Clarinet històric
Dades generals
Nom de l'assignatura | Clarinet històric | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | Anual | ||
crèdits ECTS | 96 | ||
Valor total en hores | 5760 |
Hores presencials lectives: 360 Altres hores presencials: 180 Hores per treballs dirigits (no presencials): 360 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 24860 |
|
Professor/a | Lorenzo Coppola | ||
Departament | Música Antiga |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
L’assignatura d’instrument principal comporta 8 quadrimestres consecutius.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Transversals: 1-3-6-8-11-12-13-14-15-17
Generals: 1-2-3-4-6-7-8-9-11-17-19-21-21-22-23-24-25-26
Específiques: 1-2-3-4-5-6-7-9-10
Resultats aprenentatge (objectius generals)
- Dominar la modalitat instrumental escollida, cercant un equilibri entre la necessitat d’especialització i la versatilitat i complementarietat necessàries en aquest àmbit.
- Iniciar-se en els instruments de la mateixa família que complementen l’activitat professional de l’instrument principal.
- Interpretar tots els tipus de repertoris històrics de l’instrument o grup d’ instruments escollits amb criteris interpretatius estilísticament diversificats.
- Adquirir un ús del cos adequat a les exigències de l’instrument escollit.
- Aplicar de manera personalitzada a la interpretació totes les capacitats comunicatives adquirides.
- Disposar de destreses i tècniques instrumentals que incloguin les específiques de la música antiga a partir de les seves notacions pròpies.
- Adquirir coneixement i domini del cos i de la pròpia personalitat.
- Desenvolupar la capacitat d’expressió i comunicació mitjançant el ritme, el moviment corporal i la música.
Objectius concrets de l’assignatura
- Eixamplar l’horitzó musical i professional i complementar la pròpia formació global mitjançant la familiarització amb un instrument de l’àmbit de la música antiga.
- Desenvolupar la versatilitat i capacitat d’adaptació a situacions diverses i la possibilitat d’autoformació permanent.
- Conèixer amb profunditat les diferents formes d’ornamentació i d’improvisació segons els diferents estils, èpoques i països.
- Assimilar i aplicar de manera pràctica tota mena d’elements conceptuals, teòrics i metodològics específics de la música antiga i aprofundir en els seus elements interpretatius específics.
- En el cas que sigui harmònic, acompanyar, conèixer el baix continu i facilitar l’assimilació i aplicació pràctica de continguts tècnics diversos, i facilitar l’accés a l’estudi individual de tot tipus de repertoris de la música antiga.
- Mostrar interès en l’estudi de la retòrica i la “teoria dels afectes”.
- Establir vincles estrets amb els projectes d’investigació musicològics relacionats amb el repertori instrumental i vocal històric.
- Conèixer les diferents possibilitats en les afinacions i temperaments històrics.
- Familiaritzar-se amb la tratadística pròpia a cada instrument i repertori propis.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
Conceptuals
Particularitats i repertori de l’instrument, adaptat a les necessitats de cada estudiant. Criteris d’interpretació aplicats al repertori de l’instrument.
Elements conceptuals variables segons modalitat o context d’estudis. Elements constructius i principis bàsics de la tècnica.
Procedimentals
Tècniques interpretatives i comunicatives pròpies de l’instrument em l’àmbit en qüestió, d’acord amb un tractament curricular individualitzat.
Aplicació de criteris històrics a la interpretació. Tècniques instrumentals aplicades a la comprensió global de l’àmbit musical específic. Lectura a
vista. Utilització adequada de l’instrument secundari en situacions i contextos diversos.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes individuals comporta un treball de seguiment del progrés de l’estudiant i de guiatge. El treball autònom comporta l’estudi personal i la preparació de les obres a treballar a classe. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge en les classes col·lectives comporta sessions de treball conjunt i col·lectiu, i classes de consciència corporal. El treball autònom comporta l’aplicació d’aquests continguts a la pràctica instrumental.
Les activitats necessàries per a assolir els objectius didàctics i els continguts de l’assignatura d’instrument principal constaran de diferents models com: audicions i concerts, activitats de síntesi, activitats de deducció, activitats d’ inducció o activitats de reforç o recuperació, classes setmanals individuals i classes col.lectives mensuals, entre d’altres.
Pacte amb l’estudiant -inicial i en revisió periòdica- sobre l’enfocament de l’assignatura, tenint en compte la seva inclinació i la incidència especial en els estils i les formes interpretatives més significatives. Procés progressiu d’especialització, de construcció d’habilitats d’autoaprenentatge i d’autonomia. Treball amb els companys que incentivi l’esperit de col·laboració i de crítica constructiva. Desenvolupar una orientació professional concreta.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El sistema d’avaluació és l’avaluació contínua, fonamentada en una avaluació diagnòstica i concretada en una avaluació sumativa que dóna lloc a la qualificació final. L’avaluació contínua es realitza a través de diferents registres d’avaluació derivats d’activitats concretes d’avaluació com el progrés a classe i la realització d’audicions o concerts.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final.
Activitat o registre d’avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
Fonts d'informació bàsica
Utilització de fonts primàries i secundàries pròpies de cada especialitat instrumental