Didàctica del llenguatge i l'expressió musical I

Dades generals

Nom de l'assignatura Didàctica del llenguatge i l'expressió musical I
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r semestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 5
Hores per treballs dirigits (no presencials): 30
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 40
Professor/a Ignasi Gómez Margarit
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Prerequisits:

No hi ha prerequisits.

Orientacions prèvies:

No hi ha orientacions prèvies.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

   
CT1 Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora.
CT2  Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament.
CT3 Solucionar problemes i prendre decisions que responguin als objectius del treball que es realitza. 
CT6  Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal.
CT7 Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.
CT8 Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments. 
CT9 Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos. 
CT10 Liderar i gestionar grups de treball.
CT11 Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat.
CT13 Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. 
CT15 Treballar de forma autònoma i valorar la importància de la iniciativa i l’esperit emprenedor en l’exercici professional.
CT16 Utilitzar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat cap el patrimoni cultural i medioambiental. 
CT17 Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits i la seva capacitat de generar valors significatius. 
   
CG7 Demostrar capacitat per a interactuar musicalment en diferents tipus de projectes musicals participatius.
CG11 Estar familiaritzat amb un repertori ampli i actualitzat, centrat en la seva especialitat però obert a altres tradicions. Reconèixer els trets estilístics que caracteritzen a aquest repertori i poder descriure’ls de forma clara i completa.
CG13 Conèixer els fonaments i l’estructura del llenguatge musical i saber aplicar-los en la pràctica interpretativa, creativa, d’investigació o pedagògica.
CG17 Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo.
CG18 Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un ús adequat del vocabulari tècnic i general.
CG19 Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells.
CG22 Disposar de recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o adaptar peces musicals així com improvisar en diferents contextos a partir del coneixement d’estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges diversos.
CG24 Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional.
CG26 Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar.
CG27 Conèixer i aplicar la legislació relativa al seu àmbit professional.
   
PE1 Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena.
PE2 Elaborar, seleccionar, aplicar i avaluar activitats, materials i recursos d’ensenyament/aprenentatge musicals en funció de les demandes de cada context educatiu, essent versàtil en el domini dels instruments i altres recursos musicals i aplicant de forma funcional les noves tecnologies.
PE3 Conèixer els elements constitutius de la música mostrant un alt domini en percepció auditiva, lectura, anàlisis, escriptura, improvisació i creació musical, i ser capaç d’interrelacionar tot això per a aplicar-ho i utilitzar-ho adequadament en el desenvolupament de la pròpia activitat.
PE4 Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical.
PE5 Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical orientada a la comunitat.
PE6 Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat.
PE7 Saber aprofitar les oportunitats de formació i especialització que cada lloc de treball ofereix, incorporant-les al desenvolupament del propi perfil professional.
PE8 Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva.
PE9 Dissenyar i portar a terme processos sistemàtics d’avaluació educativa sobre alumnes, professors, programes i institucions i basar en els seus resultats la planificació de la millora educativa.
PE10 Dissenyar, realitzar i avaluar una investigació en educació musical, tant de forma individual com formant part activa d’equips d’investigació.
PE11 Conèixer els fonaments d’acústica musical, organologia i les seves aplicacions a la pràctica musical.

Objectius de l'aprenentatge

  • Conèixer i explicar els conceptes bàsics de la didàctica de la música
  • Conèixer i explicar els fonaments didàctics aplicables a l’ensenyament-aprenentatge del llenguatge musical
  • Saber crear, desenvolupar i avaluar situacions educatives intencionades i sistemàtiques, que resultin motivadores per a alumnes de formació musical primerenca i/o de nivell bàisc, i que els condueixin a aprenentatges significatius
  • Seleccionar i crear materials i recursos  que resultin adequats per a la realització de les activitats d’ensenyament-aprenentage prèviament dissenyades
  • Mostrar un criteri crític fonamentat que permeti analitzar, avaluar i millorar diverses situacions d’ensenyament-aprenentatge

