Didàctica del llenguatge i l'expressió musical II

Dades generals

Nom de l'assignatura Didàctica del llenguatge i l'expressió musical II
Tipus d'assignatura Optativa
Impartició Anual
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120h Hores presencials lectives: 22,5
Altres hores presencials: 22,5
Hores per treballs dirigits (no presencials): 35
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 40
Professor/a Ruben Bes Rams
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Prerequisits:

Haver cursat Didàctica del Llenguatge i l’Expressió musical I.

Orientacions prèvies per cursar l’assignatura:

No hi han orientacions prèvies.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

   
CG7 Demostrar capacitat per a interactuar musicalment en diferents tipus de projectes musicals participatius.
CG11 Estar familiaritzat amb un repertori ampli i actualitzat, centrat en la seva especialitat però obert a altres tradicions. Reconèixer els trets estilístics que caracteritzen a aquest repertori i poder descriure’ls de forma clara i completa.
CG13 Conèixer els fonaments i l’estructura del llenguatge musical i saber aplicar-los en la pràctica interpretativa, creativa, d’investigació o pedagògica.
CG17 Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo.
CG18 Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un ús adequat del vocabulari tècnic i general.
CG19 Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells.
CG22 Disposar de recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o adaptar peces musicals així com improvisar en diferents contextos a partir del coneixement d’estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges diversos.
CG24 Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional.
CG26 Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar.
CG27 Conèixer i aplicar la legislació relativa al seu àmbit professional.
   
CT1 Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora.
CT2 Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.
CT3 Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza.
CT4 Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació.
CT6 Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal.
CT7 Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.
CT8 Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments.
CT9 Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos.
CT10 Liderar i gestionar grups de treball.
CT11 Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat.
CT13 Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.
CT14 Dominar la metodologia d’investigació en la generació de projectes, idees i solucions viables.
CT15 Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i  l’esperit emprenedor en l’exercici professional.
CT16 Utilitzar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat cap el patrimoni cultural i medioambiental.
CT17 Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits  i la seva capacitat de generar valors significatius.
   
PE1 Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena.
PE2 Elaborar, seleccionar, aplicar i avaluar activitats, materials i recursos d’ensenyament/aprenentatge musicals en funció de les demandes de cada context educatiu, essent versàtil en el domini dels instruments i altres recursos musicals i aplicant de forma funcional les noves tecnologies.
PE3 Conèixer els elements constitutius de la música mostrant un alt domini en percepció auditiva, lectura, anàlisis, escriptura, improvisació i creació musical, i ser capaç d’interrelacionar tot això per a aplicar-ho i utilitzar-ho adequadament en el desenvolupament de la pròpia activitat.
PE4 Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical.
PE5 Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical orientada a la comunitat.
PE6 Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat.
PE7 Saber aprofitar les oportunitats de formació i especialització que cada lloc de treball ofereix, incorporant-les al desenvolupament del propi perfil professional.
PE8 Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva.
PE9 Dissenyar i portar a terme processos sistemàtics d’avaluació educativa sobre alumnes, professors, programes i institucions i basar en els seus resultats la planificació de la millora educativa.
PE10 Dissenyar, realitzar i avaluar una investigació en educació musical, tant de forma individual com formant part activa d’equips d’investigació.
PE11 Conèixer els fonaments d’acústica musical, organologia i les seves aplicacions a la pràctica musical.

 

