Didàctica de la FMB - règim especial I

Descripció de l'assignatura

Objectius:

En finalitzar l’assignatura, els estudiants hauran de poder:

-          Conèixer i explicar els conceptes bàsics de la didàctica

-          Conèixer i explicar els fonaments didàctics que es poden aplicar a cada un dels àmbits de la formació musical bàsica

-          Saber crear, desenvolupar i avaluar situacions educatives intencionades i sistemàtiques, que resultin motivadores per a alumnes de formació musical primerenca, i que els condueixin a aprenentatges significatius

-          Seleccionar i crear materials i recursos  que resultin adequats per a la realització de les activitats d’ensenyament-aprenentage prèviament dissenyades

-          Mostrar un criteri crític fonamentat que permeti analitzar, avaluar i millorar diverses situacions d’ensenyament-aprenentatge

Continguts:

Conceptuals:

Definició i concepció de la didáctica. Els processos d’ensenyament i aprenentatge. La construcció del coneixement didàctic. Investigació didàctica aplicada a les escoles de música.

L’educació musical i les principals metodologies vigents. L’educació musical activa. Àmbits de la formació musical bàsica. El llenguatge musical. L’expressió vocal i el cant. L’expressió corporal. L’audició musical.

Seqüències didàctiques. L’elecció dels eixos centrals per a les unitats didàctiques. El disseny curricular de les UUDD. El desenvolupament de les UUDD a l’aula. L’avaluació de la UUDD.

El desenvolupament de l’atenció; de les capacitats d’observació i de percepció; del pensament i la formació de conceptes; de la imaginació; desenvolupament psicomotriu; de les habilitats pràctiques; de la memòria; de les habilitats de memorització i reproducció d’idees musicals; l’ús dels coneixements i les capacitats musicals.

Procedimentals:

Disseny d’activitats d’ensenyament-aprenentatge sistemàtiques.

Selecció i creació de materials i recursos adequats per a les activitats d’ensenyament-aprenentage prèviament dissenyades.

Didàctiques aplicades: La cançó. L’audició. El moviment. Pre-lectura i escriptura musicals.

Els instruments orff i la flauta de bec. Els instruments de percussió.

Análisi, avaluació i millora de situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Metodologia:

Classe d’impartició col·lectiva. Sessions lectives dedicades sobretot a recrear, analitzar, explicar i avaluar situacions d’ensenyament-aprenentatge de tots aquells àmbits de l’educació musical que es poden entendre presents a la formació bàsica. Diverses vegades al llarg del curs i de forma regular els estudiants prendran la responsabilitat d'organitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge a classe, derivades d'unitats didàctiques preparades a l'efecte.

En general, es pararà especial atenció als recursos i estratègies adequats per a l’educació musical en edats primerenques, i per a les etapes d’iniciació tan de nens com d’adults.

Avaluació:

L’avaluació de l’estudiant tindrà lloc amb els elements següents:

-          Una avaluació inicial que detectarà, d’una banda, el grau de coneixements i competències que, sobre els continguts inclosos a l’assignatura, ja posseeix l’estudiant, i de l’altra, els interessos particulars que té sobre continguts susceptibles de ser inclosos a l’assignatura.

-          Una avaluació continuada del desenvolupament de cada una de les classes i del treball de cada estudiant, en la que es valorarà el procés d’assoliment dels objectius fixats així com les capacitats de conceptualitzar i utilitzar els continguts –conceptuals, procedimentals i actitudinals- que es vagin impartint a l’assignatura o que hi apareguin de manera implícita o derivada. Per a aquest procés d’avaluació es prendran en consideració el desenvolupament i realització de supòsits pràctics a classe (30%), la presentació de tres recensions de llibres llegits (15%), així com l’assistència i participació a les classes (10%).   

-          Una avaluació sumativa al final del semestre que es realitzarà a partir de la presentació de:

• un treball escrit en el que es desenvoluparan tres temes (30%), la cançó, l’audició, i el moviment, i que contindrà seqüències didàctiques diverses en les que s’explicitaran el context, els objectius i els continguts a treballar, la participació de professor i alumnes, així com el desenvolupament de les sessions lectives, i que contindrà també els materials escollits o elaborats per a la seva realització. La temàtica i extensió d’aquest treball, així com el calendari de presentació dels esborranys de les diverses parts, s’acordarà a l’inici amb el professor.
• un cançoner d’un mínim de 30 cançons (15%), clasificades i amb un análisis bàsic de les seves qualitats didàctiques, que siguin adequades per a ser utilitzades en les classes de música i moviment, iniciació, sensibilització, llenguatge musical, cant coral o similars de les escoles de música. Caldrà conèixer de memòria aquestes cançons.

