Fonaments de la composició

Dades generals

Nom de l'assignatura Fonaments de Composició
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició Anual
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 25
Hores per treballs dirigits (no presencials): 30
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 20
Professor/a Josep Baucells, Aureliano Cattaneo, Josep Margarit, Fèlix Pastor, Eduard Resina, Manel Ribera, Josep Rio-Pareja
Departament Teoria, Composició i Direcció

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Es recomana cursar Metodologies d'Anàlisi Musical simultàniament.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Discernir que significa l’acció compositiva d’una obra musical. Entendre les diverses normes d’escriptura o tècniques compositives utilitzades, en relació amb uns principis generadors constructius materialitzats d’una manera singular i original en cada obra musical.
  • Generar, elaborar i desenvolupar melodies mitjançant la utilització de diferents processos constructius.
  • Comprendre i aplicar els principis bàsics de la conducció de les veus propis al contrapunt elemental. Desenvolupar la simultaneïtat sonora en diferents condicions compositives a partir de la conducció de dues o més veus, mitjançant processos imitatius i de prolongació contrapuntística.
  • Reconèixer les diferents funcions tonals i progressions harmòniques. Saber aplicar-les dintre de contextos musicals reals.
  • Entendre la directa dependència de l’harmonia i el contrapunt respecte tots aquells paràmetres musicals que conflueixen i configuren l’organització formal de la música. Valorar i plantejar el treball rítmic, melòdic, harmònic i contrapuntístic des del punt de vista de l’equilibri formal i intenció estètica que es persegueix.
  • Derivar i abstraure les lleis generals d’organització melòdica, harmònica i contrapuntística en relació al material emprat i saber-les adequar i aplicar a diferents llenguatges i estructures modals i escalars.
  • Conceptualitzar la idea constructiva de variació musical. Entendre les diverses tècniques de variació i saber-les aplicar.
  • Raonar l’equilibri formal entre aproximació analítica i intuïció creativa en el propi fet compositiu.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Els principis temporals, rítmics, motívics, melòdics, polifònics i formals en l’acció compositiva.

INTRODUCCIÓ

  • Què entenem per “tècniques de composició”. Quins són els principis, el conjunt de maneres o pràctiques que formen part d’allò que entenem com a tècniques compositives.
  • Principis constructius: les normes d’escriptura musicals com a un mitjà per desenvolupar, manipular i experimentar amb el material sonor.
  • La intenció estètica: la valoració i justificació de les eines utilitzades en una obra musical en relació amb la intenció creativa del compositor.

LA CONSTRUCCIÓ MELÒDICA

  • La melodia.
    • Què és una melodia? Presentació de diverses definicions (Ernst Toch, Roger Sessions, Peter Westergaard).
    • Els components melòdics bàsics: les altures i les durades.
    • La coherència interna melòdica: les escales modals i tonals. La utilització d’altres construccions intervàliques com les escales pentatòniques, hexatòniques i octatòniques.
    • Creació de diferents dissenys melòdics al voltant dels eixos principals del mode: la Dominant i la Tònica.
    • Altres paràmetres a tenir en compte en la linia melòdica: el timbre i la intensitat o amplitud dinàmica.
  • La construcció melòdica.
    • El contorn, forma o figura memoritzables: el motiu. Definició i exemples proposats per A. Schönberg.
    • Formes i direccions temporals: tendències rectilínies, ondulades, elàstiques i moviments direccionals ascendents i descendents.
    • Tècniques constructives per juxtaposició:
      • L’amplificació mitjançant la repetició exacte, la progressió o transposició a un altre grau de l’escala i la transposició a un altre to o modulació.
      • La dilatació i contracció rítmica, és a dir les augmentacions o disminucions dels valors rítmics.
      • La inversió.
      • La retrogradació.
    • Tècniques constructives per inclusió: nivells d’ornamentació.
      • Brodadura o nota veïna (més les formes incompletes com el retard, l’apoiatura, l’anticipació i l’escapada).
      • Nota de pas.
      • Salt o moviment disjunt.
      • Arpegiació, com a desplegament horitzontal dels intervals harmònics.
    • El disseny melòdic en relació al grau tonal i les seves possibles distribucions modals i escalars:
      • Estructures melòdiques simples, 3-2-1 o  5-4-3-2-1.
      • Estructures interrumpides, 3-2 : 3-2-1 o 5-4-3-2 : 5-4-3-2-1
      • Estructures amb prolongació mitjançant nota veïna, 5-4-3-4-3-2-1
      • Estructures amb prolongació mitjançant inclusió, 5-4-3-4-3-4-5-2-1
      • Estructura amb prolongació mitjançant modulació, 5 (5-4-3-2-1/5)-4-3-2-1
    • L’estructura rítmica de la melodia: relacions de les diferents cel.lules rítmiques a diferents nivells de la superfície mètrica.
    • Unitats melòdiques: el fragment fraseològic, la frase i el període.
    • L’estructura subjacent: tensió i resolució harmònica. La cadència autèntica, la cadència plagal i la semicadència.

