Violoncel històric

Dades generals

Nom de l'assignatura Violoncel històric
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició Anual
crèdits ECTS 96
Valor total en hores 5760 Hores presencials lectives: 360
Altres hores presencials: 180
Hores per treballs dirigits (no presencials): 360
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 24860
Professor/a Emmanuel Balssa
Departament Música Antiga

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

L’assignatura d’instrument principal comporta 8 quadrimestres consecutius.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Transversals: 1-3-6-8-11-12-13-14-15-17

Generals: 1-2-3-4-6-7-8-9-11-17-19-21-21-22-23-24-25-26

Específiques: 1-2-3-4-5-6-7-9-10

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

  • Dominar la modalitat instrumental escollida, cercant un equilibri entre la necessitat d’especialització i la versatilitat i complementarietat necessàries en aquest àmbit.
  • Iniciar-se en els instruments de la mateixa família que complementen l’activitat professional de l’instrument principal.
  • Interpretar tots els tipus de repertoris històrics de l’instrument o grup d’ instruments escollits amb criteris interpretatius estilísticament diversificats.
  • Adquirir un ús del cos adequat a les exigències de l’instrument escollit.
  • Aplicar de manera personalitzada a la interpretació totes les capacitats comunicatives adquirides.
  • Disposar de destreses i tècniques instrumentals que incloguin les específiques de la música antiga a partir de les seves notacions pròpies.
  • Adquirir coneixement i domini del cos i de la pròpia personalitat.
  • Desenvolupar la capacitat d’expressió i comunicació mitjançant el ritme, el moviment corporal i la música.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Eixamplar l’horitzó musical i professional i complementar la pròpia formació global mitjançant la familiarització amb un instrument de l’àmbit de la música antiga.
  • Desenvolupar la versatilitat i capacitat d’adaptació a situacions diverses i la possibilitat d’autoformació permanent.
  • Conèixer amb profunditat les diferents formes d’ornamentació i d’improvisació segons els diferents estils, èpoques i països.
  • Assimilar i aplicar de manera pràctica tota mena d’elements conceptuals, teòrics i metodològics específics de la música antiga i aprofundir en els seus elements interpretatius específics.
  • En el cas que sigui harmònic, acompanyar, conèixer el baix continu i facilitar l’assimilació i aplicació pràctica de continguts tècnics diversos, i facilitar l’accés a l’estudi individual de tot tipus de repertoris de la música antiga.
  • Mostrar interès en l’estudi de la retòrica i la “teoria dels afectes”.
  • Establir vincles estrets amb els projectes d’investigació musicològics relacionats amb el repertori instrumental i vocal històric.
  • Conèixer les diferents possibilitats en les afinacions i temperaments històrics.
  • Familiaritzar-se amb la tratadística pròpia a cada instrument i repertori propis.  

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Conceptuals

Particularitats i repertori de l’instrument, adaptat a les necessitats de cada estudiant. Criteris d’interpretació aplicats al repertori de l’instrument.

Elements conceptuals variables segons modalitat o context d’estudis. Elements constructius i principis bàsics de la tècnica.

 

Procedimentals

Tècniques interpretatives i comunicatives pròpies de l’instrument em l’àmbit en qüestió, d’acord amb un tractament curricular individualitzat.

Aplicació de criteris històrics a la interpretació. Tècniques instrumentals aplicades a la comprensió global de l’àmbit musical específic. Lectura a

vista. Utilització adequada de l’instrument secundari en situacions i contextos diversos.                                                                                                                                                                 

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes individuals comporta un treball de seguiment del progrés de l’estudiant i de guiatge. El treball autònom comporta l’estudi personal i la preparació de les obres a treballar a classe. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes col·lectives comporta sessions de treball conjunt i col·lectiu, i classes de consciència corporal. El treball autònom comporta l’aplicació d’aquests continguts a la pràctica instrumental.

 

Les activitats necessàries per a assolir els objectius didàctics i els continguts de l’assignatura d’instrument principal constaran de diferents models com: audicions i concerts, activitats de síntesi, activitats de deducció, activitats d’ inducció o activitats de reforç o recuperació, classes setmanals individuals i classes col.lectives mensuals, entre d’altres.

Pacte amb l’estudiant -inicial i en revisió periòdica- sobre l’enfocament de l’assignatura, tenint en compte la seva inclinació i la incidència especial en els estils i les formes interpretatives més significatives. Procés progressiu d’especialització, de construcció d’habilitats d’autoaprenentatge i d’autonomia. Treball amb els companys que incentivi l’esperit de col·laboració i de crítica constructiva. Desenvolupar una orientació professional concreta.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El sistema d’avaluació és l’avaluació contínua, fonamentada en una avaluació diagnòstica i concretada en una avaluació sumativa que dóna lloc a la qualificació final. L’avaluació contínua es realitza a través de diferents registres d’avaluació derivats d’activitats concretes d’avaluació com el progrés a classe i la realització d’audicions o concerts.

 

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final.

Activitat o registre d’avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final

Fonts d'informació bàsica

 

Utilització de fonts primàries i secundàries pròpies de cada especialitat instrumental