Didàctica de la FMB - règim especial II

Requisits: haver aprovat Didàctica de la formació musical bàsica en el règim especial I
Objectius:
En finalitzar l’assignatura, els estudiants hauran de poder:
- Formular objectius d’ensenyament-aprenentatge que siguin realitzables, precisos, contextualitzats i avaluables, partint de les finalitats establertes i de les característiques dels participants.
- Contextualitzar els continguts de les sessions lectives i de les activitats d’ensenyament-aprenentatge presentades, a partir dels objectius definits, els recursos disponibles i les característiques del grup-classe.
- Crear mecanimes per a l’execució sistemàtica de processos didàctics davant de situacions d’aprenetatge conegudes.
- Assolir i mostrar una motivació pròpia enfront el fet pedagògic, que ajudi a crear una actitud positiva en la tasca docent i que permeti al professor encomanar-la i comunicar-se de forma empàtica.
- Assolir una actitud d’autoavaluació constant de l’actuació docent, del procès de treball generat, així com del grau de consecució dels objectius previstos.
- Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
- Relacionar les activitats musicals realitzades i les seves finalitats amb les característiques socials i culturals dels alumnes, dels seus interessos i del context en el que es duen a terme.
Continguts:
Conceptuals:
Periíodes de desenvolupament en infants a partir de set anys. L’educació musical dels adults.
Els mètodes o estils d’ensenyament: els mètodes analític, inductiu o mixt. Els estils d’ensenyament no directius: lliure exploració, descobriment guiat i resolució de problemes. Els estils d’ensenyament directius: mètode mixt i d’assignació de tasques.
Desenvolupament de les capacitats rítmico-motrius, vocals i melòdiques, de reconeixement auditiu i harmòniques, i de les capacitats creativa i expressiva en diferents edats i etapes de la formació.
Objectius, continguts i materials i recursos didàctics per als diferents blocs temàtics i etapes.

Procedimentals:
La preparació, disposició i utilització dels recursos i els materials: el disseny d’entorns de treball.
L’establiment de diferents objectius i continguts en diferents edats i etapes de la formació.
La creativitat: exploració, improvisació, composició i la seva didáctica.
La formació de l’oïda musical. La seva importància i procès. Recursos didàctics i estratègies per al seu treball.
L’adquisició dels sentits rítmic-mètric, melòdic-tonal i harmònic. L’atonalitat. Recursos i estratègies.
La lecto-escriptura musical i la seva didáctica.
L’audició musical. Plantejaments i utilitats. La seva didàctica.
La teoria de la música i la seva didàctica.

Metodologia:
Classe d’impartició col•lectiva. Sessions lectives dedicades sobretot a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions d’ensenyament-aprenentatge de tots aquells àmbits de l’educació musical que es poden entendre presents a la formació bàsica, com ara els sentits del ritme, melòdic i harmònic, la percepció auditiva, la motricitat, l’ús d’instruments d’aula i l’audició musical activa.
El treball i el desenvolupament de cada una d’aquestes capacitats i habilitats es tractarà específicament tant per a nens i joves com per a adults, posant èmfasi en les diferències que afectin al seu desenvolupament cognitiu i les capacitats d’aprenentatge de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Avaluació:
L’avaluació de l’estudiant tindrà lloc amb els elements següents:
- Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant, i de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.
- Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, en la que es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració el desenvolupament i realització de supòsits pràctics a classe, així com l’assistència i participació a les classes.
- Una avaluació sumativa al final del semestre que es realitzarà a partir de la presentació d’una memòria escrita en la que es desenvoluparan cinc temes al voltant del sentit rítmic, el sentit melòdic-harmònic, la percepció i la discriminació auditiva, la lecto-escriptura musical i la creativitat, i que contindrà seqüències didàctiques diverses en les que s’explicitaran el context, els objectius i els continguts a treballar, la participació de professor i alumnes, així com el desenvolupament de les sessions lectives, i que contindrà també els materials escollits o elaborats per a la seva realització. La temàtica i extensió d’aquest treball, així com el calendari de presentació dels esborranys de les diverses parts, s’acordarà a l’inici amb el professor.
