Formació Corporal i Comunicació II

Dades generals

Nom de l'assignatura Formació Corporal i Comunicació II
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r o 2n semestre
crèdits ECTS 2
Valor total en hores 60h Hores presencials lectives: 30h
Altres hores presencials: 0h
Hores per treballs dirigits (no presencials): 15h
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 15h
Professor/a Raimon Àvila, Margarida Barbal, Luis García, Vika Kleiman, Ester Momblant, Mireia Mora
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Prerequisits:

Haver cursat i aprovat Formació Corporal i Comunicació I

Orientacions prèvies:

No hi ha orientacions prèvies

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

   
CT1 Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora.
CT2 Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.
CT4 Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació.
CT6 Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal.
CT13 Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.
   
CG19 Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells.
CG24 Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional.
CG25 Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera.
CG26 Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar.

 

   
PE4 Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com a base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical.
PE5 Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical, orientada a la comunitat.
PE8 Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva.

 

Objectius de l'aprenentatge

  • Adquirir un ús psicofísic saludable i adequat a les exigències de l’instrument escollit
  • Aplicar de manera personalitzada a la interpretació totes les capacitats adquirides
  • Desenvolupar la capacitat d’expressió i comunicació musical mitjançant el ritme, l’atenció, la intenció musical, el moviment i la coordinació corporal
  • Adquirir consciencia i control constructiu del propi cos i ment a l’hora de tocar l’instrument musical, dirigir l’orquestra, cantar o parlar
  • Assolir confiança i presència a l’escenari
  • Desenvolupar la propiocepció i consciència corporal.
  • Conèixer i experimentar recursos individuals i de grup per a la comunicació escènica
  • Experimentar l’actitud corporal amb l’instrument i desenvolupar eines de gestió emocional i comunicativa per a la seva millora
  • Desenvolupar pràctiques psicofísiques saludables de suport a la pràctica musical professional
  • Aprendre a deixar anar tensions musculars no necessàries
  • Reeducar els hàbits posturals, de moviment, coordinació i equilibri en activitats tant de l’àmbit quotidià com del musical o pedagògic
  • Explorar el cos com a primer instrument per a la comunicació

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Consciència d’un mateix, auto percepció sensorial, relació amb el grup i amb l’instrument musical
  • L’intèrpret a l’escenari: gestió de la comunicació musical a traves del so, presència, escolta, actitud i emoció en escena i en situació docent
  • Actitud psico- corporal amb l’instrument i en context
  • Economia d’esforç, fluïdesa, coordinació del moviment per a la creació sonora i musical amb l’instrument
  • Exploració i relació creativa amb l’instrument
  • Recursos per a fer front a l’estrès, la tensió i por escènica
  • Utilització de pràctiques psicocorporals regulars en el procés individual com a suport de la pràctica professional de la música
  • Aprenentatge significatiu en relació a la globalitat psicofísica del músic
  • Aprendre coneixements bàsics de com el cos està dissenyat per funcionar amb la major eficàcia i naturalitat possible
  • Organicitat i adaptació de la respiració integrada a l’acció
  • Promoció de pràctiques i actituds saludables.
  • La respiració i els seu suport a la pràctica musical.

 

Activitats d’aprenentatge i organització general de l’assignatura

L’assignatura s’imparteix en dues modalitats horàries (30 hores):

  • Dues sessions setmanals d’una hora i mitja (20 sessions)
  • Una sessió setmanal de dues hores (15 sessions). 

Es planifiquen activitats diverses al llarg del període lectiu amb un marcat caràcter experiencial i per tant, presencial. Les dinàmiques de classe es basen en la pràctica i estan enfocades a atènyer els objectius i continguts esmentats. Es proposen activitats individuals, en parella i en grup, així com treballs escrits reflexius que contribueixin a la consolidació de les experiències viscudes que es pot demanar que siguin contrastades i recolzades en lectures de fragments escollits. Es dedicarà especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

  • L’actitud, la participació i la implicació en les propostes d’aula i les pràctiques
  • Presentació de treballs, individuals o de grup
  • L’evolució feta al llarg de les sessions 