PRINCIPIS BÀSICS DE LA CONSTRUCCIÓ POLIFÒNICA

  • L’organització de la simultaneïtat sonora.
    • Naturalesa del intervals: el concepte de consonància i dissonància.
    • Les funcions dels intervals:
      • L’estabilitat de la consonància perfecte (1ª, 8ª i 5ª justes)
      • El moviment continuo de les consonàncies imperfectes (3ª i 6ª majors i menors)
      • La resolució immediata dels intervals dissonants (2ª majors i menors, 4ª justes, 7ª majors i menors, i tots els intervals augmentats i disminuïts.
    • Tipus de moviments polifònics:
      • El moviment directe, en que les veus es mouen en la mateixa direcció.
      • El moviment paral.lel, en que les veus es mouen en la mateixa direcció i amb el mateix tipus d’interval.
      • El moviment contrari, en que les veus es mouen en direcció oposada.
      • El moviment oblic, en que una veu es manté mentre l’altra es mou en qualsevol direcció.
    • Moviments melòdics conjunts i disjunts.
    • La lògica interna de les veus polifòniques: concepte d’equilibri, varietat i clímax.
    • La mètrica i el ritme.
  • El mètode de les espècies.
    • El manual normatiu polifònic: les espècies de Johann Joseph Fux.
      • El Cantus Firmus.
      • Primera espècie: nota contra nota. La consonància perfecte (estabilitat) i imperfecte (moviment).
      • Segona espècie: dues notes contra nota. L’aparició de la dissonància (inestabilitat). La nota de pas.
      • Tercera espècie: quatre notes contra una. La nota de pas, a brodadura, la doble nota veïna i la nota “cambiata”.
      • Quarta espècie: el desplaçament rítmic del contrapunt respecte al Cantus Firmus. La síncopa consonàntica i la suspensió o retard dissonant. Resolució de la dissonància.
      • Quinta espècie: el contrapunt “florit”.

PROCEDIMENTS DE PROLONGACIÓ I IMITACIÓ

  • El contrapunt prolongat.
    • El contrapunt lliure i el ritme irregular.
    • La relació entre la superfície complexe i el fonament polifònic del qual deriva.
    • Tècniques de manipulació, transformació i elaboració a partir de les espècies contrapuntístiques:
    • Disminucions de la superfície: l’ornamentació.
    • Desplegament d’intervals i moviments “cap a” i “des de” les veus interiors (Felix Salzer i Carl Schachter).
    • L’intercanvi entre les veus polifòniques.
    • La conducció de les veus en una textura contrapuntística: la manipulació del registre com a eina d’expansió melòdica.
  • El contrapunt imitatiu.
    • La imitació estricta i la transposició.
    • La imitació lliure o variada:
      • Variació intervàlica
      • Transformació rítmica. Augmentació i disminució de les durades.
      • Canvis de direcció. La inversió d’alçades i la retrogradació temporal.

LA CONSTRUCCIÓ HARMÒNICA

  • Les funcions dels acords i el seu origen. Tipologia dels acords:
    • Acords tríades majors i menors: l’estat directe, la primera inversió i la segona inversió. Duplicacions i conduccions de les veus.
    • Principals progressions i cadències.
    • Acords tríades disminuïts i augmentats en els modes major i menor.
    • Acords quatriades: disposició i la seva correlació amb la intensitat de la dissonància. Resolució natural i excepcional de la setena.
    • Ampliació de la tonalitat:
      • acords sobre el II grau rebaixat.
      • acords de dominant secundàries.
      • acords alterats, l’acord de sexta augmentada italiana, francesa i alemana.
    • Acords de novena, de 11ª, de 13ª i sobretònica.
    • Acords amb notes afegides. Les notes estranyes als acords.
    • Les harmonies no triàdiques:
      • acords per quartes.
      • acords per la superposició de segones.
      • acords de l’escala de tons.
    • Valoració de les seves funcions dins l’estructura global de l’obra musical.  
  • La jerarquia “gramatical” dels acords:
    • L’acord “estructural” com a part d’una progressió harmònica bàsica. (Tònica, Dominant o Subdominant).
    • L’acord de “prolongació”: acord gramaticalment subordinat a un altre acord “estructural”. L’origen pot ser contrapuntístic (generat per la conducció de les veus) o harmònic (com per exemple els acords secundaris).
  • La prolongació harmònica: progressió harmònica en relació subordinada a una funció harmònica bàsica.
    • La progressió harmònica bàsica i el moviment tonal. Les cadències.
    • La prolongació harmònica de la tònica.
    • Exemples de prolongació harmònica d’altres acords bàsics.
  • El concepte tonal i la seva relació amb la forma musical.
    • Les regions tonals i la modulació.
    • Els centres tonals en l’harmonia modal.
    • La politonalitat.
    • L’atonalitat cromàtica.