La puntuació final serà el resultat del procés continu d’aprenentatge, i inclourà els resultats dels tres processos d’avaluació explicats i els percentatges que, a títol orientatiu, es donen. Aquesta avaluació es realitzarà de forma conjunta a classe amb la participació del grup. El professor assumeix, tanmateix, la responsabilitat darrera d’atorgar les qualificacions corresponents.

Bibliografia

-     AGUILAR, M. C. (2002): Aprender a escuchar música. Madrid: Antonio Machado libros.

-     AGUIRRE, P. i  altres (2003): La música en la escuela: La audición. Barcelona: Graó.

-     AGUIRRE, O. i DE MENA, A.: Educación musical. Manual para el profesorado. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-     AKOSCHY, J.: La audición sonora y musical en la educación infantil. Revista Eufonía (juliol 1996). Barcelona.

-     BACHMANN, M. L. (1998): La rítmica Jaques-Dalcroze. Madrid: Pirámide

-     BADIA, M. i VIDAL, A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Arola editors.

-     BARBACCI, R. (1965): Educación de la memoria musical. Buenos Aires: Ricordi.

-     BARCELÓ, B. (2003): La gènesi de la intel·ligencia musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.

-     BENET, R. (1999): Forma y diseño. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-     BENET, R. (2001): Investigando los estilos musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-     BENET, R. (2001): Los instrumentos de la orquesta. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-     BENWARD, B. i CARR, M. A. (1991): Sightsinging Complete. Dubuque, Iowa (EUA): Wm. C. Brown Publishers.

-     BERNAL, J. i Calvo, M. L.: Didáctica de la música. La expresión musical en la educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-     BERNSTEIN, L. (2002): El maestro invita a un concierto. Conciertos para jóvenes. Madrid: ediciones Siruela.

-     BIGET, A. (1998): Une pratique de la pédagogie de groupe dans l’enseignement instrumental. Paris: Cité de la musique.

-     BRAVO BERROCAL, R.: Aptitud y correlación entre rendimientos académicos y motores en niños y niñas de once años de edad. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-     BUSTARRET, A. H. (1982). L’oreille tendre pour une premiére education auditive. Paris: Editions ouvriéres.

-     BUSTOS, I., coord. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Barcelona: ICCE.

-     CONDEM, J. L. i VICIANA, V.: Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-     COPLAND, A. (1952): Music and imagination. Cambridge, MA: Harvard U. Press.

-     COPLAND, A. (1939): Cómo escuchar la música. México D.F.: Fondo de cultura económica.

-     CRAMER, E. i REGNARD, F. (2003): Aprendre et enseigner la musique: représentations croisées. Paris: L’harmattan.

-     CRIPPS, C. (2001): La música popular en el siglo XX. Tres Cantos (Madrid): Akal

-     CROUSIER, C. (2001): Le musicien et le groupe. Le point de vue d’un professeur de clarinette. Paris: Cité de la musique.

-     CULIOLI, C. (1993): Objectif musique. Paris: ed. IPMC.

-     DELALANDE, F. (1995): La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.

-     DESPINS, J. P. (1986): La música y el cerebro. Barcelona: Editorial Gedisa.

-     DEWEY, J. (1938): Experience and education. NY: Collier Books, Macmillan publishing Co.

-  EDLUND, L. (1981): Modus novus. Estocolm: Nordiska musikforlag.

-  ESKELIN, G. (1994): Mentiras que me contaba mi profesor de música. Cornellà de Llobregat: Idea books.

-  ESPEJO AUBERO, A. i A. (2002): Juegos musicales en la escuela. Madrid: CCS.

-  FRAISSE, P. (1974): Psicología del ritmo. Madrid: Ediciones Morata.

-  FRANÇOIS, J. C. (2000): L’avenir de l’enseignement specialisé de la musique. Actes des Journées d’études d’avril 2000. Lyon: CEFEDEM Rhone-Alpes Editeur. 

-  FREGA, A. L. (1975): Audioperceptiva. Buenos Aires: Ricordi Americana.

