ESMUC > Estudia a l'ESMUC > Títol superior de música > Especialitats > Interpretació d'instruments de la música antiga
Interpretació d'instruments de la música antiga
L'Escola ofereix el Títol superuir de música, de 240 crèdits ECTS, en l'especialitat d'Interpretació d'instruments de la música antiga:
El Títol superior de música en l’especialitat d’Interpretació de la música antiga té com a objectiu fonamental formar professionals altament qualificats en els diversos vessants d’aquest tipus de música.
Les especialitats instrumentals que s’inclouen en l’àmbit de la música antiga de l’ESMUC s’orienten cap a la interpretació del repertori occidental des del segle XVI fins al principi del XIX, tot i que regularment es duen a terme seminaris de música medieval i se’n preveuen altres sobre l’aplicació contemporània dels instruments antics. En aquest sentit, es pot dir que hi ha dos grans grups d’acord amb les característiques de context: els que comprenen l’espai corresponent als segles XVI i XVII i els que abracen el segle XVIII i el principi del XIX. Cada especialitat té les seves formacions instrumentals específiques en forma de petits o grans conjunts, així com l’orquestra barroca i clàssica.
Els estudis de música antiga comprenen les següents modalitats instrumentals:
| Modalitats | |
|---|---|
| Arpes històriques | Flauta travessera històrica |
| Cant històric | Fortepiano |
| Clarinets històrics |
Instruments de broquet: corneta, sacabutx, trompa natural i trompeta natural |
| Clavicèmbal | Percussió històrica |
| Contrabaix històric | Viola de gamba |
| Corda polsada | Violí i viola històrics |
| Fagots històrics | Violoncel barroc |
| Flauta de bec | |
L’Escola ha adquirit un nombre considerable d’instruments que són reproduccions de prototips històrics d’aquesta època, per facilitar-ne l’accés als estudiants.
El pla d’estudis està conformat per les matèries de formació bàsica, les obligatòries d’especialitat, les optatives i el treball fi de grau.
Les matèries obligatòries d’especialitat comporten sobretot les matèries d’instrument o veu, de formació instrumental complementària i de música de conjunt que inclouen assignatures com:
- Instrument principal (docència individual)
- Instrument secundari
- Improvisació i ornamentació, o Baix continu
La formació es complementa amb continguts tècnics i teòrics, amb èmfasi en l’estudi de les fonts històriques i amb matèries vinculades a la musicologia.
Els titulats podran dur a terme l'exercici professional de la interpretació en diversitat de contextos laborals, com ara:
- L’exercici professional d’execució instrumental.
- L’accés al camp de la recerca de repertoris i l’organològica (destaca una àrea d’actuació molt gran en l’àmbit geogràfic de la música ibèrica i llatinoamericana).
- Els coneixements teòrics i analítics adquirits faciliten als titulats l’accés a formació de postgrau i d’altres camps com la docència, el món editorial o la crítica musical.
El departament de Música antiga vol ser un espai obert on conflueixin els estudis més especialitzats al costat de la formació complementària dels estudiants procedents d’altres àmbits, un ventall molt ampli per a les opcions individuals i l’excel·lència professional.
Imparteixen classes d’aquesta especialitat: Andrew Ackermann, Marta Almajano, Javier Artigas, Juan Carlos Asensio, Emmanuel Balssa, Xavier Blanch, Javier Bonet, Josep Borràs, Jean Pierre Canihac, Sergi Casademunt, Pere Casulleras, Luca Chiantore, Lambert Climent, Bruno Cocset, Lorenzo Coppola, Xavier Díaz Latorre, Pedro Estevan, Mara Galassi, Simeó Galduf, Francesc Garrigosa, Montserrat Gascón, Joaquim Guerra, Marc Hantaï, Béatrice Martin, Eduard Martínez, Pedro Memelsdorff, Emilio Moreno, Mónica Pustilnik, Albert Romaní, Paco Rubio, Arthur Schoonderwoerd, Serge Tizac, Pablo Valetti.
