Seminari d'investigació en educació musical

Dades generals

Nom de l'assignatura Seminari d'investigació en educació musical 
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 2n semestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120

Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 5
Hores per treballs dirigits (no presencials): 45

Hores per estudi i aprenentatge autònom:125

Professor/a Javier Duque Gutiérrez, Montserrat Bonet
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Cal indicar si aquesta assignatura te alguns prerequisits per cursar-la amb altres assignatures.

Altres recomanacions d’interès per a l’estudiant per a poder cursar aquesta assignatura.

Haver aprovat Pedagogia Sistemàtica I; Pedagogia Sistemàtica II; Disseny desenvolupament i innovació curricular. Haver aprovat o estar cursant Psicopedagogia.

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

Cal detallar els objectius concrets i finals que caldria assolir al final de l’assignatura.

  1. Conèixer i comprendre el panorama actual, nacional i internacional, de les principals perspectives d’investigació en educació musical.
  2. Conèixer i saber relacionar de forma coherent les diferents metodologies de recerca en educació musical, en funció de les finalitats i temàtiques d’investigació que es plantegin.
  3. Saber detectar i definir problemàtiques rellevants en el camp de l’educació musical i fer la seva concreció en objectius i preguntes de recerca.
  4. Dissenyar i saber aplicar guions bàsics de recerca en contextos educatius musicals.
  5. Construir i utilitzar de forma coherent i adequada amb els plantejaments de la recerca, les principals eines d’investigació en educació musical.
  6. Conèixer els fonaments de l’anàlisi de dades tant quantitatius com qualitatius, valorant tant el seu ús específic com la seva complementarietat.
  7. Compartir espais de debat sobre treballs de recerca en educació musical en curs de tota mena, o d’altres disciplines afins.
  8. Descobrir temàtiques i línies d’actuació que ajudin en l’elaboració del projecte final i, eventualment, permetin encaminar recerques ubicades en estudis de postgrau.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

TEMA 1: La investigació en educació musical avui: temàtiques, agents i condicionants: el model de professional docent de la música que investiga.

TEMA 2: La pràctica de la recerca en educació musical: fases principals del procés en funció del paradigma adoptat en ciències socials. Paradigmes positivista, interpretatiu – descriptiu, socio – crític i de la complexitat.

TEMA 3: La recerca quantitativa: elecció de dissenys: Experimental, Quasiexperimental i Ex-post-facto. Formulació d’hipòtesi, operativització de variables, construcció i validació d’eines, recollida i anàlisi de dades quantitatives (fins contrast de mitges).

TEMA 4: La recerca qualitativa: elecció de dissenys i perspectives: investigació – acció; Investigació Avaluativa; Etnografia; Mètodes Biogràfics, Estudi de Cas, Fenomenologia; Teoria Fonamentada.  Anàlisi de contextos, selecció, validació i aplicació d’eines, anàlisi de dades qualitatius.

TEMA 5: La Investigació – Acció: el professor com a investigador. Models, fases, cicles i informe d’investigació.

TEMA 6: La Innovació en educació: fases, resistències i estratègies de desenvolupament de la innovació educativa.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

Basada en la següent seqüència de treball:

1r: plantejament del bloc de continguts:

- exploració dels coneixements previs dels alumnes: activitat individual i de petit grup.

- posada en comú: activitat de gran grup.

2n:el professor aporta materials de partida sobre el tema:

- es contrasten amb l'elaboració anterior: activitat de petit i gran grup.

- es busca la significació del coneixement: es ressalta la validesa d'allò après: activitat de petit i gran grup.

3r: l’estudiant busca aprofundir de manera independent sobre el bloc de continguts:

-en activitats i treballs individuals

-en activitats i treballs en petit grup

4rt: el professor i la classe realitzen la síntesi d’allò treballat i s’extreuen les conclusions sobre el tema.

5è: es passa al següent bloc temàtic però l’estudiant que necessiti millorar la seva avaluació, o desitgi aprofundir, pot fer activitats individuals sobre el bloc temàtic que es deixa i fins al final del temps lectiu de l’assignatura.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

L’esquema de seqüència bàsica de treball presentat a l’apartat anterior s’aplicarà a cada bloc temàtic de dues maneres:

de forma lineal: els blocs temàtics s’abordaran inicialment ells sols

de forma complementària: en el moment en que el desenvolupament del tema ho permeti s’abordarà simultàniament amb el desenvolupament d’un o més blocs temàtics com a manera de donar una significació més consistent i global a l’aprenentatge de l’estudiant .