-  FUENTES, P. y CERVERA, J. (1989): Pedagogía y Didáctica para músicos. Valencia: Editorial Piles.

-  GARAIGORDOBIL, M. (1988): Juego y desarrollo infantil. Madrid: Seco Olea.

-  GOODKING, D. (1999): ¿Nos hace la música más inteligentes? Revista Orff-España (vol. 1). Madrid.

-  GOODKING, D. (2002): Play, sing & Dance. Mainz: Schott.

-  GOODKING, D. (2004): Now’s the time. Teaching jazz to all ages. San Francisco, California: Pentatonic Press.

-  GORDON, E. E. (2003): A music learning theory for newborn and young children. Chicago: Gia Publications Inc.

-  HARGREAVES, D. J. (1998): Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.

-  HEGYI, E. (1999): Método Kodály de solfeo (I i II). Madrid: Pirámide.

-  HEMSY DE GAÍNZA, V. (1964): La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi Americana.

-  HEMSY DE GAÍNZA, V. (1977): Fundamentos, materiales y tècnicas de la educación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.

-  HEMSY DE GAÍNZA, V., edit. (1993): La educación musical frente al futuro. Buenos Aires: Editorial Guadalupe

-  HEMSY DE GAINZA, V. (1983): La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi Americana.

-  HERNANDEZ MORENO, A. (1992): Música para niños. Madrid: Siglo XXI de España editores.

-  HOWARD, J. (2000): Aprendiendo a componer. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-  JAQUES-DALCROZE, E. (1965): Le rythme, la musique et l’education. Lausanne: Foeüsch.

-  JOFRE, J. (2003): El lenguaje musical. Claves para comprender y utilizar la ortografía y la gramàtica de la música. Madrid: Ediciones Robinbook.

-  JOUBERT, C. H. (2003): Manuel de composition et d’improvisation musicales. Cent recettes faciles (et délicieuses) à l’attention des élèves gourmands (dès leur première année d’étude) et des professeurs curieux. Bourg-la Reine: Éditions Aug. Zurfluh.

-  JOUBERT, C. H. (1988): Métier: musique! Quel enseignement musical pour demain? Paris: Institut de pédagogie musicale et choreographie.

-  KEETMAN, G. (1970): Elementaria. First acquaintance with Orff-Schulwerk. London: Schott.

-  KÜHN, C. (1989): La formación musical del oído. Barcelona: Labor.

-  LACÁRCEL, J. (1995): Psicología del niño y educación musical. Madrid: Visor.

-  LAGO CASTRO, P. (1987): Lo que sea sonará. Madrid: Universidad Nacional De Educación a Distancia.

-  LANGEVELD, J. (1989): Escuchar y mirar. Teoría de la música. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-  LLONGUERES, J. (2002): El ritme en l’educació general de l’infantesa. Barcelona: Institut Joan Llongueres/Dinsic.

-  LLORCA, M. i VEGA, A.: Psicomotricidad y globalización del currículum de educación infantil. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-  LORENZ, T. (2001): Juegos de manos: 66 juegos rítmicos para manos y dedos: variaciones para niños y adultos. Madrid: Akal. Didáctica de la música.

-  MALAGARRIGA, T. i VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil. Barcelona: Ediciones CEAC.

-  MALAGARRIGA, T. (2002): Dites i cançons instrumentades per als més petits. Berga: Amalgama edicions.

-  MANEVEAU, G. (1993): Música y educación. Madrid: Libros de Música Rialp.

-  MARK, M. L. (1986): Contemporary music educations. 2^nd ed. NY: Schirmer.

-  MARTENOT, M.: Principios fundamentales de formación musical y su aplicación. Madrid: Ediciones Rialp.

-  MORENO MURCIA, J. A.: Aprendizaje a través del juego. Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.

-  MOYLES, J. R. (1989): El juego en la educación infantil y primaria. Madrid: Ediciones Morata.

-  NORMAN, D. A. (1995): El aprendizaje y la memoria. Madrid: Alianza Editorial (Psicología).

-  ORDOG, L. (2000): La educación musical según el sistema Kodály. Valencia: Rivera editores.

-  PALACIOS, F. (1997): Escuchar. Las Palmas de Gran Canaria: Fundación Orquesta Filarmónica de Gran Canaria.

-  PALACIOS, F. (1997): Las puertas de la música. La música como proceso humano. Salamanca: Amarú Ediciones, Colección “Música: Arte y proceso”.