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Definició i concepció de la didàctica. Els processos d’ensenyament i aprenentatge. La construcció del coneixement didàctic. Investigació didàctica aplicada a les escoles de música.
  • L’educació musical activa i les principals metodologies històriques i actuals. El llenguatge musical. L’expressió vocal i el cant. L’expressió corporal. L’audició musical. El desenvolupament del propi sentit musical. 
  • Didàctiques aplicades: La cançó. L’audició. El moviment. El sentit tonal. El sentit rítmic. Pre-lectura i escriptura musicals. Els instruments Orff i els instruments de percussió. 
  • Seqüències didàctiques i unitats didàctiques.
  • El desenvolupament de l’atenció així com de les capacitats d’observació i de percepció, del pensament i la formació de conceptes, del desenvolupament psicomotriu i les habilitats pràctiques, de les habilitats de memorització i reproducció d’idees musicals. 
  • Desenvolupar un repertori de cançons, peces musicals i audicions ampli, divers i susceptible de ser emprat en qualsevol moment.
  • Disseny i aplicació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge sistemàtiques. Selecció i creació de materials i recursos adequats per a aquestes activitats. 
  • Anàlisi, avaluació i millora de situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Activitats d'aprenentatge i organització general de l'assignatura

Classe d’impartició col·lectiva. Sessions lectives dedicades sobretot a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions d’ensenyament-aprenentatge de tots aquells àmbits de l’educació musical que es poden entendre presents a la formació bàsica i al desenvolupament del propi llenguatge musical. Diverses vegades al llarg del curs i de forma regular els estudiants prendran la responsabilitat d'organitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge a classe, derivades de seqüències didàctiques preparades a l'efecte.

En general, es pararà especial atenció als recursos i estratègies adequats per a l’educació musical en edats primerenques, i per a les etapes de la formació musical bàsica, tan de nens com d’adults.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L’avaluació de l’estudiant tindrà lloc amb els elements següents:

  • Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant, i de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.
  • Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, en la que es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració el desenvolupament i realització de supòsits pràctics a classe (25%), la presentació de tres recensions de llibres llegits (18%), la realització de les tasques setmanals derivades del treball d’aula (17%), així com l’assistència i participació a les classes (15%). 
  • Una avaluació sumativa al final del semestre que es realitzarà a partir de la presentació de:

Un treball escrit en el que es desenvoluparà un tema (25%) a escollir, i que contindrà una part de recerca, assaig i/o reflexió teòrica així com seqüències didàctiques diverses en les que s’explicitaran el context, els objectius i els continguts a treballar, la participació de professor i alumnes, així com el desenvolupament de les sessions lectives. Contindrà també els materials escollits o elaborats per a la seva realització. La temàtica i extensió d’aquest treball, així com el calendari de presentació dels esborranys de les diverses parts, s’acordarà a l’inici amb el professor.

La puntuació final serà el resultat del procés continu d’aprenentatge, i inclourà els resultats dels tres processos d’avaluació explicats i els percentatges que, a títol orientatiu, es donen. Aquesta avaluació es realitzarà de forma conjunta a classe amb la participació del grup. El professor assumeix, tanmateix, la responsabilitat darrera d’atorgar les qualificacions corresponents.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Avaluació inicial Sessions 1 i 2 Orientatiu
Assistència i participació Continuat 15%
Recensions 1, 2 i 3 Continuat 18%
Pràctiques didàctiques aplicades Continuat 25%
Treball d'aprofundiment Final 25%

 