Objectius de l'aprenentatge

  • Formular objectius d’ensenyament-aprenentatge que siguin realitzables, precisos, contextualitzats i avaluables, partint de les finalitats establertes i de les característiques dels participants.
  • Contextualitzar els continguts de les sessions lectives i de les activitats d’ensenyament-aprenentatge presentades, a partir dels objectius definits, els recursos disponibles i les característiques del grup-classe.
  • Crear mecanismes per a l’execució sistemàtica de processos didàctics davant de situacions d’aprenentatge conegudes.
  • Assolir i mostrar una motivació pròpia enfront el fet pedagògic, que ajudi a crear una actitud positiva en la tasca docent i que permeti al professor encomanar-la i comunicar-se de forma empàtica.
  • Assolir una actitud d’autoavaluació constant de l’actuació docent, del procés de treball generat, així com del grau de consecució dels objectius previstos.
  • Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
  • Relacionar les activitats musicals realitzades i les seves finalitats amb les característiques socials i culturals dels alumnes, dels seus interessos i del context en el que es duen a terme.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Els mètodes o estils d’ensenyament: els mètodes analític, inductiu o mixt. Els estils d’ensenyament no directius: lliure exploració, descobriment guiat i resolució de problemes. Els estils d’ensenyament directius: mètode mixt i d’assignació de tasques.
  • Desenvolupament de les capacitats rítmico-motrius, vocals i melòdiques, de reconeixement auditiu i harmòniques, i de les capacitats creativa i expressiva en diferents edats i etapes de la formació.
  • Objectius, continguts i materials i recursos didàctics per als diferents blocs temàtics i etapes.
  • La seqüenciació d’objectius i continguts per a diferents edats, etapes i nivells de desenvolupament de la formació.
  • La creativitat: exploració, improvisació, composició i la seva didàctica.
  • La formació de l’oïda musical. La seva importància i procés. Recursos i estratègies per al seu treball.
  • L’adquisició dels sentits rítmic-mètric, melòdic-tonal i harmònic. L’atonalitat. Recursos i estratègies.
  • La lecto-escriptura musical i la seva didàctica.
  • L’audició musical. Plantejaments i utilitats. La seva didàctica.
  • La teoria de la música i la seva didàctica.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Classe d’impartició col·lectiva. Durant el primer quadrimestre seran sessions lectives dedicades sobretot a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions d’ensenyament-aprenentatge de tots aquells àmbits de l’educació musical que es poden entendre presents a la formació bàsica, com ara els sentits del ritme, melòdic i harmònic, la percepció auditiva, la motricitat, l’ús d’instruments d’aula i l’audició musical activa.

El treball i el desenvolupament de cada una d’aquestes capacitats i habilitats es tractarà específicament tant per a nens i joves com per adults, posant èmfasi en les diferències que afectin al seu desenvolupament cognitiu i les capacitats d’aprenentatge de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Durant el segon quadrimestre es realitzaran les sessions a l’Escola Poblenou de Barcelona, en el marc del Projecte Tàndem, on els estudiants posaran en pràctica, per parelles, el disseny d’una unitat didàctica prèviament realitzada amb alumnes de l’escola de cicle mitjà. La resta de la classe realitzarà una observació participativa, i la última mitja hora de cada sessió es realitzarà una reunió per avaluar l’acció duta a terme. El disseny d’aquesta unitat didàctica es realitzarà a l’assignatura de disseny, desenvolupament i innovació curricular.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L’avaluació de l’estudiant tindrà lloc amb els elements següents:

  • Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant, i de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.
  • Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, en la que es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració el desenvolupament i realització de supòsits pràctics a classe en format de pràctica didàctica en el marc del projecte tàndem (30%), així com l’assistència i participació a les classes (35%).
  • Una avaluació sumativa durant el semestre s’aniran demanant una sèrie de treballs individuals (20%) i treballs en grup (15%) els quals es podran iniciar a classe i s’hauran de continuar treballant fora de classe. El format dels treballs serà teòric-pràctic, i contindrà una part reflexiva en la que a partir de reflexions pròpies i/o recerques bibliogràfiques se sustentin algunes idees didàctiques que es desenvoluparan en la segona part del treball, a través de seqüències didàctiques de les que s’explicitaran el context, els objectius i els continguts a treballar, la participació de professor i alumnes, així com el desenvolupament de les sessions lectives, i que contindrà també els materials escollits o elaborats per a la seva realització. La temàtica i extensió d’aquests treballs, així com el calendari de presentació dels esborranys de les diverses parts, s’acordarà a l’inici de curs amb el professor.