Es posarà en acció el següent inventari o tipologies d’activitats:

  • exposició oral individual i en grup a classe, sobre tasques en progrés en la classe.
  • activitats  de representació: jocs de rol, sociodrames,etc.
  • activitats d’anàlisi sobre casos: reals i ficticis
  • debats en petit grup i en gran grup sobre temes preparats amb temps o que s’abordin sobre la marxa en classe
  • realització de treballs escrits de síntesi i aprofundiment dels temes: individuals i en grup.
  • realització de treballs de recerca sobre nova informació i en noves fonts dels temes
  • realització d’auto – observació sobre la posada en acció dels aprenentatges derivats dels temes a través de diferents mitjans de registres de dades.
  • realització de pràctiques d’observació, recerca i anàlisi de realitats educatives de l’entorn proper i accessible de l’estudiant a través de diferents mitjans de registre de dades.

 El creuament dels blocs de continguts amb la seqüència de treball, amb les dues maneres lineal i complementària de la seva aplicació i amb els diferents tipus d’activitats, donen una temporalització del les activitats d’aprenentatge de caràcter cíclic o en espiral. Els continguts, vehiculats per les activitats, s’aniran aprofundint, fen-se més complexos i més rics de significats a mesura que es tornin a presentar en activitats que demanin –per fer-les- la presència més elaborada dels altres blocs de continguts, cada vegada amb més profunditat, rigor, possibilitat majors d’aplicació, etc

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L’avaluació de l’estudiant es realitzarà d’acord amb els principis següents:

  1. L’avaluació serà continuada i formativa: totes les tasques i treballs seran susceptibles de ser millorats a través de la correcció continuada dels mateixos, bé sigui de la refeta constant dels seus productes, bé sigui donant suport a la reorientació dels seus processos.
  2. L’avaluació serà a l’hora individualitzada i per grups de treball.
  3. L’avaluació comprendrà aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals de l’aprenentatge realitzat.
  4. Els treballs de major entitat tindran especificades les seves dates concretes amb suficient antelació. Les activitats d’avaluació de menor entitat es podran realitzar en qualsevol moment a classe a petició del professor.
  5. Els treballs implicats en les tasques d’avaluació podran tenir major o menor entitat però cap tindrà caràcter de “final”, de forma que tots contribuiran a l’enteniment del progrés en el rendiment acadèmic de l’alumne.
  6. La qualificació final es construirà en base als següents plans de l’avaluació:
  7. Pla de significació acadèmica: reflecteix l’entitat en sí mateixa del treball, la dificultat i l’esforç que presenta el treball des del punt de vista de la seva complexitat respecte de la pròpia matèria (és l’equivalent al pes que té cada treball).Pla de significació lògico-cognitiva del coneixement: reflecteix el nivell de dificultat i complexitat per a l’estudiant dels continguts abordats, en funció de la fase metodològica del seu aprenentatge (menor exigència en fases de introducció i exploració, i major en fases de síntesi i maduració).Pla de rellevància de l’aprenentatge: reflecteix el grau d’interiorització i de transferències a la pròpia conducta d’allò après (realització de transferències a l’àmbit extra-acadèmic i més personal dels continguts apresos a l’aula; el grau de motivació i dedicació de l’alumne al treball de classe; el grau d’elaboració i creació a partir dels continguts a aprendre).
  8. Aquests plans seran utilitzats per confeccionar la qualificació final, que ha de ser entesa com el compendi dels criteris de satisfactorietat i suficiència; ha de reflectir per tant el resultat del procés continuat d’aprenentatge, tenint en compte el moment de partida i d’arribada, (recavant informació de totes les etapes i de tots els plans abans esmentats i que l’estudiant haurà passat durant el desenvolupament de l’assignatura) així com del mínim criterial que el professor vegi com a necessari per la superació de l’assignatura i la continuació dels estudis.
  9. La formalització de la qualificació final tindrà una perspectiva qualitativa en base als principis fins aquí descrits, malgrat això la recollida de dades prèvia a la qualificació podrà ser tant quantitativa com qualitativa.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Pràctica de recerca quantitativa Al llarg del quadrimestre  
Pràctica de recerca quantitativa Al llarg del quadrimestre Decisiu
Pràctica de revisió de les temàtiques actuals en educació musical Al llarg del quadrimestre bastant
Debats a classe  Moments puntuals moderat
Exposicions individuals i grupals a classe  Moments puntuals moderat

 

Fonts d'informació bàsica

Fonts d’informació en xarxaABELSON, R. P. (1998). La estadística razonada: reglas y principios. Barcelona: Paidós.

ANGROSINO, M. (2012). Etnografía y observación participante en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.