La puntuació final serà el resultat del procés continu d’aprenentatge, i inclourà els resultats dels tres processos d’avaluació explicats i els percentatges que, a títol orientatiu, es donen. Aquesta avaluació es realitzarà de forma conjunta a classe amb la participació del grup. El professor assumeix, tanmateix, la responsabilitat darrera d’establir les qualificacions corresponents.

Bibliografia:
- AGUILAR, M. C. (2002): Aprender a escuchar música. Madrid: Antonio Machado libros.
- AGUIRRE, P. i altres (2003): La música en la escuela: La audición. Barcelona: Graó.
- AGUIRRE, O. i DE MENA, A.: Educación musical. Manual para el profesorado. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- AKOSCHY, J.: La audición sonora y musical en la educación infantil. Revista Eufonía (juliol 1996). Barcelona.
- BACHMANN, M. L. (1998): La rítmica Jaques-Dalcroze. Madrid: Pirámide
- BADIA, M. i VIDAL, A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs I cançons per a infants. Arola editors.
- BARBACCI, R. (1965): Educación de la memoria musical. Buenos Aires: Ricordi.
- BARCELÓ, B. (2003): La gènesi de la intel•ligencia musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.
- BENET, R. (1999): Forma y diseño. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENET, R. (2001): Investigando los estilos musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENET, R. (2001): Los instrumentos de la orquesta. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- BENWARD, B. i CARR, M. A. (1991): Sightsinging Complete. Dubuque, Iowa (EUA): Wm. C. Brown Publishers.
- BERNAL, J. i Calvo, M. L.: Didáctica de la música. La expresión musical en la educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- BERNSTEIN, L. (2002): El maestro invita a un concierto. Conciertos para jóvenes. Madrid: ediciones Siruela.
- BIGET, A. (1998): Une pratique de la pédagogie de groupe dans l’enseignement instrumental. Paris: Cité de la musique.
- BRAVO BERROCAL, R.: Aptitud y correlación entre rendimientos académicos y motores en niños y niñas de once años de edad. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- BUSTARRET, A. H. (1982). L’oreille tendre pour une premiére education auditive. Paris: Editions ouvriéres.
- BUSTOS, I., coord. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Barcelona: ICCE.
- CONDEM, J. L. i VICIANA, V.: Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- COPLAND, A. (1952): Music and imagination. Cambridge, MA: Harvard U. Press.
- COPLAND, A. (1939): Cómo escuchar la música. México D.F.: Fondo de cultura económica.
- CRAMER, E. i REGNARD, F. (2003): Aprendre et enseigner la musique: représentations croisées. Paris: L’harmattan.
- CRIPPS, C. (2001): La música popular en el siglo XX. Tres Cantos (Madrid): Akal
- CROUSIER, C. (2001): Le musicien et le groupe. Le point de vue d’un professeur de clarinette. Paris: Cité de la musique.
- CULIOLI, C. (1993): Objectif musique. Paris: ed. IPMC.
- DELALANDE, F. (1995): La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- DESPINS, J. P. (1986): La música y el cerebro. Barcelona: Editorial Gedisa.
- DEWEY, J. (1938): Experience and education. NY: Collier Books, Macmillan publishing Co.
- EDLUND, L. (1981): Modus novus. Estocolm: Nordiska musikforlag.
- ESKELIN, G. (1994): Mentiras que me contaba mi profesor de música. Cornellà de Llobregat: Idea books.
- ESPEJO AUBERO, A. i A. (2002): Juegos musicales en la escuela. Madrid: CCS.
- FRAISSE, P. (1974): Psicología del ritmo. Madrid: Ediciones Morata.
- FRANÇOIS, J. C. (2000): L’avenir de l’enseignement specialisé de la musique. Actes des Journées d’études d’avril 2000. Lyon: CEFEDEM Rhone-Alpes Editeur.
