Música i moviment i rítmica I i II

Dades generals

Nom de l'assignatura Música i moviment i rítmica I i II 
Tipus d'assignatura Optativa
Impartició Quadrimestral
crèdits ECTS 2
Valor total en hores 60 Hores presencials lectives: 30
Altres hores presencials: 10
Hores per treballs dirigits (no presencials): 10
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 10
Professor/a Luis García Vázquez
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Formació Corporal i Comunicació I i II

Altres recomanacions d’interès per a l’estudiant per a poder cursar aquesta assignatura.

(Motivació per a l’experimentació i la creació interdisciplinar col·lectiva)

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

  • žTranversals: CT6-CT7-CT8-CT9-CT10-CT11-CT13-CT16-CT17.
  • Generals: CG2 CG7 CG10 CG12 CG13 CG14 CG16 CG17 CG18 CG19 CG21 CG22 CG23 CG24 CG25 CG26 CG27.
  • Específiques PE1-PE2-PE3-PE4-PE5-PE6-PE8-PE9-PE10-PE11.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

  1. žExplicar els fonaments didàctics de cada un dels àmbits de l’educació musical treballats i aplicar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
  2. Analitzar els respectius currículums i documents curriculars bàsics que siguin d’aplicació a cada un dels àmbits de l’àrea de música i realitzar-ne els corresponents desenvolupaments per a la seva aplicació a l’aula.
  3. Seleccionar, dissenyar i aplicar activitats per a l’ensenyament-aprenentatge de la música i els materials necessaris per al seu desenvolupament.
  4. Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
  5. Mostrar autonomia per seguir aprenent i per desenvolupar la tasca pedagògica, seleccionant i elaborant material didàctic amb criteris adequats als objectius fixats.
  6. Integrar i interrelacionar de forma sistemàtica els continguts d’assignatura, els de les diferents assignatures de música i, si és el cas, els de les assignatures no musicals.
  7. Ampliar i complementar coneixements sobre l’especialitat mitjançant el coneixement de les tendències i usos pedagògics actuals, en especial de les que apliquen models cooperatius i d’intercanvi creatiu i interdisciplinari d’idees.
  8. Reflexionar i debatre sobre la pràctica pedagògica, per tal de descobrir les condicions prèvies, les interaccions i els diferents mecanismes que condicionen el desenvolupament de la funció docent.
  9. Posseir i utilitzar els coneixements i recursos tècnics suficients per harmonitzar, instrumentar, adaptar i arranjar peces musicals de diferents gèneres, estils i èpoques.
  10. Crear peces, fragments o exercicis musicals de tot tipus que responguin a finalitats pedagògiques preestablertes igualment diverses.
  11. Valorar l’interès i l’oportunitat de crear peces musicals amb objectius didàctics concrets i utilitzar-les com a eines d’intervenció pedagògica.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • žConèixer l’entorn (persones i espais) a través de la percepció dels sentits, per separat i globalment. Fruir amb la participació en activitats grupals.
  • Cooperar en el treball en grup.
  • Col·laborar en l’elaboració de conclusions de compromís.
  • Exercitar la concentració com a recurs i eina de treball davant una actuació en públic o una classe.
  • Produir respostes motrius com a conseqüència d’un impuls sonor i respostes sonores com conseqüència d’un impuls motriu.
  • Valorar la responsabilitat compartida davant la presa de decisions col·lectiva.
  • Relacionar diferents comportaments docents.
  • Participar com a membre d’un grup en la proposició de respostes coreogràfiques bàsiques.
  • Valorar la importància de comunicar-se a través d’una expressió corporal adequada en el procés de l’educació musical.
  • Produir i planificar respostes creatives a través de la presentació i/o representació.
  • Executar exercicis diversos de percussió corporal.
  • Apreciar, valorar i usar diverses obres visuals com a eina per a la composició, execució i interpretació rítmica; així com el concepte de forma que reflecteixen, entès en un sentit ampli.
  • Explicar i aplicar un important nombre de conceptes, tècniques i recursos que permetin realitzar un treball d’estimulació de l’agudesa auditiva, la sensibilitat nerviosa, el sentit rítmic i les sensacions emotives, mitjançant el joc i els exercicis basats en el ritme i el moviment corporal.
  • Representar mitjançant el cos i l’espai els elements bàsics del ritme: pulsació, accents, patrons rítmics elementals i forma musical.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

žRÍTMICA

  • Impuls i resposta: del moviment al so i del so al moviment
  • Inducció i animació al moviment i al acompanyament del moviment
  • Percussió corporal: so i gest.
  • Sentit auditiu, visual i holístic-sinestésic
  • Pols i accent. Ritme regular, irregular i lliure. Polirítmia, polimetria, desplaçament rítmic, ostinato.
  • Polsos i ritmes orgànics, naturals, mecànics, artificials.
  • Models rítmics més habituals en músiques de diferents estils i gèneres.
  • El ritme del llenguatge: Jocs de paraules, embarbussaments, rimes, jitanjáforas.
  • La cadència rítmica en les arts visuals (cine, teatre i dansa).
  • Dinàmica i agògica.
  • Educació rítmica en el context de la formació musical i del moviment corporal.

