Didàctica general

Dades generals

Nom de l'assignatura Didàctica general
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició Anual
crèdits ECTS 6
Valor total en hores 180 Hores presencials lectives: 60
Altres hores presencials: 10
Hores per treballs dirigits (no presencials): 40
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 70
Professor/a Josep Lluís Zaragozà
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

S'ha de cursar abans o al mateix temps que les assignatures de la matèria Didàctica de l'educació musical.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  1. Comprendre els conceptes fonamentals que defineixen la didàctica com la disciplina pràctica de l’educació.
  2. Analitzar els components específics i les variables genèriques que caracteritzen la didàctica de la música atenent als contextos d’aplicació generalista i especialitzat.
  3. Conèixer i determinar els elements que configuren el procés de transposició didàctica.
  4. Contextualitzar, analitzar i comparar les teories  més rellevants que es vinculen a l’aprenentatge en general i a la música en particular.
  5. Comprendre, i aplicar els fonaments teòrics del paradigma constructivista  i sociocognitiu amb experiències didàctiques pràctiques dins de l’aula de música.
  6. Comprendre la transcendència i les conseqüències del coneixement implícit del professorat en el procés didàctic general al voltant de l’ensenyament – aprenentatge musical.
  7. Conèixer els fonaments i protocols de la pràctica reflexiva i assolir un coneixement aplicat en la línia dels seus postulats i objectius d’innovació pedagògica.
  8. Exemplificar processos de construcció del coneixement musical des dels diversos apropaments a l’aprenentatge de la música.
  9. Conèixer, comparar i aplicar les diverses metodologies didàctiques a l’abast a partir del tractament dels continguts i formats de treball.
  10. Comprendre i saber contextualitzar l’ús de les estratègies d’ensenyament, didàctiques i psicopedagògiques, diferenciant-les de les estratègies d’aprenentatge.
  11. Assolir una visió genèrica diferenciada dels currículums prescriptius de l’àmbit de l’educació musical obligatòria i especialitzada.
  12. Determinar perfils professionals i competències docents a partir dels contextos didàctics específics d’aplicació.
  13. Disenyar, analitzar  i aplicar en situació de rol a l’aula unitats o seqüències didàctiques de diversa tipologia de continguts musicals.
  14. Coneixer i vincular a la praxi les teories més significades al voltant de la motivació escolar.
  15. Assolir eines i estratègies pel tractament efectiu de la diversitat.
  16. Conceptualitzar l’avaluació com un procés d’ajut, reflexió i regulació del procés d’ensenyar i aprendre, més enllà de la certificació dels resultats de l’aprenentatge.
  17. Conèixer i saber utilitzar un ampli ventall de recursos TIC relacionats amb l’educació musical.
  18. Aportar reflexió i debat per a la construcció de perfils professionals competents en el camp de pedagogia musical que promoguin la difusió dels valors socials immanents a l’educació musical.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  1. Epistemologia didàctica: models i enfocaments al voltant de l’ensenyar i aprendre.
  2. Característiques específiques de la didàctica de la música en funció del camp d’aplicació i les seves implicacions: didàctica de la música en l’àmbit generalista i didàctica de la música especialitzada.
  3. La transposició didàctica: del saber sabut del docent fins el saber ensenyat de l’estudiant. Anàlisi de les variables i el seu pes en el procés.
  4. Les teories sobre l’aprenentatge, des de l’associacionisme conductista fins al sociocognitivisme i la seva vinculació a l’aprenentatge de la música.
  5. Aplicació dels postulats del paradigma constructivista en diverses situacions didàctiques mitjançant la proposta d’activitats de rol a classe i anàlisi reflexiu de les seqüències aplicades.
  6. Les teories implícites del professorat sobre l’ensenyament i l'aprenentatge. Mecanismes per emergir el coneixement implícit per arribar a les representacions explícites del coneixement didàctic.
  7. La pràctica reflexiva com a via d’innovació i millora de la praxi. De l’acció reacció fins a la reflexió abans, durant i després de la praxi. La didàctica metacognitiva.
  8. Els processos inductius i deductius de la construcció significativa del coneixement musical des de perspectives diverses d’accés: coneixement musical perceptiu, interpretatiu, creatiu, musicològic i axiològic. Des del coneixement declaratiu de la música, passant pel coneixement procedimental, estratègic, fins arribar al coneixement competencial vinculat a la quotidianitat. Transferència i generalització de l’aprenentatge musical.
  9. La metodologia didàctica com l’eina bàsica del docent per prendre consciència del què i com s’ensenya i aprèn. De la recepció al descobriment. Formats de treball a l’aula: individual, petits grups cooperatius, gran grup. Aprenentatge per projectes, centre d’interès, sèries sonores i ABP.
  10. Les estratègies d’ensenyament didàctiques i psicopedagògiques; i les estratègies d’aprenentatge. Conceptualització i praxi.
  11. Anàlisi genèric dels trets característics dels currículums obligatoris a l’educació obligatòria. Comprensió i debat dels objectius i competències de l’educació musical obligatòria. Què ha de saber i saber fer de música la població general que cursa estudis obligatoris? Com s’ensenya i aprèn música en un context obligatori? La música des de la vesant autotèlica i des de la instrumental.
  12. Construcció d’un perfil  de competències didàctiques a partir dels àmbits d’actuació docent tenint present  la demanda dels contextos educatius concrets i els condicionants d’organització curricular.
  13. Disseny d’unitats i seqüències didàctiques, i aplicació en situació de rol a l’aula. Reflexió i debat sobre la praxi.
  14. Les teories de la motivació més rellevants vinculades i contextualitzades a l’educació musical. Motivació per fites d’aprenentatge, teories d’atribució causal i locus de control, teoria del flux.
  15. Orientació i tractament de la diversitat a l’aula en l’àmbit actitudinal i aptitudinal.
  16. L'avaluació com a eina de regulació del procés d’ensenyar i aprendre. L’avaluació inicial diagnòstica, la contínua formativa, i la final sumativa. La coavaluació i l’autoavaluació docent.
  17. El recursos didàctics i les noves tecnologies aplicades a l’ensenyament i aprenentatge de la música.
  18. Vinculació del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’assignatura al usos socials i professionals de la música des d’una perspectiva professional ètica i compromesa en els valors socials que aporta l’educació musical.