Fonts d'informació bàsica

Bibliografia bàsica

  • AGUILAR, M. C. (2002): Aprender a escuchar música. Madrid: Antonio Machado libros.
  • BIGET, A. (1998): Une pratique de la pédagogie de groupe dans l’enseignement instrumental. Paris: Cité de la musique.
  • GORDON, E. E. (2003): A music learning theory for newborn and young children. Chicago: Gia Publications Inc.
  • HARGREAVES, D. J. (1998): Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V., edit. (1993): La educación musical frente al futuro. Buenos Aires: Editorial Guadalupe
  • PAYNTER, J. (1999): Sonido y estructura. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • SCHAFFER, M. (1975): El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
  • SCHÖN, D. A.: La formación de profesionales reflexivos. Madrid: Paidos.
  • SMALL, C. (1989): Música, Sociedad, Educación. Madrid: Alianza editorial.
  • SWANWICK, K. (2000): Música, pensamiento y educación. Madrid: Ediciones Morata

Bibliografia complementària

  • AGUIRRE, P. i  altres (2003): La música en la escuela: La audición. Barcelona: Graó.
  • AGUIRRE, O. i DE MENA, A.: Educación musical. Manual para el profesorado. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • AKOSCHY, J.: La audición sonora y musical en la educación infantil. Revista Eufonía (juliol 1996). Barcelona.
  • BACHMANN, M. L. (1998): La rítmica Jaques-Dalcroze. Madrid: Pirámide
  • BADIA, M. i VIDAL, A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola editors.
  • BARBACCI, R. (1965): Educación de la memoria musical. Buenos Aires: Ricordi.
  • BARCELÓ, B. (2003): La gènesi de la intel·ligencia musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.
  • BENET, R. (1999): Forma y diseño. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENET, R. (2001): Investigando los estilos musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENET, R. (2001): Los instrumentos de la orquesta. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • BENWARD, B. i CARR, M. A. (1991): Sightsinging Complete. Dubuque, Iowa (EUA): Wm. C. Brown Publishers.
  • BERNAL, J. i CALVO, M. L.: Didáctica de la música. La expresión musical en la educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • BRAVO BERROCAL, R.: Aptitud y correlación entre rendimientos académicos y motores en niños y niñas de once años de edad. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • BUSTARRET, A. H. (1982). L’oreille tendre pour une premiére education auditive. Paris: Editions ouvriéres.
  • BUSTOS, I., coord. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Barcelona: ICCE.
  • CONDEM, J. L. i VICIANA, V.: Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • COPLAND, A. (1952): Music and imagination. Cambridge, MA: Harvard U. Press. 
  • COPLAND, A. (1939): Cómo escuchar la música. México D.F.: Fondo de cultura económica.
  • CRAMER, E. i REGNARD, F. (2003): Aprendre et enseigner la musique: représentations croisées. Paris: L’harmattan.
  • CRIPPS, C. (2001): La música popular en el siglo XX. Tres Cantos (Madrid): Akal
  • CROUSIER, C. (2001): Le musicien et le groupe. Le point de vue d’un professeur de clarinette. Paris: Cité de la musique.
  • CULIOLI, C. (1993): Objectif musique. Paris: ed. IPMC. 
  • DELALANDE, F. (1995): La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • DESPINS, J. P. (1986): La música y el cerebro. Barcelona: Editorial Gedisa.
  • DEWEY, J. (1938): Experience and education. NY: Collier Books, Macmillan publishing Co.
  • EDLUND, L. (1981): Modus novus. Estocolm: Nordiska musikforlag
  • ESKELIN, G. (1994): Mentiras que me contaba mi profesor de música. Cornellà de Llobregat: Idea books.
  • ESPEJO AUBERO, A. i A. (2002): Juegos musicales en la escuela. Madrid: CCS.