- FREGA, A. L. (1975): Audioperceptiva. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- FUENTES, P. y CERVERA, J. (1989): Pedagogía y Didáctica para músicos. Valencia: Editorial Piles.
- GARAIGORDOBIL, M. (1988): Juego y desarrollo infantil. Madrid: Seco Olea.
- GOODKING, D. (1999): ¿Nos hace la música más inteligentes? Revista Orff-España (vol. 1). Madrid.
- GOODKING, D. (2002): Play, sing & Dance. Mainz: Schott.
- GOODKING, D. (2004): Now’s the time. Teaching jazz to all ages. San Francisco, California: Pentatonic Press.
- GORDON, E. E. (2003): A music learning theory for newborn and young children. Chicago: Gia Publications Inc.
- HARGREAVES, D. J. (1998): Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
- HEGYI, E. (1999): Método Kodály de solfeo (I i II). Madrid: Pirámide.
- HEMSY DE GAÍNZA, V. (1964): La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HEMSY DE GAÍNZA, V. (1977): Fundamentos, materiales y tècnicas de la educación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HEMSY DE GAÍNZA, V., edit. (1993): La educación musical frente al futuro. Buenos Aires: Editorial Guadalupe
- HEMSY DE GAINZA, V. (1983): La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.
- HERNANDEZ MORENO, A. (1992): Música para niños. Madrid: Siglo XXI de España editores.
- HOWARD, J. (2000): Aprendiendo a componer. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- JAQUES-DALCROZE, E. (1965): Le rythme, la musique et l’education. Lausanne: Foeüsch.
- JOFRE, J. (2003): El lenguaje musical. Claves para comprender y utilizar la ortografía y la gramàtica de la música. Madrid: Ediciones Robinbook.
- JOUBERT, C. H. (2003): Manuel de composition et d’improvisation musicales. Cent recettes faciles (et délicieuses) à l’attention des élèves gourmands (dès leur première année d’étude) et des professeurs curieux. Bourg-la Reine: Éditions Aug. Zurfluh.
- JOUBERT, C. H. (1988): Métier: musique! Quel enseignement musical pour demain? Paris: Institut de pédagogie musicale et choreographie.
- KEETMAN, G. (1970): Elementaria. First acquaintance with Orff-Schulwerk. London: Schott.
- KÜHN, C. (1989): La formación musical del oído. Barcelona: Labor.
- LACÁRCEL, J. (1995): Psicología del niño y educación musical. Madrid: Visor.
- LAGO CASTRO, P. (1987): Lo que sea sonará. Madrid: Universidad Nacional De Educación a Distancia.
- LANGEVELD, J. (1989): Escuchar y mirar. Teoría de la música. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- LLONGUERES, J. (2002): El ritme en l’educació general de l’infantesa. Barcelona: Institut Joan Llongueres/Dinsic.
- LLORCA, M. i VEGA, A.: Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- LORENZ, T. (2001): Juegos de manos: 66 juegos rítmicos para manos y dedos: variaciones para niños y adultos. Madrid: Akal. Didáctica de la música.
- MALAGARRIGA, T. i VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil. Barcelona: Ediciones CEAC.
- MALAGARRIGA, T. (2002): Dites i cançons instrumentades per als més petits. Berga: Amalgama edicions.
- MANEVEAU, G. (1993): Música y educación. Madrid: Libros de Música Rialp.
- MARK, M. L. (1986): Contemporary music educations. 2nd ed. NY: Schirmer.
- MARTENOT, M.: Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.
- MORENO MURCIA, J. A.: Aprendizaje a través del juego. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
- MOYLES, J. R. (1989): El juego en la educación infantil y primaria. Madrid: Ediciones Morata.
- NERICI, I. G. (1966): Hacia una didáctica general dinámica. Buenos Aires: Editorial Kapelusz.
- NORMAN, D. A. (1995): El aprendizaje y la memoria. Madrid: Alianza Editorial (Psicología).
- ORDOG, L. (2000): La educación musical según el sistema Kodály. Valencia: Rivera editores.
- PALACIOS, F. (1997): Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria: Fundación Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.
