen i l’evolució de la música electroacústica a través de les eines i les tècniques que s’hi desenvolupen.
- Introduir a l’alumne a l’escolta, anàlisi i composició de la música electroacústica.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
S’investigarà la música electroacústica de manera cronológica des dels següents aspectes:
- Compositors, inventors i moviments més influents i peces representatives
- Instruments electrònics i interfícies
- Tècniques d’anàlisi, síntesi i transformació
- Pensament electrònic i estètica
Anem a recrear la historia de la música electroacústica. Prendrem com a fites històriques els següents models d’estudi:
- RTF – musique concrète
- NWDR – elektronische Musik
- Columbia – Princeton: RCA, Voltage Control Synthesizer (Moog, Buchla, ARP i EMS)
- Digitalització: composició per ordinadors, composició assistida per ordinadors i composició algorítmica
Per cada bloc farem:
- Resum històric de les figures importants i el repertori
- Identificació i anàlisi de les tècniques i els models compositius
- Exercicis compositius breus basats en els models de classe
Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
- Context de la música electroacústica (aprox. 4 sessions)
- Sessions de blocs temàtics esmentats a l’apartat anterior (aprox. 4 sessions per bloc). Per cada bloc:
- 3 sessions de treball (històric, analític i teòric)
- 1 sessió d’escolta i crítica dels treballs
- Treball sobre el projecte final i presentacions (aprox. 8 sessions)
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Classes setmanals col·lectives.
Cada bloc comptarà amb un treball avaluable. A més, hi ha un treball final que consistirà en un projecte individual o en grups de 2 o 3 estudiants que apliqui els coneixements rebuts d’una manera pràctica. El projecte pot ser des d’un instrument nou fins una peça o una instal·lació sonora.
Es valorarà:
- La participació en les discussions de classe.
- L’aplicació raonada i pràctica dels conceptes teòrics explicats a classe.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Participació i aportacions a classe | Avaluació continuada | 15% |
Resolució d'exercicis de bloc | Cada 4 sessions a partir de la sessió 5 | 60% (15% per exercici) |
Presentació del projecte final | A partir de la sessió 20 | 5% |
Entrega del projecte final | Final de curs | 20% |
Fonts d'informació bàsica
- LICATA, Thomas (ed): Electroacoustic Music - Analytical Perspectives, Greenwood Press, 2002.
- SMITH, Steven: 1997. The Scientist and Engineer's Guide to Digital Signal Processing http://www.dspguide.com/pdfbook.htm
- CANN, Richard: 1979-80. "An Analisis/Synthesis Tutorial" (partes 1 a 3), Computer Music Journal, 3:3, 3:4, 4:1.
- Reimpreso en: Foundations of Computer Music, MIT Press.
- DE POLI, Giovanni: 1983. "A tutorial on digital sound synthesis techniques." Computer Music Journal 7:4. Reimpreso en: The Music Machine, MIT Press.
- CHOWNING, John: 1980. "Computer synthesis of the singing voice." En: J. Sundberg & E. Jansson, eds. Sound Generation in Winds, Strings, and Computers. Publication 29. Stockholm: Royal Swedish Academy of Music, 1980.
- CHOWNING, John: 1989. "Frequency modulation synthesis of the singing voice." En: Max Mathews & J. Pierce, eds. Current Directions in Computer Music Research. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 1989.
- DASHOW, James: 1999. "The Dyad System (Part One)" Perspectives of New Music 37:1
- DASHOW, James: "The Dyad System (Parts Two and Three)" Perspectives of New Music 37:2
- ROADS, Curtis: "A tutorial on nonlinear distortion or waveshaping synthesis." 3:2. Reimpreso en versión revisada en: Curtis Roads & John Strawn, eds. Foundations of Computer Music, MIT Press, 1985.
- DODGE, Charles & Thomas Jerse: Computer Music. Synthesis, composition, and performance. Schirmer Books, 2ª ed. Capítulo 7.3