-  PALACIOS, F. (1994). La audición musical. Punto clave de la formación artística. Aula de innovación educativa (núm. 24).

-  PASCUAL MEJÍA, P. (2002): Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.

-  PAYNTER, J. (1999): Sonido y estructura. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-  PELEGRÍN, A. (1984): Cada cual atienda a su juego. Madrid: Editorial Cincel.

-  PIAGET, J. (2000): La formación del símbolo en el niño. México D.F.: Fondo de cultura económica.

-  RAINBOW, B. (1967): Land without music. London: Novello.

-  READ, H. (1958): Education through art. London: Faber and Faber.

-  REGNER, H., coord., (1982): Music for children : based on Carl Orff-Gunild Keetman Musik für kinder (3 volums). Mainz: Schott

-  REIMER, B. (1970): A philosophy of music education. Englewood Cliffs, NY: Prentice-Hall.

-  RUÍZ PALMERO, J.: Temas de didáctica y organización escolar. Archidona (Málaga): Aljibe ediciones

-  SANJOSÉ, V. (1997): Didáctica de la expresión musical para maestros. Valencia: Piles

-  SCHAFFER, M. (1975): El rinoceronte en el aula. Buenos Aires: Ricordi.

-  SCHNEIDER, C. (2000): L’enseignement de la culture musicale dans les conservatoires. Paris: Cité de la musique.

-  SCHÖN, D. A.: La formación de profesionales reflexivos. Madrid: Paidos.

-  SIANKOPE, J. i VILLA, O. (2004): Música y interculturalidad. Madrid: Catarata.

-  SMALL, C. (1989): Música, Sociedad, Educación. Madrid: Alianza editorial.

-  STEEN, A. (1992): Exploring Orff. A teacher’s Guide. Mainz: Schott.

-  SUZUKI, S. (1983): Nurtured by love. New York: Exposition press.

-  SUZUKI, S. (1969): Ability development from age zero. Miami (Florida): Warner Bros Publications Inc.

-  SWANWICK, K. (1981): A basis for music education. Windsor, Berks: NFER-Nelson Publishing Co.

-  SWANWICK, K. (1994): Musical knowledge: Intuition, analysis and music education. NY: Routledge.

-  SWANWICK, K. (2000): Música, pensamiento y educación. Madrid: Ediciones Morata

-  TORRANCE, E. P. i MYERS, R. E. (1970): Creative learning and teaching. Nova York: Dodd, Mead and Co.

-  TRIAS, N., PEREZ, S. i FILELLA, L. (2002): Jocs de música i expressió corporal. Barcelona: Parramon.

-  TUTT, D. (2001): Primeros ejercicios musicales. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-  VIGOTSKY, L. S. (1986): La imaginación y el arte en la infancia. Tres Cantos (Madrid): Akal.

-  VILA, F. (2002): Música per a infants. Instrumental Orff. Barcelona: Dinsic.

-  VILAR, J. M. (1994): Recursos per aprendre a escoltar música. Barcelona: Edicions Rosa Sensat, col·lecció dossier, núm. 48.

-  WEIKART, P. S. (1990): Movement in steady beat: activities for children: ages 3-7. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press, cop.

-  WEIKART, P. S. (1987): Round the circle: key experiences in movement for children. Ypsilanti, Michigan: High Scope Press.

-  WEISBIER, E. (1989): Provocar la creatividad. Barcelona: Editorial Hacer.

-  WILLEMS, E. (2001): El oído musical. Paidós educador.

-  WILLEMS, E. (1994): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos estudio.

-  WILLEMS, E. (1976): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.

-  WILLIS, P. i PETER, M. (1995): Música para todos. Desarrollo de la música en el currículo de alumnos con necesidades educativas especiales. Tres Cantos (Madrid): Akal

-  WINTERS, G. (1986): Listen, compose, perform. Harlow, Essex (Anglaterra): Longman Group UK Limited.

-  ZEITLIN, S. i TAETZSCH, L. (1992): Juegos y actividades preescolares. Barcelona: Ediciones CEAC.

Revistes

-     International Journal of Music Education (http://ijm.sagepub.com/). Editat per la International Society for Music Edcation. (www.isme.org).

-     Eufonía. Didàctica de la música. Editada per GRAÓ. (http://eufonia.grao.com/).