La puntuació final serà el resultat del procés continu d’aprenentatge, i inclourà els resultats dels tres processos d’avaluació explicats i els percentatges que, a títol orientatiu, es donen. Aquesta avaluació es realitzarà de forma conjunta a classe amb la participació del grup, a través del desplegament de processos d’hetero i coavaluació. El professor assumeix, tanmateix, la responsabilitat darrera d’establir les qualificacions corresponents.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Avaluació inicial Sessions 1 i 2 Orientatiu
Assistència i participació Setmanes 1 - 30 35%
Treballs en grup Setmanes 3 - 30 15%
Treballs individuals Setmanes 7 - 15 20%
Pràctica didàctica Setmanes 16 - 30 30%

 

Fonts d'informació bàsica

Bibliografia bàsica

  • JAQUES-DALCROZE, E. (1965): Le rythme, la musique et l’education. Lausanne: Foeüsch.
  • ESKELIN, G. (1994): Mentiras que me contaba mi profesor de música. Cornellà de Llobregat: Idea books.
  • GOODKING, D. (2004): Now’s the time. Teaching jazz to all ages. San Francisco, California: Pentatonic Press.
  • GORDON, E. E. (2003): A music learning theory for newborn and young children. Chicago: Gia Publications Inc.
  • MARTENOT, M.: Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.
  • SCHAFFER, M. (1975): El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
  • SUZUKI, S. (1983): Nurtured by love. New York: Exposition press.
  • SUZUKI, S. (1969): Ability development from age zero. Miami (Florida): Warner Bros Publications Inc.
  • WILLEMS, E. (2001): El oído musical. Paidós educador.
  • WILLEMS, E. (1994): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos estudio.
  • WILLEMS, E. (1976): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.

