Baix continu, corda polsada

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Coneixements elementals de música: lectura en clau de sol i en clau de fa. Solfeig. Estar estudiant(qualsevol modalitat) o haver estudiat instruments antics de corda polsada.

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

CT3,6, 8,13, 15, 17,

CG1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 17, 21, 22, 23 24 25 26

IN1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

(veure arxiu “INT MA Formació Instrumental complementaria a altres materies”)

Objectius concrets de l’assignatura

Adquirir el professionalisme en l’especialiltat.

Desenvolupar els valors I la capacitat d’integració conjunta en diverses formacions; des de petites formacions sense director on s’assumeixen les pròpies decisions musicals, fins a altres formacions de major envergadura, com les orquestres. En aquestes diverses disciplines, el músic haurá de actuar en un entorn de gran exigéncia professional.

Desenvolupar la versatilitat I l’espontaneïtat en el propi instrument. Aquesta versatilitat s’aplicarà també a la pròpia comunicació entre els diversos intèrprets.

Desenvolupar una personalitat instrumental I musical pròpia, mitjançant la pràctica en la realitzacó del baix continu I de la improvisació.

Conèixer les diverses possibilitats de cada instrument de corda pinçada; els recursos propis de cada instrument i la millor adequació de cadascun en la realització de l’acompanyament.

Dotar-se de coneixement en matèria d’ornamentació I desenvolupar el gust personal en la seva execució.

Aprofundir en el coneixement I anàlisi de ls realitzacions històriques existents. Diferenciar èpoques, estils I escoles divereses.

Dotar-se dels recursos interpretatius, expressius, teòrics I tècnics necessaris per tal d’afrontar de manera autosuficient la realització del baix continu en les diverses escoles I estils.

Desenvolupar I fomentar una conducta professional I humana que permeti una bona inserció I desenvolupament en l’àmbit musical.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Conceptuals: Els inicis del baix continu. Fonts espanyoles (tractats de contrapunt). Fonts italianes: els primers monodistes. Seconda Prattica. Bassi ostinati. Disminucions: estudi dels exemples I tractats sobre el tema. Estudi I anàlisi de les realitzacions històriques. Cadències: estudi de les realitzacions existents.

Elements tècnics: L’acord perfecte. Acords de sexta. Quinta disminuida. Retards simples. Quarta consonant. Regla de l’octava. L’acord de tritò. L’acord de segona. Notas de pas (tránsitus regularis).

Seqúencies bàsiques: graus consecutius ascendents: 5-6; graus consecutius descendents: 7-6. Fórmules inicials: grau conjunt descendent: 5/2, 5/4/2. Salt de quarta descendent com a cadència plagal. Salto de quinta descendent, com a cadència autèntica.

Procedimentals: Adquisició dels continguts esmentats més amunt per tal de poder plasmar-los en la pràctica del baix continu de manera fluida.

Reconeixement d’aquets continguts de forma auditiva

Desenvolupament d’una actitud física saludable pel que fa a l’instrument I en conexió amb l’activitat musical.

Desenvolupament d’un so que pugui adeqaur-se a les diverses sitaucions d’exigència professional.

Desenvolupament del frasseig, la dinàmica I l’articulació per tal que puguin adequar-se a la sitaució de l’acompanyament.

Hàbits de recerca que ens ajudin a adoptar criteris propis sobre la interpretació de la música antiga.

Desenvolupament de la capacitat d’improvisació, de la coordinació I reacció així com la precisió rítmica en la realitazació del baix continu: diverses possibilitats d’arpegiar I de distribuir els acords, disminucions I ornaments en el temps.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials

Els estudiants rebran dos horas de classe setmanal, en grups petits. Alguna vegada la classe es dividirà en funció del nombre d’estudiants que conformen el grup, personalitzant-se, segons el moments, l’atenció del docent en un dels components del grup, mentre que els altres incorporen coneixement d’una forma més passiva. D’aquesta manera es crea l’espai per tal que cada estudiant pugui comptar amb l’ajut necessari per a resoldre les seves pròpies dificultats, I per tal que pugui plantejar interessos més específics.

El treball personalitzat es durà a terme, inicialment, mitjançant exercicis consistents en baixos (xifrats o no) de dificultat progressiva, que incorporen gradualment els continguts que desigem que els estudiants adquireixin al llarg del període d’estudis. Es treballarà també sobre la improvisació en base a models de composició històrics I sobre repertori de diverses formacions.

Altres vegades s’aprofitarà la classe en  grup per tal d’impartir coneixements teòrics generals, lectura I discussió de tractats, exercicis de reconeixement auditiu I pràctiques d’improvisació.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L’avaluació que tindrà lloc al final de cada quatrimestre, serà a partir dels objectius que s’hagin pactat amb l’estudiant en l’avaluació inicial : trebals a preparar expressament per tal que siguin avaluats, participació en classes de grup, presentacions en públic dins I for a de l’escola. També es tindrà en compte, en un elevat tant per cent, el registre continu del treball durant tot el semestre a través de les classes, així com també es registrarà l’actitud que l’estudiant manifesta en relació amb el treball, cap als seus col.legues I docents I en relació amb l’escola.

Per una avaluació més cabal es consultarà l’autoavaluació de l’estudiant, I es predran en consideració les opinions d’altres docents de l’escola (per exemple, la del professor d’instrument principal).

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Fonts d'informació bàsica

Agazzari, A.: Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel concerto.

Arnold,F.T.: The Art of accompaniment from a Thorough_bass as Practised in the XVII and XVIIIth Centuries.

Bartolomi. A.M.: Table pour apprendre facilement a toucher le Theorbe sur la Basse- Continue.

Bismantova,B.:Compendio Musicale

Buelow, G.J: Thorough-Bass Accompaniment according to Johann David Heinichen

Castaldi, B.: Capricci a due stromenti.

Sancta Maria T.d: Arte de tañer fantasías.

Kapsperger,G.G: Villanelle a una e piu voci.

Caccini,G.:Le nuove musiche.

Christensen, J.B.: Les fondements de la Basse Continue au XVIIIe siècle.