  • FRAISSE, P. (1974): Psicología del ritmo. Madrid: Ediciones Morata.
  • FRANÇOIS, J. C. (2000): L’avenir de l’enseignement specialisé de la musique. Actes des Journées d’études d’avril 2000. Lyon: CEFEDEM Rhone-Alpes Editeur. 
  • FREGA, A. L. (1975): Audioperceptiva. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • FUENTES, P. y CERVERA, J. (1989): Pedagogía y Didáctica para músicos. Valencia: Editorial Piles.
  • GARAIGORDOBIL, M. (1988): Juego y desarrollo infantil. Madrid: Seco Olea.
  • GOODKING, D. (1999): ¿Nos hace la música más inteligentes? Revista Orff-España (vol. 1). Madrid.
  • GOODKING, D. (2002): Play, sing & Dance. Mainz: Schott.
  • GOODKING, D. (2004): Now’s the time. Teaching jazz to all ages. San Francisco, California: Pentatonic Press.
  • HEGYI, E. (1999): Método Kodály de solfeo (I i II). Madrid: Pirámide.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V. (1964): La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HEMSY DE GAÍNZA, V. (1977): Fundamentos, materiales y tècnicas de la educación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HEMSY DE GAINZA, V. (1983): La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
  • HERNANDEZ MORENO, A. (1992): Música para niños. Madrid: Siglo XXI de España editores.
  • HOWARD, J. (2000): Aprendiendo a componer. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • JAQUES-DALCROZE, E. (1965): Le rythme, la musique et l’education. Lausanne: Foeüsch.
  • JOFRE, J. (2003): El lenguaje musical. Claves para comprender y utilizar la ortografía y la gramàtica de la música. Madrid: Ediciones Robinbook.
  • JOUBERT, C. H. (2003): Manuel de composition et d’improvisation musicales. Cent recettes faciles (et délicieuses) à l’attention des élèves gourmands (dès leur première année d’étude) et des professeurs curieux. Bourg-la Reine: Éditions Aug. Zurfluh.
  • JOUBERT, C. H. (1988): Métier: musique! Quel enseignement musical pour demain? Paris: Institut de pédagogie musicale et choreographie. 
  • KEETMAN, G. (1970): Elementaria. First acquaintance with Orff-Schulwerk. London: Schott.
  • KÜHN, C. (1989): La formación musical del oído. Barcelona: Labor.
  • LACÁRCEL, J. (1995): Psicología del niño y educación musical. Madrid: Visor.
  • LAGO CASTRO, P. (1987): Lo que sea sonará. Madrid: Universidad Nacional De Educación a Distancia.
  • LANGEVELD, J. (1989): Escuchar y mirar. Teoría de la música. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • LLONGUERES, J. (2002): El ritme en l’educació general de l’infantesa. Barcelona: Institut Joan Llongueres/Dinsic.
  • LLORCA, M. i VEGA, A.: Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • LORENZ, T. (2001): Juegos de manos: 66 juegos rítmicos para manos y dedos: variaciones para niños y adultos. Madrid: Akal. Didáctica de la música.
  • MALAGARRIGA, T. i VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil. Barcelona: Ediciones CEAC.+
  • MALAGARRIGA, T. (2002): Dites i cançons instrumentades per als més petits. Berga: Amalgama edicions.
  • MANEVEAU, G. (1993): Música y educación. Madrid: Libros de Música Rialp.
  • MARK, M. L. (1986): Contemporary music educations. 2nd ed. NY: Schirmer.
  • MARTENOT, M.: Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.
  • MORENO MURCIA, J. A.: Aprendizaje a través del juego. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • MOYLES, J. R. (1989): El juego en la educación infantil y primaria. Madrid: Ediciones Morata.
  • NORMAN, D. A. (1995): El aprendizaje y la memoria. Madrid: Alianza Editorial (Psicología).
  • ORDOG, L. (2000): La educación musical según el sistema Kodály. Valencia: Rivera editores.
  • PALACIOS, F. (1997): Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria: Fundación Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.