TÈCNIQUES DE VARIACIÓ

  • La variació com a tècnica compositiva.
    • El material es repeteix d’una forma alterada. Aquestes modificacions poden correspondre a paràmetres rítmics, melòdics, contrapuntístics, harmònics, tímbrics i dinàmics.
    • La transformació del tema original mitjançant la variació melòdica, contrapuntística i harmònica. Aquestes variacions poden ser articulades en un primer nivell de variació simple o lineal, quan es produeix una relació directa entre el tema original i la variació, o un segon nivell de transformació mitjançant la manipulació o modificació, en un sentit no directe, d’alguns dels paràmetres subjacents que conté el tema original.
    • La forma “variacions”.
  • L’obstinat motívic:
    • El “basso ostinato”.
    • La passacaglia.
    • La chaconne.
  • El tema i variacions:
    • El tema. Forma, estructura i duració.
    • Les variacions. Transformacions melòdiques, contrapuntístiques, harmòniques, de textura, mètriques, en el tempo i fins i tot estructurals.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

  • Classes setmanals col·lectives.
  • El curs està estructurat en quatre blocs interconnectats: construcció melòdica, construcció polifònica, construcció harmònica i tècniques de variació. Al final de cada bloc es presentarà un petit treball de síntesi. Es plantejaran i s’experimentaran les diverses tècniques de composició de cada bloc en relació sempre a la resolució d’un determinat problema compositiu. Es jutjaran els resultats d’aquesta experimentació en funció de l’adequació al problema plantejat.

Calendari:

  • Construcció melòdica (6 classes)
  • Construcció polifònica (6 classes)
  • Construcció harmònica (6 classes)
  • Tècniques de variació (8 classes)
  • Presentació dels treballs finals (4 classes)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.

Es valoraran els següents aspectes:

  • la comprensió dels diferents conceptes presentats
  • el domini en l’aplicació de les tècniques treballades l
  • a capacitat de crítica i correcció dels propis treballs
  • el sentit crític i el raonament en la justificació dels treballs

i s’avaluaran en les següents formes:

  • en la participació i en les aportacions a classe
  • en la resolució dels problemes i exercicis plantejats a classe
  • en la resolució dels problemes i exercicis per fer a casa
  • en els treballs de síntesi
  • en el projecte final, i en la seva presentació i defensa.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Participació i aportacions a classe Avaluació continuada 15%
Resolució d'exercicis plantejats a classe Avaluació continuada 20%
Treballs de síntesi de bloc Aproximadament cada 6 sessions 30%
Entrega del projecte final i defensa Final de curs 35%

 

Fonts d'informació bàsica

  • PISTON, Walter: Armonía. Ed. Labor, Barcelona, 1991.
  • MOTTE, Diether de la: Armonía. Ed. Labor, Barcelona, 1993.
  • PERSICHETTI, Vincent: Armonía del siglo XX. Ed. Real Musical, Madrid, 1985.
  • SALZER, Felix: Audición estructural. Coherencia tonal de la música. Ed. Labor, Barcelona 1990
  • PISTON, Walter: Contrapunto. Ed. Labor, Barcelona, 1992.
  • MOTTE, Diether de la: Contrapunto. Ed. Labor, Barcelona, 1991.
  • SALZER, Felix i SCHACHTER, Carl: Contrapunto en la composición; el estudio de la conducción de las voces. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999
  • FORNER, Johannes i WILBRANDT, Jürgen: Contrapunto creativo. Ed. Idea Books, Barcelona, 2003.
  • SCHÖNBERG, Arnold: Ejercicios preliminares de contrapunto. Ed. Idea Books, Barcelona, 2002.
  • LUSSY, Mathias: El ritmo musical. Su origen, función y acentuación.1945.Trad. Pascual Quaratino. Buenos Aires, 1981.
  • SCHÖNBERG, Arnold: Fundamentos de la composición musical. Ed. Real Musical, Madrid, 2000.
  • SCHÖNBERG, Arnold: Funciones estructurales de la armonía. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999.
  • TOCH, Ernst: La melodía. Ed. Labor, Barcelona, 1994.
  • DAHLHAUS, Carl: Studies on the origin of harmonic tonality. Princeton, N. J., Princeton University Press, 1990.
  • RAMEAU, Jean-Philippe:Traité de l’Harmonie reduite à ses principes naturels. Paris, 1722 (ed. facsímil: Madrid, Arte Tripharia, 1984).