žEXPRESIÓ CORPORAL

  • Experimentació i autopercepció corporal d’espai, temps, dinàmica, força i forma en música i moviment
  • Formes bàsiques del moviment corporal estàtiques i dinàmiques
  • Improvisació amb moviment.
  • Sensopercepció, expressió corporal i elements sonors
  • Concentració, audició interior, adquisició d’automatismes i dissociació de moviments.
  • Indagació i desenvolupament de les pròpies possibilitats expressives motrius i musicals

žJOC ESCÉNIC I TEATRE DEL MOVIMENT

  • Provocació, disseny i creació del moviment corporal a través de diverses pautes i estructures de composició així com de la improvisació
  • Estímuls expressius de caràcter icònic, sonor i del moviment corporal para la sensibilització musical i la representació escènica creativa en un marc d’art global (vocal-instrumental-corporal) i un treball interdisciplinar
  • Creació, concepció, planificació, construcció, composició i presentació escènica col·lectiva.
  • Difusió, gestió, documentació, vestuari, escenografia, attrezzo, il·luminació…

INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ

  • Desplegament d’activitats d’acord al desenvolupament i el context global
  • Selecció i elaboració de materials i recursos didàctics diversos i idonis per a cada context.
  • Utilització de diferents tècniques de composició amb aplicacions pedagògiques.
  • Relació entre materials compostos, didàctica d’ús i objectius pretesos.
  • Interès, respecte, participació, implicació, pressa de decisions
  • Sensibilitat i comunicació
Cooperació
  • interdependència social positiva
  • responsabilitat individual i col·lectiva
  • interacció cara a cara
  • habilitats socials
  • valoració del procés

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Les dinàmiques de classe fomenten l'entrenament i la pràctica individual i de grup, amb especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes en les quals es prioritza l'experimentació i l'exploració. D'aquesta manera, es proposaran activitats en grups, en parelles i individuals, en les quals es podrà emfatitzar la rellevància de la reflexió. S'ha d'assenyalar que la profunditat i dimensió de les propostes s'adequarà a les persones i al grup. Tot l'exposat anteriorment determina el fort caràcter presencial de l'assignatura.

Alguns aspectes específics: compromís col·lectiu, treball cooperatiu...
Sobre la indumentària com a material de classe cal assenyalar el següent:

  • Ha de ser d'ús exclusiu per a aquesta activitat.
  • Ha de mantenir unes condicions bàsiques d'higiene i neteja.
  • Ha de permetre la mobilitat, flexibilitat i comoditat total. (Evitar cinturons, cremalleres, botons…)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

Realització d’un projecte de grup per a una presentació escènica interdisciplinar. Els detalls s’especificaran en cada cas.

Participació, disposició, implicació en les activitats proposades.

Formulació d’aportacions i propostes per a les activitats.

Aportacions pròpies en forma de composicions...

En qualsevol cas, es podran sol·licitar altres treballs escrits i/o de caràcter pràctic, així com de documentació i aprofundiment sobre algun aspecte diferent de l'assignatura, sobre pràctiques individuals i col·lectives concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d'aprenentatge. Aquests treballs suposarien com a màxim un 30% de les activitats d'avaluació a dalt esmentades.

Fonts d'informació bàsica

BARIL. J. (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.

DE BONO, E. (1986). Seis sombreros para pensar. Barcelona: Juan Granica.

DURAN, D. (2009). Aprender a cooperar: Del grupo al equipo. En POZO, J. I. y PÉREZ, M. P. (coords.). Psicología del aprendizaje universitario: La formación por competencias. Madrid: Morata. 182 - 295.

GARCÍA MÁRQUEZ, G. (1996). Cómo se cuenta un cuento. Madrid: Ollero & Ramos.

HASELBACH, B.(Ed.) (2013). Textos sobre teoría y pràctica del Orff-Schulwerk. Textos básicos de los años 1932-2010. Vitoria: AgrupArte.

HEMSY DE GAINZA, V. (1996). Aproximación a la eutonía. Conversaciones con Gerda Alexander. Buenos Aires: Paidós.

JOHNSON, D. y JOHNSON, R. (1999b). Aprender juntos y solos. Buenos Aires: Aique.

KUGLER, M. (2000). Die Methode Jaques-Dalcroze und das Orff-Schulwerk “Elementare Musikübung”. Frankfurt am Main: Peter Lang.

LABAN, R. (1984). El dominio del movimiento. Madrid: Fundamentos.

LABAN, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós

LAFERRIÈRE, G. (1993). La improvisación pedagógica y teatral. Bilbao: Ega.

LEHMANN, H-T. (2013). El teatro posdramático. Murcia: Cendeac.

PELEGRÍN, A. (2004). La aventura de oir. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.

PICAZO, G. (Coord.) (1988). Estudis escènics. Quadersns del Institut dekl Teatre. Barc elona: Diputació.

PICAZO, G. (Coord.) (1993). Estudios sobre performance. Sevilla: Centro Andaluz de Teatro.

ROBERTS, R. M. (2004). Serendipia. Madrid: Alianza.

RODARI, G. (1996). Gramática de la fantasía. Introducción al arte de inventar historias. Barcelona: del Bronce.

ROMO, M. (1997). Psicología de la creatividad.

RUANO, K. y SÁNCHEZ, G. (Coords.) (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla: Wanceulen.

SÁNCHEZ, G. Y COTERÓN, J. (Eds.) (2012). La expresión corporal en la enseñanza universitaria. Salamanca: Universidad.

SARMIENTO, J. A. (2012). Música y acción (Catálogo de la exposición). Granada: Diputación.

STOKOE P Y SCHÄCHTER, A. (1991). La expresión corporal. México: Paidós.

TAYLOR, D. y FUENTES, M. (2011). Estudios avanzados de performance. México : FCE.

TORRENS, V. (2007). Pedagogía de la Performance. Huesca: Diputación.