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

L’activitat lectiva es fonamentarà en l’aprenentatge teòrico-pràctic. El mètode expositiu del continguts epistemològics de l’assignatura es combinarà amb activitats pràctiques d’exemplificació i aplicació dels mateixos continguts. L’aprenentatge per recepció activa i per descobriment guiat permetrà treballar amb diversos formats: grup classe, grups cooperatius i aprenentatge individual.  En l’àmbit no presencial els estudiants han d’aprendre i vincular a la praxi els conceptes centrals de l’assignatura a partir de la documentació facilitada i la bibliografia de referència, realitzar les tasques encarregades de disseny d’activitats i recerca d’informació rellevant.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

Inici del curs: Planificació i organització del treball. Informacions al voltant dels continguts, les activitats  i els criteris d’avaluació. Aprenentatge en relació a l’epistemologia de l’assignatura a partir de documentació i bibliografia. Planificació i assignació dels treballs i de les proves específiques d’avaluació continuada.

Durant el curs: activitats teòrico-pràctiques. Presentació, defensa i aplicació de treballs i activitats. Exposició i anàlisi de continguts epistemològics.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

S’aplicarà el criteri d’avaluació continuada formativa amb registres d’avaluació puntuals tenint present:

  • El disseny  i presentació d’activitats,  defensa de treballs i aplicació seqüències didàctiques
  • La participació i les competències demostrades in situ durant el procés d’interacció didàctica
  • Controls escrits puntuals
  • Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Avaluació inicial. Prova escrita de coneixements previs sobre l’assignatura Inici de curs 0%
Participació activa i competències demostrades in situ durant l'activitat lectiva Avaluació continuada formativa 20%
Resolució de tasques, presentació de treballs i disseny i aplicació d'una seqüència didàctica A principi de curs s’assignaran per sorteig el moment de la defensa i aplicació de la seqüència didàctica i  la presentació de treballs  50%
Examen Finals de març o principis d'abril 30%

 