Es podran demanar treballs escrits  de documentació, d’aprofundiment sobre algun aspecte de l’assignatura, sobre pràctiques individuals concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d’aprenentatge.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
L’actitud, la participació  i la implicació en les propostes d’aula i les practiques Totes les sessions 50%
Presentació de treballs, individuals o de grup. Aplicació d’aprenentatges en la pràctica interpretativa i l’estudi Totes les sessions 30%
L’evolució feta al llarg de les sessions Totes les sessions 20%

 

Fonts d'informació

Bibliografia bàsica

  • Alcàntara, P. (1997). Indirect procedures, a Musician’s Guide to the Alexander Technique. Oxford: Oxford University Press.
  • Alexander, G. (1989). La Eutonía, un camino hacia a experiencia total del cuerpo. Barcelona: Paidós.
  • Àvila, R. (2016). Impulsos. Emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic. Barcelona: Institut del Teatre.
  • Àvila, R. (2018). Cos i música. Pràctiques conscients per a la millora de la interpretació musical. Barcelona: Boileau.
  • Calais-Germain, B. (2002). Anatomía para el movimiento. Volums I i II. Barcelona: La Liebre de marzo.
  • Calais-Germain, B. (2006). La respiración. El gesto respiratorio. Barcelona: La Liebre de marzo
  • Conable, B. (2012). Lo que todo músico tiene que saber sobre el cuerpo. Barcelona: Laertes.
  • Gelb, M. (1987). El cuerpo recobrado. Barcelona: Urano.
  • García, Rafael (2015). Cómo preparar con éxito un concierto o audición. Barcelona: Ma non troppo.
  • García, R. (2017). Entrenamiento mental para músicos. Barcelona: Ma non troppo
  • Green, B. I Gallwey, T. (1987). The inner game of music. Londres: Panbooks
  • Hemsy de Gainza, V. i Kesselman, S. (2003). Música y eutonía. El cuerpo en estado de arte. Barcelona: Lumen.
  • Kesselman, S. (2005). El pensamiento corporal. De la inteligencia emocional a la inteligencia sensorial. Barcelona:  Lumen serie roja.
  • Herrigel, E. (1991). Zen en el arte del tiro con arco. Madrid: Kier.
  • Klein- Vogelbach, S., Lahme, A. i Spirgi-Gantert, I. (2010). Interpretación musical y postura corporal. Madrid: Akal Música.
  • Mc Callion, M. (2005). El libro de la voz. Barcelona: Urano .
  • Mora, M. (2012). Canviar hàbits i prevenir trastorns musculoesquelètics. Introducció a la Tècnica Alexander aplicada a l’àmbit laboral. Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment de Treball Nacional de Catalunya.

Bibliografia complementària

  • Arlandes, G. Meditación para la vida cotidiana yLa práctica de la meditación. https://www.gerardarlandes.com/publicaciones/
  • Brooks, C. V.W. (2006). Conciencia sensorial. Barcelona: La Liebre de Marzo
  • Brunel, H. (1998). Guia de relaxació per als qui no tenen temps. Barcelona: Pòrtic.
  • Castro Carvajal, J. i Uribe Rodriguez, M. (1998). La Educación somática. Un medio para desarrollar el potencial humano. Antoquia: Universidad de Antoquia. http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/educacionfisicaydeporte/article/view/3388
  • Dimon, T. (2010). Elementos del aprendizaje. Barcelona: Neo – Person.
  • Feldenkrais, M. (1995). El poder del yo. Barcelona: Paidós.
  • Feldenkrais, M. (1991). La dificultad de ver lo obvio. Barcelona: Paidós.
  • Fromm, E. (2006). El miedo a la libertad. Barcelona: Paidós 
  • Garcia Martinez, R. (2013). Técnica Alexander para músicos: La "zona de confort", salud y equilibrio en la música. Valencia: Robinbook.
  • Garcia Martinez, R. (2012). Optimiza tu actividad musical. La Técnica Alexander en la música. Valencia: Impromptu Editores.
  • Laban, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós.
  • Lodes, H. (1990). Aprender a respirar. Barcelona: Integral.
  • Maisel, E. (1991). La técnica Alexander. Barcelona: Paidós.
  • Masunaga, S. (1989). Ejercicios de imagineria zen. Madrid: Edaf, Nueva era
  • Stokoe, P. (1987). Arte, salud y educación. Bunos Aires: Ed. Humanitas
  • Vishnivetz, B. (1994). Eutonía, educación del cuerpo hacia el ser. Barcelona: Paidós.