Bibliografia complementària

  • AGUILAR, M. C. (2002): Aprender a escuchar música. Madrid: Antonio Machado libros.
  • AGUIRRE, P. i  altres (2003): La música en la escuela: La audición. Barcelona: Graó.
  • AGUIRRE, O. i DE MENA, A.: Educación musical. Manual para el profesorado. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • AKOSCHY, J.: La audición sonora y musical en la educación infantil. Revista Eufonía (juliol 1996). Barcelona.
  • BACHMANN, M. L. (1998): La rítmica Jaques-Dalcroze. Madrid: Pirámide
  • BADIA, M. i VIDAL, A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola editors.
  • BARBACCI, R. (1965): Educación de la memoria musical. Buenos Aires: Ricordi.
  • BARCELÓ, B. (2003): La gènesi de la intel·ligencia musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.
  • BENET, R. (1999): Forma y diseño. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENET, R. (2001): Investigando los estilos musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENET, R. (2001): Los instrumentos de la orquesta. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENWARD, B. i CARR, M. A. (1991): Sightsinging Complete. Dubuque, Iowa (EUA): Wm. C. Brown Publishers.
  • BERNAL, J. i CALVO, M. L.: Didáctica de la música. La expresión musical en la educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • BIGET, A. (1998): Une pratique de la pédagogie de groupe dans l’enseignement instrumental. Paris: Cité de la musique.
  • BRAVO BERROCAL, R.: Aptitud y correlación entre rendimientos académicos y motores en niños y niñas de once años de edad. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • BUSTARRET, A. H. (1982). L’oreille tendre pour une premiére education auditive. Paris: Editions ouvriéres.
  • BUSTOS, I., coord. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Barcelona: ICCE.
  • CONDEM, J. L. i VICIANA, V.: Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • COPLAND, A. (1952): Music and imagination. Cambridge, MA: Harvard U. Press.
  • COPLAND, A. (1939): Cómo escuchar la música. México D.F.: Fondo de cultura económica.
  • CRAMER, E. i REGNARD, F. (2003): Aprendre et enseigner la musique: représentations croisées. Paris: L’harmattan.
  • CRIPPS, C. (2001): La música popular en el siglo XX. Tres Cantos (Madrid): Akal
  • CROUSIER, C. (2001): Le musicien et le groupe. Le point de vue d’un professeur de clarinette. Paris: Cité de la musique.
  • CULIOLI, C. (1993): Objectif musique. Paris: ed. IPMC.
  • DELALANDE, F. (1995): La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • DESPINS, J. P. (1986): La música y el cerebro. Barcelona: Editorial Gedisa.
  • DEWEY, J. (1938): Experience and education. NY: Collier Books, Macmillan publishing Co.
  • EDLUND, L. (1981): Modus novus. Estocolm: Nordiska musikforlag.
  • ESPEJO AUBERO, A. i A. (2002): Juegos musicales en la escuela. Madrid: CCS.
  • FRAISSE, P. (1974): Psicología del ritmo. Madrid: Ediciones Morata.
  • FRANÇOIS, J. C. (2000): L’avenir de l’enseignement specialisé de la musique. Actes des Journées d’études d’avril 2000. Lyon: CEFEDEM Rhone-Alpes Editeur.
  • FREGA, A. L. (1975): Audioperceptiva. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • FUENTES, P. y CERVERA, J. (1989): Pedagogía y Didáctica para músicos. Valencia: Editorial Piles.
  • GARAIGORDOBIL, M. (1988): Juego y desarrollo infantil. Madrid: Seco Olea.
  • GOODKING, D. (1999): ¿Nos hace la música más inteligentes? Revista Orff-España (vol. 1). Madrid.
  • GOODKING, D. (2002): Play, sing & Dance. Mainz: Schott.
  • HARGREAVES, D. J. (1998): Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
  • HEGYI, E. (1999): Método Kodály de solfeo (I i II). Madrid: Pirámide.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V. (1964): La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V. (1977): Fundamentos, materiales y tècnicas de la educación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V., edit. (1993): La educación musical frente al futuro. Buenos Aires: Editorial Guadalupe
  • HEMSY DE GAINZA, V. (1983): La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HERNANDEZ MORENO, A. (1992): Música para niños. Madrid: Siglo XXI de España editores.
  • HOWARD, J. (2000): Aprendiendo a componer. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • JOFRE, J. (2003): El lenguaje musical. Claves para comprender y utilizar la ortografía y la gramàtica de la música. Madrid: Ediciones Robinbook.
  • JOUBERT, C. H. (2003): Manuel de composition et d’improvisation musicales. Cent recettes faciles (et délicieuses) à l’attention des élèves gourmands (dès leur première année d’étude) et des professeurs curieux. Bourg-la Reine: Éditions Aug. Zurfluh.
  • JOUBERT, C. H. (1988): Métier: musique! Quel enseignement musical pour demain? Paris: Institut de pédagogie musicale et choreographie.
  • KEETMAN, G. (1970): Elementaria. First acquaintance with Orff-Schulwerk. London: Schott.