- PALACIOS, F. (1997): Las puertas de la música. La música como proceso humano. Salamanca: Amarú Ediciones, Colección “Música: Arte y proceso”.
- PALACIOS, F. (1994). La audición musical. Punto clave de la formación artística. Aula de innovación educativa (núm. 24).
- PASCUAL MEJÍA, P. (2002): Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
- PAYNTER, J. (1999): Sonido y estructura. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- PELEGRÍN, A. (1984): Cada cual atienda a su juego. Madrid: Editorial Cincel.
- PIAGET, J. (2000): La formación del símbolo en el niño. México D.F.: Fondo de cultura económica.
- RAINBOW, B. (1967): Land without music. London: Novello.
- READ, H. (1958): Education through art. London: Faber and Faber.
- REGNER, H., coord., (1982): Music for children : based on Carl Orff-Gunild Keetman Musik für kinder (3 volums). Mainz: Schott
- REIMER, B. (1970): A philosophy of music education. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall.
- RUÍZ PALMERO, J.: Temas de didáctica y organización escolar. Archidona (Málaga): Aljibe ediciones
- SANJOSÉ, V. (1997): Didáctica de la expresión musical para maestros. Valencia: Piles
- SCHAFFER, M. (1975): El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.
- SCHNEIDER, C. (2000): L’enseignement de la culture muscale dans les conservatoires. Paris: Cité de la musique.
- SCHÖN, D. A.: La formación de profesionales reflexivos. Madrid: Paidos.
- SIANKOPE, J. i VILLA, O. (2004): Música y interculturalidad. Madrid: Catarata.
- SMALL, C. (1989): Música, Sociedad, Educación. Madrid: Alianza editorial.
- STEEN, A. (1992): Exploring Orff. A teacher’s Guide. Mainz: Schott.
- SUZUKI, S. (1983): Nurtured by love. New York: Exposition press.
- SUZUKI, S. (1969): Ability development from age zero. Miami (Florida): Warner Bros Publications Inc.
- SWANWICK, K. (1981): A basis for music education. Windsor, Berks: NFER-Nelson Publishing Co.
- SWANWICK, K. (1994): Musical knowledge: Intuition, analysis and music education. NY: Routledge.
- SWANWICK, K. (2000): Música, pensamiento y educación. Madrid: Ediciones Morata
- TORRANCE, E. P. i MYERS, R. E. (1970): Creative learning and teaching. Nova York: Dodd, Mead and Co.
- TRIAS, N., PEREZ, S. i FILELLA, L. (2002): Jocs de música i expressió corporal. Barcelona: Parramon.
- TUTT, D. (2001): Primeros ejercicios musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- VIGOTSKY, L. S. (1986): La imaginación y el arte en la infancia. Tres Cantos (Madrid): Akal.
- VILA, F. (2002): Música per a infants. Instrumental Orff. Barcelona: Dinsic.
- VILAR, J. M. (1994): Recursos per aprendre a escoltar música. Barcelona: Edicions Rosa Sensat, col•lecció dossier, núm. 48.
- WEIKART, P. S. (1990): Movement in steady beat: activities for children: ages 3-7. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press, cop.
- WEIKART, P. S. (1987): Round the circle: key experiences in movement for children. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press.
- WEISBIER, E. (1989): Provocar la creatividad. Barcelona: Editorial Hacer.
- WILLEMS, E. (2001): El oído musical. Paidós educador.
- WILLEMS, E. (1994): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos estudio.
- WILLEMS, E. (1976): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
- WILLIS, P. i PETER, M. (1995): Música para todos. Desarrollo de la música en el currículo de alumnos con necesidades educativas especiales. Tres Cantos (Madrid): Akal
- WINTERS, G. (1986): Listen, compose, perform. Harlow, Essex (Anglaterra): Longman Group UK Limited.
- WOODFORD, P. G. (2005): Democracy and music education. Liberalism, ethics, and the politics of practice. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press.
- ZEITLIN, S. i TAETZSCH, L. (1992): Juegos y actividades preescolares. Barcelona: Ediciones CEAC.