Informació rellevant sobre les característiques i funcionament de l'assignatura

  • Accés a la carpeta de DIDÀCTICA GENERAL (usuari carpeta compartida al DROPBOX) per descarregar documents de text, presentacions, fitxers d’àudio i vídeo, enllaços, etc.
  • Comunicació estudiant – docent a través del correu electrònic.
  • Inici de la classe 16h 5’.
  • Llevat de qüestions de força major en què hi hagi motius justificats, la puntualitat a l’hora de començar és un valor rellevant per la dinàmica de la classe. Els retards sistemàtics (arribat puntualment tard a classe) està penalitzat en els apartat de l’avaluació apartat del 20%.
  • Per qüestions de pura cortesia, en cas de no poder assistir a classe, es pot comunicar via mail al professor.
  • Les tasques de cada sessió es penjaran en la carpeta corresponent al Dropbox.
  • Les tasques s’han de lliurar per correu electrònic com a molt tard a les 23 hores de diumenge de la setmana en curs (es disposa de quatre dies entre la presentació de la tasca, dimecres, i el seu lliurament, diumenge). No s’admetran tasques endarrerides.
  • Abans de la sessió de la setmana, es penjarà en la carpeta corresponent del dropbox l’actualització de l’avaluació de les tasques amb una nota numèrica.
  • L’activitat del Principi musical i el disseny de la Seqüència didàctica (tàndem) s’han de lliurar per mail dos dies abans de la seva aplicació (dilluns).
  • Les Seqüències Didàctiques es dissenyaran i aplicaran en format tàndem (dos estudiants) i en situació de role playing. Es farà un sorteig del tema de la seqüència dels tàndems així com de la data d’aplicació. Els tàndems es decidiran per iniciativa dels mateixos estudiants i s’establiran abans de les vacances de Nadal.
  • El Principi Musical s’iniciarà a partir de la quarta sessió. Es farà un llistat de les dates d’aplicació. Durant la segona sessió es farà una exemplificació didàctica del principi. Es disposarà d’un màxim de 15 minuts per aplicar-lo en situació de role playing. Cada sessió es faran dues aplicacions.

Fonts d'informació

Bibliografia bàsica

  • BALL, Philip. (2010) El instinto musical. Escuchar, pensar y vivir la música. Madrid. Turner Publicaciones SL. 2010
  • COLL, C., (Coordinador) (2010) Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la educación secundària. Editorial Graó. Barcelona
  • POZO, J. I. i COL. (2006) Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje. Editorial Graó. Barcelona
  • WILLIGHAM, D.(2009). Per què els nens no els agrada anar a l’escola. Editorial Graó.Barcelona
  • ZARAGOZÀ, J. LL. (2009) Didáctica de la música en la educación secundaria. Competencias docentes y aprendizaje. Editorial Graó. Barcelona.

Bibliografia complementària

  • AGUILAR, M.C. (2002) Aprender a escuchar música. Madrid. A. Machado Libros.
  • ALBALADEJO, M. (2007): La comunicació més enllà de les paraules. Què comuniquem quan creiem que no comuniquem. Barcelona. Graó.
  • ALONSO TAPIA, J. (1998): Motivación y aprendizaje en el aula. Cómo enseñar a pensar. Madrid. Santillana.
  • BURÓN, J. (1994): Motivación y aprendizaje. Bilbao. Mensajero
  • BURÓN, J. (1996) Enseñar a aprender. Introducción a la metacognición. Bilbao. Mensajero
  • DÍAZ. M. Y GIRÁLDEZ, (cord.) (2007) Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical. Barcelona. Graó.
  • CANO, E. (2005): Cómo mejorar las competencias docentes. Guía para la autoevaluación y el desarrollo de las
  • competencias del profesorado. Barcelona. Graó.
  • HARGREAVES, D.(1998) Música y desarrollo psicológico. Barcelona. Graó.
  • LACÁRCEL. J. (1995) Psicología de la música y la educación musical. Madrid. Visor.
  • PALACIOS, F. (2002) Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria. Fundación Orquesta Filarmònica de Gran Canaria.
  • PUJOL, M.A. (1995) L’avaluació de l’àrea de música. Barcelona. Eumo.

Fons d’informació en xarxa

  • Portal del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. XTEC