  • KÜHN, C. (1989): La formación musical del oído. Barcelona: Labor.
  • LACÁRCEL, J. (1995): Psicología del niño y educación musical. Madrid: Visor.
  • LAGO CASTRO, P. (1987): Lo que sea sonará. Madrid: Universidad Nacional De Educación a Distancia.
  • LANGEVELD, J. (1989): Escuchar y mirar. Teoría de la música. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • LLONGUERES, J. (2002): El ritme en l’educació general de l’infantesa. Barcelona: Institut Joan Llongueres/Dinsic.
  • LLORCA, M. i VEGA, A.: Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • LORENZ, T. (2001): Juegos de manos: 66 juegos rítmicos para manos y dedos: variaciones para niños y adultos. Madrid: Akal. Didáctica de la música.
  • MALAGARRIGA, T. i VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil. Barcelona: Ediciones CEAC.
  • MALAGARRIGA, T. (2002): Dites i cançons instrumentades per als més petits. Berga: Amalgama edicions.
  • MANEVEAU, G. (1993): Música y educación. Madrid: Libros de Música Rialp.
  • MARK, M. L. (1986): Contemporary music educations. 2nd ed. NY: Schirmer.
  • MORENO MURCIA, J. A.: Aprendizaje a través del juego. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • MOYLES, J. R. (1989): El juego en la educación infantil y primaria. Madrid: Ediciones Morata.
  • NORMAN, D. A. (1995): El aprendizaje y la memoria. Madrid: Alianza Editorial (Psicología).
  • ORDOG, L. (2000): La educación musical según el sistema Kodály. Valencia: Rivera editores.
  • PALACIOS, F. (1997): Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria: Fundación Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.
  • PALACIOS, F. (1997): Las puertas de la música. La música como proceso humano. Salamanca: Amarú Ediciones, Colección “Música: Arte y proceso”.
  • PALACIOS, F. (1994). La audición musical. Punto clave de la formación artística. Aula de innovación educativa (núm. 24).
  • PASCUAL MEJÍA, P. (2002): Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
  • PAYNTER, J. (1999): Sonido y estructura. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • PELEGRÍN, A. (1984): Cada cual atienda a su juego. Madrid: Editorial Cincel.
  • PIAGET, J. (2000): La formación del símbolo en el niño. México D.F.: Fondo de cultura económica.
  • RAINBOW, B. (1967): Land without music. London: Novello.
  • READ, H. (1958): Education through art. London: Faber and Faber.
  • REGNER, H., coord., (1982): Music for children : based on Carl Orff-Gunild Keetman Musik für kinder (3 volums). Mainz: Schott
  • REIMER, B. (1970): A philosophy of music education. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall.
  • RUÍZ PALMERO, J.: Temas de didáctica y organización escolar. Archidona (Málaga): Aljibe ediciones
  • SANJOSÉ, V. (1997): Didáctica de la expresión musical para maestros. Valencia: Piles
  • SCHNEIDER, C. (2000): L’enseignement de la culture musicale dans les conservatoires. Paris: Cité de la musique.
  • SCHÖN, D. A.: La formación de profesionales reflexivos. Madrid: Paidos.
  • SIANKOPE, J. i VILLA, O. (2004): Música y interculturalidad. Madrid: Catarata.
  • SMALL, C. (1989): Música, Sociedad, Educación. Madrid: Alianza editorial.
  • STEEN, A. (1992): Exploring Orff. A teacher’s Guide. Mainz: Schott.
  • SWANWICK, K. (1981): A basis for music education. Windsor, Berks: NFER-Nelson Publishing Co.
  • SWANWICK, K. (1994): Musical knowledge: Intuition, analysis and music education. NY: Routledge.
  • SWANWICK, K. (2000): Música, pensamiento y educación. Madrid: Ediciones Morata
  • TORRANCE, E. P. i MYERS, R. E. (1970): Creative learning and teaching. Nova York: Dodd, Mead and Co.
  • TRIAS, N., PEREZ, S. i FILELLA, L. (2002): Jocs de música i expressió corporal. Barcelona: Parramon.
  • TUTT, D. (2001): Primeros ejercicios musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • VIGOTSKY, L. S. (1986): La imaginación y el arte en la infancia. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • VILA, F. (2002): Música per a infants. Instrumental Orff. Barcelona: Dinsic.
  • VILAR, J. M. (1994): Recursos per aprendre a escoltar música. Barcelona: Edicions Rosa Sensat, col·lecció dossier, núm. 48.
  • WEIKART, P. S. (1990): Movement in steady beat: activities for children: ages 3-7. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press, cop.
  • WEIKART, P. S. (1987): Round the circle: key experiences in movement for children. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press.
  • WEISBIER, E. (1989): Provocar la creatividad. Barcelona: Editorial Hacer.
  • WILLIS, P. i PETER, M. (1995): Música para todos. Desarrollo de la música en el currículo de alumnos con necesidades educativas especiales. Tres Cantos (Madrid): Akal
  • WINTERS, G. (1986): Listen, compose, perform. Harlow, Essex (Anglaterra): Longman Group UK Limited.
  • YOUNG, S. (2003): Music with the under-fours. RoutledgeFalmer.
  • ZEITLIN, S. i TAETZSCH, L. (1992): Juegos y actividades preescolares. Barcelona: Ediciones CEAC.