Formació Corporal i Comunicació II

Dades generals

Nom de l'assignatura Formació Corporal i Comunicació II
Tipus d'assignatura Obligatória
Impartició Quadrimestral
crèdits ECTS 2
Valor total en hores 60 Hores presencials lectives: 30
Altres hores presencials: -
Hores per treballs dirigits (no presencials): 15
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 15
Professor/a Raimon Àvila, Margarida Barbal, Luis García, Vika Kleiman, Ester Momblant, Mireia Mora
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Formació Corporal i Comunicació I.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

  • Transversals: CT1, CT2, CT4, CT6, CT13.
  • Generals: CG7, CG8, CG19, CG21, CG24, CG25, CG26.
  • Específiques: CE4, CE5, CE8.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

  • (4) Adquirir un ús del cos adequat a les exigències de l’instrument escollit.
  • (5) Aplicar de manera personalitzada a la interpretació totes les capacitats comunicatives adquirides.
  • (7) Adquirir coneixement i domini del cos i de la pròpia personalitat.
  • (8) Desenvolupar la capacitat d’expressió i comunicació mitjançant el ritme, el moviment corporal i la música.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Desenvolupar la propiocepció i consciència corporal.
  • Conèixer i experimentar recursos individuals i de grup per a la comunicació escènica.
  • Experimentar l’actitud corporal amb l’instrument i desenvolupar eines per a la seva millora.
  • Desenvolupar pràctiques psicofísiques saludables de suport a la pràctica musical professional.
  • Aprendre a deixar anar tensions musculars no necessàries.Reeducar els hàbits posturals, de moviment, coordinació i equilibri en activitats tant de l’àmbit quotidià com del musical o pedagògic.
  • Desenvolupar la capacitat d’atenció, intenció musical, moviment i coordinació corporal.
  • Adquirir un ús psicofísic saludable i adequat a les exigències de l’instrument escollit.
  • Adquirir consciencia i control constructiu del propi cos i ment a l’hora de tocar l’instrument musical, dirigir l’orquestra, cantar o parlar.
  • Assolir confiança i presència a l’escenari.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Consciència d’un mateix, auto percepció sensorial, relació amb el grup i amb l’instrument musical.
  • L’ intèrpret al escenari: gestió de la comunicació musical a traves del so, presència, escolta, actitud i emoció en escena i en situació docent.
  • Actitud corporal amb l’instrument i en context.
  • Economia d’esforç, fluïdesa, coordinació del moviment per a la creació sonora i musical amb l’instrument.
  • Exploració i relació creativa amb l’instrument.
  • Recursos per a fer front a l’estrès, la tensió i por escènica.
  • Utilització de pràctiques psicocorporals regulars en el procés individual com a suport de la pràctica professional de la música.
  • Metacognició i coneixement personal del professional de la música.
  • Coneixement bàsic del disseny corporal per funcionar amb la major eficàcia i naturalitat possible.
  • Organicitat i adaptació de la respiració integrada a l’acció.
  • Formacions instrumentals diverses: necessitats específiques.
  • Promoció de pràctiques i actituds saludables.

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

L’assignatura s’imparteix en dos tipus de sessions: col·lectives i d’aprofundiment amb atenció individualitzada.

Es planifiquen activitats diverses al llarg del període lectiu amb un marcat caràcter experiencial i per tant, presencial. Les dinàmiques de classe es basen en la pràctica i estan recolzades en els objectius i continguts esmenats. Es proposen activitats individuals, en parella i en grup, així com treballs escrits reflexius referits a aquests aspectes. Es dedicarà especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

Les activitats que es vagin preparant i realitzant a l’aula, seran avaluables i presents en la qualificació final. Aquesta part comptarà el 30 % de la qualificació.

Durant l’assignatura es treballaran especialment textos representatius de diversos períodes històrics, importants per a la història de la música i de la cultura. L’avaluació de la lectura i comprensió d’aquestes obres, realitzades al llarg del quadrimestre, suposarà un 35 % de la qualificació final.

Al final del quadrimestre hi haurà una prova escrita de recapitulació, que comptarà un 30 %.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Assistència i puntualitat Continuadament Molt important
L’actitud, la participació i la implicació en les propostes d’aula i les practiques Continuadament Molt important
L’evolució feta al llarg de les sessions Continuadament Molt important
El grau d’assoliment dels objectius Al finalitzar l'assignatura Important

 

Fonts d'informació bàsica

  • ALCÀNTARA, P. (1997). Indirect procedures, a Musician’s Guide to the Alexander Technique. New York: Oxford University Press.
  • ALEXANDER, G. (1989). La Eutonía, un camino hacia a experiencia total del cuerpo. Barcelona: Paidós.
  • ÀVILA, R. (2011). Moure i commoure. Consciència corporal per a actors, músics i ballarins. Barcelona: (Diputació) Institut del Teatre.
  • BROOKS, C. V.W. (2006). Conciencia sensorial. Barcelona: La Liebre de Marzo.
  • BRUNEL, H. (1998). Guia de relaxació per als qui no tenen temps. Barcelona: Pòrtic
  • CALAIS-GERMAIN, B. (2002). Anatomia para el movimiento. Volums I i II. Barcelona: La Liebre de Marzo.
  • CALAIS-GERMAIN, B. (2006). La respiración. El gesto respiratorio. Barcelona: La Liebre de Marzo
  • CONABLE, B. (2012). Lo que todo músico tiene que saber sobre el cuerpo. Barcelona: Laertes.
  • DIMON, T. (2010). Elementos del aprendizaje: Neo-Person.
  • FELDENKRAIS, M. (1991). La dificultad de ver lo obvio. Barcelona: Paidós.
  • FELDENKRAIS, M. (1995). El poder del yo. Barcelona: Paidós.
  • FROMM, E. (2006). El miedo a la libertad. Barcelona: Paidós.
  • GARCIA MARTINEZ, R. (2012). Optimiza tu actividad musical. La Técnica Alexander en la música: Impromptu.
  • GARCIA MARTINEZ, R. (2013). Técnica Alexander para músicos: La "zona de confort", salud y equilibrio en la música: Robinbook.
  • GELB, M. (1987). El cuerpo recobrado. Barcelona: Urano.
  • GREEN, B. i GALLWEY, T. (1986).The inner game of music: Doubleday.
  • HERRIGEL, E. (1991). Zen en el arte del tiro con arco. Buenos Aires: Kier.
  • KLEIN-VOGELBACH, S., LAHME, A. i SPIRGI-GANTERT, I. (2010). Interpretación musical y postura corporal: Akal Música.
  • LABAN, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós.
  • LODES, H. (1990). Aprender a respirar. Barcelona: Integral.
  • MAISEL, E. (1991). La técnica Alexander. Barcelona: Paidós.
  • MASUNAGA, S. (1989). Ejercicios de imagineria zen. Madrid: Edaf, Nueva era.
  • MORA, M. (2012). Canviar hàbits i prevenir trastorns musculoesquelètics. Introducció a la Tècnica Alexander aplicada a l’àmbit laboral. Barcelona: Oficina de Prevenció de Riscos Laborals.
  • STOKOE, P. (1987). Arte, salud y educación. Buenos. Aires: Humanitas.
  • SCHINCA, M. (2010). Expresión corporal. Técnica y expresión del movimiento. Madrid: Wolters Kluwer.
  • VISHNIVETZ, B. (1994). Eutonía, educación del cuerpo hacia el ser. Buenos.Aires: Paidós.