  • PALACIOS, F. (1997): Las puertas de la música. La música como proceso humano. Salamanca: Amarú Ediciones, Colección “Música: Arte y proceso”.
  • PALACIOS, F. (1994). La audición musical. Punto clave de la formación artística. Aula de innovación educativa (núm. 24).
  • PASCUAL MEJÍA, P. (2002): Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
  • PELEGRÍN, A. (1984): Cada cual atienda a su juego. Madrid: Editorial Cincel.
  • PIAGET, J. (2000): La formación del símbolo en el niño. México D.F.: Fondo de cultura económica.
  • RAINBOW, B. (1967): Land without music. London: Novello.
  • READ, H. (1958): Education through art. London: Faber and Faber.
  • REGNER, H., coord., (1982): Music for children : based on Carl Orff-Gunild Keetman Musik für kinder (3 volums). Mainz: Schott
  • REIMER, B. (1970): A philosophy of music education. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall.
  • ROMERO NARANJO, F. J. (2012): Body Percussion: Fundamentación teòrico práctica (3 volums). Barcelona. Body Music Body Percussion Press.
  • RUÍZ PALMERO, J.: Temas de didáctica y organización escolar. Archidona (Málaga): Aljibe ediciones
  • SANJOSÉ, V. (1997): Didáctica de la expresión musical para maestros. Valencia: Piles
  • SCHNEIDER, C. (2000): L’enseignement de la culture musicale dans les conservatoires. Paris: Cité de la musique.
  • SIANKOPE, J. i VILLA, O. (2004): Música y interculturalidad. Madrid: Catarata.
  • STEEN, A. (1992): Exploring Orff. A teacher’s Guide. Mainz: Schott.
  • SUZUKI, S. (1983): Nurtured by love. New York: Exposition press
  • SUZUKI, S. (1969): Ability development from age zero. Miami (Florida): Warner Bros Publications Inc.
  • SWANWICK, K. (1981): A basis for music education. Windsor, Berks: NFER-Nelson Publishing Co.
  • SWANWICK, K. (1994): Musical knowledge: Intuition, analysis and music education. NY: Routledge.
  • TORRANCE, E. P. i MYERS, R. E. (1970): Creative learning and teaching. Nova York: Dodd, Mead and Co. 
  • TRIAS, N., PEREZ, S. i FILELLA, L. (2002): Jocs de música i expressió corporal. Barcelona: Parramon.
  • TUTT, D. (2001): Primeros ejercicios musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • VIGOTSKY, L. S. (1986): La imaginación y el arte en la infancia. Tres Cantos (Madrid): Akal.
  • VILA, F. (2002): Música per a infants. Instrumental Orff. Barcelona: Dinsic.
  • VILAR, J. M. (1994): Recursos per aprendre a escoltar música. Barcelona: Edicions Rosa Sensat, col·lecció dossier, núm. 48.
  • WEIKART, P. S. (1990): Movement in steady beat: activities for children: ages 3-7. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press, cop.
  • WEIKART, P. S. (1987): Round the circle: key experiences in movement for children. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press.
  • WEISBIER, E. (1989): Provocar la creatividad. Barcelona: Editorial Hacer.
  • WILLEMS, E. (2001): El oído musical. Paidós educador. 
  • WILLEMS, E. (1994): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos estudio.
  • WILLEMS, E. (1976): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
  • WILLIS, P. i PETER, M. (1995): Música para todos. Desarrollo de la música en el currículo de alumnos con necesidades educativas especiales. Tres Cantos (Madrid): Akal
  • WINTERS, G. (1986): Listen, compose, perform. Harlow, Essex (Anglaterra): Longman Group UK Limited.
  • YOUNG, S. (2003): Music with the under-fours. RoutledgeFalmer.
  • ZEITLIN, S. i TAETZSCH, L. (1992): Juegos y actividades preescolares. Barcelona: Ediciones CEAC.
  • International Journal of Music Education (http://ijm.sagepub.com/). Editat per la International Society for Music Edcation. (www.isme.org).
  • Eufonía. Didàctica de la música. Editada per GRAÓ. (http://eufonia.grao.com/).