ARNAL, J., DEL RINCÓN, D., i LATORRE, A. (1994). Investigación educativa. Fundamentos y metodología. Barcelona: Labor.

BANKS. M. (2010). Los datos visuales en investigación cualitativa. Madrid: Morata.

BARBOUR, R. (2013). Los grupos de discusión en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.

BERNARDO, J., i CALDERO, J.F. (2000). Aprendo a investigar en educación. Rialp: Madrid.

BLÁNDEZ, J. (1996). La investigación – acción: un reto para el profesorado. Guía pràctica para grupos de trabajo, seminarios y equipos de investigación. Barcelona: Inde publicaciones.

BOLÍVAR, A., DOMINGO, J. i FERNÁNDEZ, M. (2001). La investigación biográfico – narrativa en educación. Madrid: La Muralla.

CARR, W. (1996). Una teoría para la educación. Hacia una investigación educativa crítica. Madrid: Morata – Fundación Paideia.

COHEN, L., i MANION, L. (1990). Métodos de investigación educativa. La Muralla: Madrid.

COLWELL, R. (Ed.) (2006). Menc Handbook of Research Methodologies. New York: Oxford University Press.

COLWELL, R., i RICHARDSON, C. (coor) (2002) The New Handbook of Research on Music Teaching and Learning. Oxford: MENC i Oxford University Press.

COOK, T.D. i REICHARDT, CH.S. (1986). Métodos cualitativos y cuantitativos en investigacón evaluativa. Madrid: Morata.

CROLL, P. (1995). La observación sistemàtica en el aula. La Muralla: Madrid.

DE LA HERRÁN, A.  (coord) (2005). Investigar en Educación. Fundamentos, aplicación y nuevas perspectivas. Madrid: Dilex.

DOWNIE, N.M. y HEATH, R. W. (1983). Métodos estadísticos aplicados. Madrid: Ediciones del Castillo.

ELLIOT, J. (1994). La investigación – acción en educación. Morata: Madrid.

FLICK, U. (2007). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.

FORNER, A i LATORRE, A. (1996). Diccionario terminológico de investigación educativa y psicopedagógica. Barcelona: EUB.

GIBBS, G. (2012). El análisis de datos cualitativos en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.

GOETZ, J.P, i LECOMPTE, M.D. (1988). Etnografia y diseño cualitativo en investigación educativa. Madrid: Morata.

HAMMERSLEY, M., i ATKINSON, P. (1994). Etnografia. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós

KVALE, S. (2011). Las entrevistas en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata

LATORRE, A. (2007). La Investigación – Acción. Barcelona: Graó.

LATORRE. A., DEL RINCÓN, D., i ARNAL, J. (1996). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Hurtado.

LEÓN, O.G., i MONTERO, I. (1997). Diseño de investigaciones. Introducción a la lógica de la investigación en psicología y educación. Madrid: Mc Graw Hill.

Lipschutz, S. y SCHILLER, J. (2001). Introducción a la probabilidad y estadística. Madrid: Mc Graw Hill.

McMILLAN, J.H. i SCHUMACHER, S. (2008). Investigación Educativa. Madrid: Pearson Addison Wesley.

MOORE, D.S. (2000). Estadística aplicada básica. Barcelona: Bosch

ÒDENA, O. (2004). Some considerations on research dissemination with particular reference to the audience and the authorship of papers. Music Education Research, Vol 6.

PÉREZ, G. (1994). Investigación cualitativa I. Métodos.. Madrid: La Muralla

PÉREZ, G. (1994). Investigación cualitativa II. Técnicas y anàlisis de datos. Madrid: La Muralla.

RODRIGUEZ, G., GIL, J., i GARCIA, E. (1996). Metodología de la investigación cualitativa. Aljibe. Málaga

SANDÍN, M. P. (2003). Investigación Cualitativa en Educación. Madrid: McGraw – Hill.

SIMONS, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Madrid: Morata.

STAKE, R.E. (1998) Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata.

STENHOUSE, L. (1991). Investigación y desarrollo del currículum.

STENHOUSE, L. (1998). La investigación como base de la enseñanza. Madrid: Morata.

TAYLOR, S.J., i BODGAN, R. (1992). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.

Welkowitz, J.; Ewen, R. B. y Cohen, J. (1981). Estadística aplicada a las Ciencias de la Educación. Madrid: Santillana.

WOODS, P. (1987). La escuela por dentro. La etnografia en la investigación educativa. Barcelona: Paidós – MEC.

WOODS, P. (1998). Investigar el arte de la enseñanza. El uso de la etnografía en educación. Barcelona: Paidós.