Anàlisi de la música per a mitjans audiovisuals

Dades generals

Nom de l'assignatura Anàlisi de la música per mitjans audiovisuals
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r quadrimestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 1
Hores per treballs dirigits (no presencials): 70
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 4
Professor/a Joaquim Rabaseda
Departament Teoria, Composició i Direcció

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Anàlisi I i Fonaments de Composició.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Conèixer i relacionar els diferents elements i conceptes del llenguatge visual amb l’interès centrat en la música creada i interpretada per al teatre, el cinema i la televisió.
  • Conèixer i identificar els recursos musicals, simbòlics, expressius i estructurals emprats en la música per a la imatge, i les estratègies relacionades en la superposició del discurs musical a partir de l’escènicovisual i el textual.
  • Integrar i aplicar als documents audiovisuals les diferents metodologies d’anàlisi de la música escénica.
  • Estimular la utilització pràctica dels mètodes d’estudi i els conceptes estudiats. 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Continguts conceptuals
    • Metodologies i conceptes d’anàlisi vinculats a l’audiovisual en relació a les línies de pensament que les sustenten.
    • Conceptes bàsics de llenguatge cinematogràfic.
  • Continguts procedimentals
    • Anàlisi de documents audiovisuals.
    • Anàlisi d’activitats i productes musicals relacionats amb les arts visuals i l’espectacle.
    • Exposició i estudi de casos concrets que il·lustrin de manera clara els continguts conceptuals.
  • Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
    • Anàlisi visual (cinc setmanes)
      • Presentació de l’assignatura.
      • Anàlisi del pla.
      • Anàlisi de seqüències.
      • Elaboració d’un découpage.
      • Propostes d’anàlisis.
      • Anàlisis d’exemples pel professor.
      • Exposició d’anàlisis visuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
    • Anàlisi audiovisual (cinc setmanes)
      • Descripcions sonores.
      • Els espais del so.
      • L’emoció de la música per a les imatges.
      • Puntuacions musicals.
      • Anàlisis d’exemples pel professor.
    • Anàlisi en acció (cinc setmanes)
      • Exposició d’anàlisis audiovisuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
      • La música i la temporització de les imatges.
      • Anàlisi vectorial.
      • Exposició d’anàlisis audiovisuals dels segons exercicis per part dels estudiants.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

  • Classes setmanals col·lectives.
  • Introducció progressiva i sistemàtica a principis i elements configuradors d’una eina d’anàlisi i estructuració del pensament de la música.
  • Presentació i discussió pormenoritzada de conceptes d’estructura i llenguatge íntimament  relacionats amb altres disciplines humanístiques, científiques i artístiques.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.

 

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Assistència, participació i aportacions a classe Avaluació continuada 20%
Anàlisi visual del primer exercici Aprox. sessió 10 5%
Anàlisi audiovisual del primer exercici Aprox. sessió 20 25%
Anàlisi del segon exercici Sessions 26-29 30%
Prova final Última sessió 20%

 

Fonts d'informació bàsica

  • Jacques AUMONT, Alain BERGALA, Michel MARIE, Marc VERNET (1983): Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós, 2002.
  • Jacques AUMONT, Michel MARIE (1988): Análisis del film. Barcelona: Ediciones Paidós, 1990.
  • Gian Piero BRUNETTA (1970): Nacimiento del relato cinematográfico (Griffith 1908-1912). Madrid: Ediciones Càtedra, 1993.
  • Francesco CASETTI, Federico di CHIO (1990): Cómo analizar un film. Barcelona: Ediciones Paidós, 2007.
  • Michel CHION (1988): La audiovisión: introducción al análisi conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Ediciones Paidós, 2004.
  • Sergei EISENSTEIN (1923): "El montaje de Atracciones" dins Joaquim Romaguera i Homero Alsina, ed. Textos y Manifiestos del Cine: estética, escuelas, movimientos, disciplinas, innovaciones. Madrid: Ediciones Cátedra, 1993, pp. 72 a 75.
  • _______ (1991): Hacia una teoría del montaje, 2 vol. Barcelona: Ediciones Paidós, 2001.
  • Sigmund FREUD (1900): La interpretación de los sueños, 3 vol. Madrid: Alianza Editorial, 2002.
  • Roman JAKOPSON (1963): Essais de linguistique générale. París: Seuil.
  • Jacques LACAN (1966): “The Agency of the Letter in the Unconscious or Reason Since Freud”, Écrits: A Selection. Londres i Nova York: Norton and Company, 1977, pàg. [146]-175.
  • Christian METZ (1968): Essais sur la signification au cinéma. París: Éditions Klincksieck.
  • Jean-Jacques NATTIEZ (1987): Music and Discourse: Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press, 1990.
  • _______ (1999): La musique, la recherche et la vie: un dialogue et quelques dérives. Montréal: Leméac.
  • Patrice PAVIS (1996): El análisis de espectáculos: teatro, mimo, danza, cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2000.
  • Emmanuel SIETY (2001): El plano en el origen del cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2004.
  • Paul VALÉRY (1937): “Discurso sobre la estética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 43-69.
  • _______ (1938): “Primera lección del curso de Poética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 105-129.
  • Francis VANOYE i Anne GOLIOT-LÉTÉ (1992): Principios de análisis cinematográfico. Madrid: Abada Editores, 2008.